Les claus de les eleccions presidencials que poden portar a la victòria de l’extrema dreta a l’estat francès

El 24 d’abril hi ha la segona volta i definitiva de les eleccions presidencials franceses, un duel directe entre el president sortint, Emmanuel Macron, i la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen.

Enguany, hi ha els mateixos aspirants que en les eleccions anteriors, cosa que només ha passat una vegada en la història de França, amb els enfrontaments entre Valéry Giscard d’Estaing i François Mitterrand els anys 1974 i 1981. Tot i això, durant aquests cinc anys hi ha hagut canvis significatius que evidencien que Macron no guanyarà amb la contundència del 2017, quan va obtenir el 66,10% dels vots.

Marine Le Pen ha rebut més vots en el conjunt de l’estat francès, del 21,30% al 23,15%, i, a més, en una primera volta on hi havia Éric Zemmour, una alternativa en el camp de l’extrema dreta que ara li dóna suport. La suma de Le Pen, Zemmour i Nicolas Dupont-Aignan ha guanyat 1,6 milions de vots tot i l’abstenció i ha passat del 26% dels vots al 32,3% en la primera volta, cosa que fa que la ultradreta hagi assolit un màxim històric.

Per la seva banda, Emmanuel Macron ha augmentat quatre punts respecte del 2017, amb un discurs més moderat i d’ordre que l’ha fet perdre vots a l’esquerra, però ho ha compensat atraient suport de la dreta. Arran de la pinça amb l’extrema dreta, ha deixat la dreta gaullista, amb Valérie Pécresse al capdavant, en mínims històrics.

Qui aconseguirà més nous votants?

En la primera volta de les eleccions, hi ha hagut un tercer gran bloc, el de l’esquerra, encapçalat per Jean-Luc Mélenchon, que amb un 21,95% dels vots s’ha quedat a les portes de passar a la segona volta. La suma de totes les candidatures, que inclou socialistes, comunistes i ecologistes, ha reunit vora el 32% dels vots.

La transferència del vot a Macron de tots aquests votants no és automàtica. Si bé Mélenchon ha fet crides a no “donar ni un sol vot” a l’extrema dreta, tampoc ha donat instruccions de votar l’actual president. Hi ha un cert cansament dels electors d’esquerres d’haver de fer de mur en cada elecció i votar sempre el candidat menys dolent, cosa que fa que aquestes eleccions vagin creant un pronòstic com més va més bo per a Le Pen. I més, en un període de cinc anys marcat per profundes reformes fiscals i socials, la revolta de les Armilles Grogues i la pandèmia de la covid. No obstant això, Macron continua encapçalant els sondatges per un marge estret.

Ara com ara, només el 39% dels votants de Mélenchon votarien Macron en la segona volta. Un quart d’ells votaria Le Pen i un 37% encara o bé no ho ha decidit o s’abstindrà o votarà en blanc o nul. De la mateixa manera, dels votants de Pécresse, només un 43% ha dit que votarà Macron.

Le Pen ha rebut el suport sense fissures de Zemmour i Nicolas Dupont-Aignan, i a més, el rival de Pécresse en les primàries dels Republicans, el diputat Éric Ciotti, ja ha dit que no pensa votar Macron. En canvi, el president sortint ha rebut el suport d’Anne Hidalgo, Valérie Pécresse, Yannick Jadot i Fabien Roussel, que en la primera volta han rebut, entre tots, el 13% dels vots.

Le Pen, emblanquida per la presència de Zemmour, ha aprofitat la politització que feia el candidat d’extrema dreta sobre la immigració per no haver-ne de parlar ella mateixa, i amb un discurs més moderat, ha centrat el seu discurs a prevenir els problemes socials tradicionalment associats a l’esquerra, amb propostes com ara reduir l’IVA dels productes energètics, fer gratuït el transport per als joves a les hores poc punta, construir habitatge social i augmentar subsidis i ajuts. Però una ullada al seu programa confirma que manté l’objectiu d’aturar la “immigració d’assentaments”, que els ajuts socials els reserva als “francesos”, i que posa l’èmfasi en l’autoritat i el patriotisme econòmic.

Un debat que pot decidir la presidència

Els sondatges revelen que encara hi ha molts votants indecisos, sobretot entre anar a votar o romandre a casa aquell dia. Una enquesta de l’institut Elabe assegura que només un 63% dels ciutadans de l’estat francès està segur d’anar a votar i, en canvi, vora un 30% diu que el debat del 20 d’abril influirà en què farà el 24 d’abril, sigui per decidir la butlleta o per decidir si vota.

El cara a cara és dimecres, com en totes les eleccions d’ençà del 2017, pels canals de televisió TF1 i France 2. L’any 2017, el debat va ser el que va tenir menys audiència de la història, però va ser fonamental. Una Marine Le Pen afeblida va perdre totes les possibilitats de guanyar, mentre que Macron, més rigorós i amb més control, va consolidar el seu avantatge.

Catalunya Nord, baluard de la ultradreta?

En la primera volta, Le Pen ha provat de fer de Catalunya Nord una punta de llança de la seva candidatura, fins i tot, va fer el míting final a Perpinyà. El recompte ha situat Le Pen com a l’aspirant més votada, igual que fa cinc anys, amb un 32,7% dels vots. Enguany, surt reforçada de la votació perquè, a més d’augmentar 2,7 punts percentuals respecte del 2017, l’altre gran candidat d’extrema dreta, Éric Zemmour, ha rebut un 9,2% dels vots. Juntament amb Dupont-Aignan, l’extrema dreta s’enfila fins al 43,9% del suport (+10,2 punts).

Macron ha estat enguany el segon candidat més votat, amb un 20,54% dels vots (+2,1), tot superant Mélenchon, que ha reunit el 19,20% dels sufragis (-1,9). A Perpinyà, Le Pen s’ha imposat amb el 27,4% dels vots, però Mélenchon ha estat segon, amb el 25,7%, i ha avançat de molt Macron, que ha obtingut solament el 21,4%. Tal com passa en la majoria de les eleccions, l’extrema dreta no aconsegueix d’imposar-se al Capcir ni a la Cerdanya, però sí clarament al Rosselló, al Vallespir i a la Fenolleda. El Conflent està dividit entre les diverses candidatures.

L’any 2017, Le Pen va guanyar en la primera volta, però Macron es va imposar en la segona amb el 52,84%. La candidata d’extrema dreta, que ara té unes expectatives més altes, provarà de fer un feu de Catalunya Nord, bo i sabent que ha d’obtenir un resultat  extraordinari si vol ser la pròxima presidenta de l’estat francès.