El partit que governa el Marroc s’enfonsa: passa de 125 escons a 12

Fort daltabaix a la política marroquina pels resultats de les eleccions legislatives. El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), que governa el Marroc des de fa deu anys, s’ha esfondrat i ha passat de 125 escons a només 12, en una cambra de 395 diputats. Ha quedat lluny dels seus adversaris, el Reagrupament Nacional d’Independents (RNI) –que formava part de la coalició de govern i ha aconseguit 97 representants–, el Partit de l’Autenticitat i Modernitat (PAM) –amb 82 escons– i el Partit de l’Istiqlal (PI), que ha aconseguit 78 diputats.

L’RNI és considerat un partit liberal-conservador i està encapçalat per Aziz Akhannouch, un magnat considerat pròxim al rei del Marroc, Mohammed VI, i que fins ara era el ministre d’Agricultura. El gran derrotat dels comicis és l’actual cap de govern del Marroc i secretari general del PJD, Saadeddine Othmani, que ni tan sols ha pogut aconseguir l’escó pel qual es presentava, a la circumscripció Rabat-Oceà.

La desfeta del PJD ha estat fins i tot més profunda del que havien pronosticat els sondatges més pessimistes i suposa un gir en la política marroquina. Durant la jornada electoral el PJD va denunciar “irregularitats greus” per “la distribució obscena de diners” prop dels locals de votació i per la “confusió” amb certes llistes electorals, que, segons diuen, va fer que alguns ciutadans no trobessin el seu partit. Segons el ministre d’Interior, l’independent Abdelouafi Laftit, la votació es va fer en circumstàncies normals, més enllà d’alguns “incidents aïllats”.

La participació electoral ha millorat la de 2016 tot i els dubtes per la propagació de la covid i ha assolit el 50,35%. Amb tot, cal tenir en compte que enguany les eleccions legislatives han coincidit amb les locals i regionals, fet que es considera que ha afavorit la participació. A més, aquestes eleccions han estat les primeres que el repartiment d’escons es calcula sobre el nombre d’electors inscrits, no de votants, fet que es considera que ha afavorit les formacions més petites i ha castigat les més importants.