Festa major i eleccions: gastar més diners en festes dóna millors resultats electorals

Molts s’ho podien imaginar, però hi ha un estudi que ho certifica: el pressupost dedicat a la festa major pot ser determinant a l’hora de reelegir el batlle d’un municipi. És la conclusió de l’estudi “Let’s party! The impact of local festivities on the incumbent’s electoral support”, publicat per dos professors catalans, Marc Guinjoan, de la Facultat de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya; i Toni Rodon, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

La recerca, que pren importància quan falta menys d’un mes per a les municipals, examina el cicle electoral 2011-2015 als Països Catalans i a la resta de l’estat espanyol. Segons l’estudi, els batlles que van doblar la quantitat de diners per ciutadà destinada a les festes majors el darrer any de legislatura van guanyar un 2% més de mitjana dels vots en les eleccions següents. En canvi, els batlles que van reduir a la meitat la despesa en festes van perdre un 1,2% dels sufragis.

Els percentatges de vot poden semblar insignificants, però segons que explica el professor Toni Rodon en conversa amb VilaWeb, poden arribar a condicionar el resultat en unes eleccions igualades. “És habitual que hi hagi eleccions molt disputades. Si el marge entre el primer i el segon és petit, l’efecte de la festa major pot donar una petita empenta per a decantar la balança”, explica el politòleg. Per exemple, en els anteriors comicis a Barcelona, Ernest Maragall va ser el candidat més votat (21,4%), per sobre de la batllessa, Ada Colau (20,7%). La diferència va ser tan sols del 0,7% dels vots, un valor prou baix perquè l’efecte de la despesa en festes canviï el rumb de les eleccions.

Així mateix, l’estudi demostra que a mesura que augmenten els recursos destinats a les festes locals durant la legislatura, més impacte electoral té l’increment del darrer any de legislatura. La recerca conclou que els beneficis electorals tan sols funcionen en municipis amb una situació financera sanejada i amb deute baix. Si un municipi té un deute alt, diuen els investigadors, la insatisfacció amb el consistori fa que l’augment en la despesa en festes no faci efecte.

Una locució clàssica rere l’explicació d’un fenomen contemporani

Panem et circenses, en llatí, “pa i circ”. El professor Rodon diu que aquesta locució llatina explica el fenomen de l’estudi. El pa i circ fa referència a una pràctica d’un govern que, per mantenir la població distreta i contenta, li ofereix serveis d’entreteniment. La frase la va crear el poeta romà Juvenal en el segle I. Es va inspirar en la pràctica dels emperadors romans de regalar blat i entrades per al circ a la població per tal de mantenir-la fora de la política.

Rodon ho argumenta així: “La festa major té un impacte molt visible. Pots destinar-hi diners i fer una festa major espectacular i, d’aquesta manera, guanyar-te la simpatia d’alguns votants.” El professor ho compara amb les obres menors. “Aquests dies al país tenim tots els carrers en obres. És la mateixa lògica. És més fàcil arreglar un carrer o muntar una festa que no esmenar problemes més estructurals, a llarg termini, que triguen una mica més a fer-se veure.”

També apunta que molts polítics “saben que la memòria de la ciutadania és molt curta”: “I no només en festes majors. En general, si l’economia va bé els tres anys primers però fa un pet el quart, la gent només fa cas del darrer any. És el fet més recent i quedarà així en la memòria dels votants.”

Consulteu quant gasta el vostre municipi en festes

Podeu consultar la despesa en festes del vostre municipi al portal de transparència municipal de la Generalitat de Catalunya, escrivint al cercador de partides: “Festes populars i celebracions”.

Vegem l’exemple de Cerdanyola del Vallès, on falten pocs dies per a la festa major, que és a tocar de les eleccions. El portal de transparència de la Generalitat mostra l’històric de despesa en festes majors d’ençà que se’n tenen dades fins al 2021.

Per a municipis del País Valencià i les Illes no hi ha cap banc de dades conjunt. S’ha de consultar el pressupost manualment a la pàgina web de cada ajuntament.