15.06.2019 - 21:50
Els ciutadans de l’Alguer voten avui a les eleccions municipals, la tercera cita d’enguany a les urnes després de les regionals del febrer i les europees del maig. La ciutat de 44.000 habitants, que manté el català com a llengua pròpia –malgrat estar desvinculada políticament de la resta dels Països Catalans d’ençà de la guerra de Successió–, tria, en una doble votació, l’elecció directa del síndic (o batlle) i la renovació del consell municipal.
A Itàlia, el sistema electoral és singular i, a diferència d’Espanya, França o Andorra, els comicis locals no es fan alhora a tot l’estat, sinó que se segueixen les dinàmiques municipals. Aquesta vegada, a l’illa de Sardenya votaran en vint-i-vuit municipis (d’un total de 377), inclosa la capital, Càller.
Una batllia amb tres candidats
A les eleccions alguereses hi ha només tres aspirants a síndics, la meitat que ara fa cinc anys. En el cas que cap no arribi al 50% dels vots, la segona volta serà el 30 de juny. A més, en la renovació del consistori hi ha dotze llistes de partits, cadascuna vinculada a un candidat. En total són 280 persones (171 homes i 109 dones) que s’han de disputar els vint-i-quatre llocs del consell municipal.
Un dels aspirants a síndic és el batlle actual, Mario Bruno, que es presenta a la reelecció amb el suport de tota l’esquerra (Esquerra en Comú, Partit Democràtic i Per Alguer amb Mario Bruno), que s’havia presentat fragmentada en les eleccions avançades del 2014.
El rival principal serà Mario Conoci, secretari local del Partit Sard d’Acció, que ha obtingut el suport de vuit formacions del centre i de la dreta (inclosa la Lliga Nord, Força Itàlia, Germans d’Itàlia i formacions d’obediència sarda), que aquesta vegada es presenta unida. El 2014 la Unió de Centre va anar en coalició amb Bruno i els Reformadors Sards se’n van desmarcar.
Finalment, el tercer a la pugna electoral és Roberto Ferrara, del Moviment 5 Estels (M5S). Com és habitual en aquesta formació, es presenta en solitari i té menys possibilitats que la resta.
La batllia sembla ser cosa de dos: Bruno, que aspira a la reelecció després d’una victòria contundent el 2014, i Conoci, que té el suport de vuit llistes i que provarà de mantenir la tendència positiva de la dreta, que ha guanyat amb molt de marge les dues eleccions d’enguany a la ciutat.
El català, present en els programes dels partits
La qüestió més rellevant de la campanya ha estat el model turístic, que s’enfronta al desafiament de mantenir el turisme tot l’any i la pèrdua de pes de l’aeroport en benefici dels altres de l’illa. N’hi ha algunes altres d’importants que han marcat l’agenda, com ara la desocupació o la neteja, i especialment la política lingüística, una qüestió ben present i que forma part dels programes de tots tres candidats.
La llengua, a diferència d’alguns altres indrets del país, no és polititzada, i la gran majoria de la població (92%) considera positiu desenvolupar el català i introduir-lo a l’escola.
El candidat que més tracta aquesta qüestió al programa és el síndic, Mario Bruno, el qual, a més, s’ha mostrat en favor de les llibertats de Catalunya i contrari a la repressió. En el seu mandat ha creat l’Oficina lingüística, ha introduït la versió catalana al web institucional i va obrir el primer ple del mandat en català.
Al programa hi té un apartat exclusiu per a la política lingüística, que inclou onze punts, entre els quals ‘fomentar-ne l’ensenyament en temps curricular a les escoles’, estimular el consum cultural en català, incentivar els treballadors municipis perquè l’emprin, i fins i tot ‘establir relacions amb les institucions de tots els territoris de parla catalana (Catalunya, Andorra, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord)’.
El candidat de la dreta, Mario Conoci, també ha mostrat la seva sensibilitat envers Catalunya. Va formar part de la delegació del Partit Sard d’Acció que en dates pròximes al Primer d’Octubre va mostrar el seu suport a la independència de Catalunya i va denunciar que ‘l’estat espanyol havia mostrat la seva cara més autoritària i antidemocràtica’. A la vegada, el 2010 va ser el responsable de signar com a vice-síndic el manifest ‘El català, llengua de 10 milions d’europeus’, en què reclamava que fos plenament oficial a la Unió Europea.
Al programa es vanta d’haver treballat per l’obertura de l’Espai Llull el 2009, que considera ‘una referència institucional per als intercanvis culturals i que d’una altra banda s’ofereix com una frontissa que facilita els acords econòmics i comercials entre el teixit empresarial de la nostra ciutat i Catalunya’. Aquest mandat, proposa de promocionar i incentivar les propostes ‘dirigides a promoure la defensa, difusió i desenvolupament del patrimoni cultural i artístic de l’Alguer i de la seva especificitat lingüística’.
Al seu torn, Roberto Ferrara, candidat del M5S, també destaca que hi ha ‘un important patrimoni immaterial, com ara la llengua catalana de l’Alguer’ i assegura que donarà suport al foment de l’ensenyament del català a partir de la infància. El partit i el candidat, malgrat no oposar-se al desenvolupament del català, mantenen una posició més tímida en comparació a la resta d’aspirants a la batllia.
El català s’institucionalitza a l’Alguer
Aquest mandat la llengua ha fet passes importants a escala institucional. El síndic ha garantit que els algueresos es puguin dirigir en català a l’administració i n’ha promogut cursos i certificats entre els treballadors municipals.
A la vegada, es va consolidant a l’escola. Als anys noranta no era obligatori ni era matèria curricular, cosa que feia que només una part minoritària dels alumnes, fora de l’horari lectiu, en rebés algunes nocions amb jocs en català, cançons, contes, entre més.
El 1998 la col·laboració del municipi amb Òmnium i la tasca de voluntariat va engegar el ‘Projecte Palomba‘ per a ensenyar el català dins l’horari escolar, formar el professorat i elaborar materials d’aprenentatge per a tantes escoles com fos possible. La iniciativa es va acabar el 2011. També es va engegar La Costura, una línia d’ensenyament plurilingüe amb el català com a llengua de referència dins l’escola d’infantil de Sant Joan Bosco, que va començar el 2004 i es va acabar deu anys després.
En el moment que el model de voluntariat semblava esgotat i l’ensenyament en català en crisi, la llei regional del 2015 va tornar a introduir el català en el sistema educatiu, amb cursos de vint-i-quatre hores (dues hores setmanals durant tres mesos).
Finalment, l’any passat es van posar els fonaments per a un gran revulsiu: la llei sobre la regulació de les llengües de l’illa, aprovada pel Consell Regional de Sardenya. La nova llei obre la porta al fet que el català sigui llengua vehicular en algunes assignatures, preveu una assignatura obligatòria de català per a tots els alumnes de l’ensenyament obligatori i, a més, ha de permetre que els catalanoparlants s’adrecin en la seva llengua a l’administració regional.
La passa és molt important, perquè ha de dotar el català de recursos i no ho deixa tot a les mans del voluntariat. Només falta que el govern sard, recentment elegit, i el nou govern alguerès comencin a desenvolupar-la.
Entre la millora i la recessió
El nou marc sorgit d’aquesta última legislatura situa el català de l’Alguer a un nivell de protecció superior que l’actual de la Franja de Ponent o Catalunya Nord, però, a la vegada, ara és quan el coneixement i l’ús habitual és més baix.
El català es va mantenir com la llengua majoritària fins a la Segona Guerra Mundial, malgrat haver restat circumscrit dins l’illa de Sardenya únicament a la ciutat de l’Alguer. Però la immigració de gent de parla sarda i italiana, l’escola, els mitjans de comunicació en italià, han fet que cada vegada menys famílies el transmetin als fills i que vagi perdent ús social.
Aquest fet ha coincidit amb la presa de consciència lingüística, amb un primer retrobament amb la resta dels Països Catalans a la segona meitat del segle XIX, que va restablir de lligams culturals per a ambdues parts; i una de segona que comença amb el Creuer del Retrobament (1960), quan cent quaranta-un intel·lectuals i membres de la societat de la resta dels Països Catalans van ser rebuts al port de la ciutat per milers d’algueresos, inclòs el síndic Fedele Cilliano.
A la segona meitat del segle XX es va impulsar el moviment de conscienciació i recuperació de la cultura catalana de l’Alguer. Mentrestant, així i tot, la llengua ha tingut un clar retrocés, tenint en compte, per exemple, que la població va passar de 21.000 habitants el 1951 a 37.000 el 1981. La immensa majoria dels nouvinguts no eren catalanoparlants.
El català continua essent una llengua viva, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de 2015; gairebé tota la població l’entén i una part important el sap parlar. Tanmateix, el retrocés ha estat clar també aquesta darrera dècada. Cal remarcar un trencament en la transmissió generacional, amb un ús molt més elevat amb els avis que no pas amb els fills.
Actualment, un 24% de la població té el català com llengua materna i un percentatge més gran (26%) com a llengua d’identificació, és a dir, que el considera com a propi. El percentatge baixa quan es demana sobre la d’ús habitual, amb una presència molt més gran de l’italià i en què només un 18,5% de la població té el català (i un 4,2% el sard).
Tot i això, a diferència d’alguns altres indrets del domini lingüístic, no és relegat a l’àmbit familiar, sinó que és present al dia a dia, especialment en botigues o petits comerços (25%) i fins i tot hi és més emprada que no pas a casa.
La llengua continua present en la vida pública, i trobem que ara, quan més alt és el nivell de protecció a l’administració i a l’escola, és quan llengua és en un estat més crític. La supervivència del català a l’Alguer en gran mesura dependrà de si la promoció en els àmbits públics, el fet que sigui vista com una llengua útil, per exemple, amb el turisme i l’economia, i la implementació a l’escola és prou potent per a revertir la tendència d’aquestes darreres dècades. I d’això, en depèn en gran part el nou síndic que surti de les urnes.
