Illes: El tripartit somiat per Bauzá contra el govern de progrés

No s’hi presenta, al parlament, però de ben segur que José Ramon Bauzá somia amb un govern de Ciutadans, PP i Vox a les Illes. El president balear més nefast de la història se’n va a Europa amb el partit d’Albert Rivera. Des del Parlament Europeu continuarà destil·lant el seu missatge d’odi contra el català. Les enquestes no preveuen que el somni de Bauzá es faci realitat, però l’amenaça hi és i s’ha fet visible durant la campanya. Per evitar que això passi, PSIB-PSOE, Més i Podem hauran de deixar de banda les diferències evidents que hi ha entre el partit d’Armengol, la sucursal d’Iglesias a les Illes i el sobiranisme d’esquerres i ecologista que aplega PSM, Iniciativa-Verds i ERC. Tots tres tenen clar que l’enemic a batre és a la seva dreta, però alhora miren de reüll l’esquerra per arreplegar tot el vot progressista indecís que puguin. Tothom assumeix que el PSIB-PSOE serà el partit més votat del bloc de l’esquerra i, fins i tot, es dóna per fet que pujarà. Si hi ha una majoria progressista, Més continuarà amb la pinça al nas i pactarà amb un dels avaladors del 155. I aquesta vegada exigirà que Podem entri a l’executiu.

A l’altra banda del bloc de l’esquerra, hi ha la proposta espanyolista, l’herència de Bauzá convertida ara en tripartit però amb la mateixa aroma antimallorquina, antimenorquina, antieivissenca i antiformenterenca. És a dir, l’anticatalanisme més radical, el nacionalisme d’estat més ranci que representen PP, Ciutadans i Vox. Un tripartit de la dreta i l’extrema dreta que vol eliminar la normalització lingüística i reduir la llengua pròpia a l’àmbit familiar, com en temps del franquisme, com ja va pretendre l’apotecari de Marratxí. Vox diu sense embuts que vol tancar la televisió pública, IB3, cosa que Ciutadans ja va defensar fa quatre anys. I el PP del fals regionalista Biel Company farà allò que digui Pablo Casado, que ha reduït les visites de campanya als atacs a la llengua, la cultura i el país. L’amenaça és massa gran i obliga el bloc de l’esquerra a entendre’s.

Com a espectador de luxe hi ha el PI, que vol créixer i augmentar la visió de partit de centre i autonomista. L’esquerra no compta amb ells per formar govern i el situa al bloc dretà. Però podrien arribar a ser necessaris en funció dels resultats. Els de Jaume Font ja han dit que no volen saber res de Vox. Però tampoc de Podem. Una altra opció plausible és la d’un govern en minoria del PSIB-PSOE si l’augment de la formació d’Armengol és significatiu. A continuació, analitzem què pot passar a les Illes en les eleccions al parlament després d’una campanya que s’acaba amb certa eufòria de l’esquerra i amb Francina Armengol confiada de ser la gran triomfadora. Els ciutadans també decidiran els ajuntaments, els consells insulars i els representants europeus. Aquí, l’atractiu és comprovar quin suport rebran les llistes independentistes que encapçalen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Repetirà Armengol?

Cap govern de progrés no ha disposat mai de vuit anys, dues legislatures seguides, per a desenvolupar el seu programa. Després del primer pacte progressista al parlament després de la dictadura, el 1999, Francesc Antich va haver de passar a l’oposició el 2003, quan va perdre davant Jaume Matas, i no va ser fins el 2007 que va tornar al Consolat de Mar. El 2011, va arribar Bauzá amb la majoria absoluta més nociva de les Illes. El rebuig que va generar Bauzá, avui candidat de Ciutadans a les europees, va fer possible el tsunami de l’esquerra a les urnes. I això que la formació de la presidenta Armengol també va signar el 2015 els pitjors resultats del PSIB-PSOE en unes eleccions al parlament, amb catorze escons més un, el que aporta Gent per Formentera. Aquesta vegada, les enquestes diuen que el PSOE puja a costa de Més i Podem. Però fins on arribarà aquesta mossegada? Alguns analistes creuen que pot agafar un diputat més per illa i plantar-se als divuit escons.

Es consolidarà Més?

L’ascens espectacular del sobiranisme d’esquerres de Més i l’aparició de Podem van fer possible el canvi ara fa quatre anys. L‘ecosobiranisme de les Illes va ser el gran triomfador, amb uns resultats històrics. I aquest és, precisament, el gran interrogant. Seran capaços Més per Mallorca i Més per Menorca de retenir aquest suport? A la formació són ben conscients que no serà gens fàcil. La forquilla optimista de les enquestes apunta al manteniment dels nou diputats entre Més per Mallorca i Més per Menorca, però qui més qui menys assumeix un petit descens en vots i potser també en escons. Més per Mallorca ha estat el soci de govern del PSIB-PSOE aquesta legislatura i ha assumit carteres de gran pes com la de Turisme, a més de la Vice-presidència de l’executiu.

El candidat actual, Miquel Ensenyat, ex-batlle d’Esporles i president del Consell de Mallorca aquesta legislatura, ja ha dit que vol Podem al futur govern de les Illes. Aquests quatre anys, el partit que encapçala a les Illes Juan Pedro Yllanes ha donat suport extern al govern, una posició que no ha agradat mai a Més. La situació de Més per Menorca és similar a la dels germans polítics mallorquins. Fa quatre anys, van ser la força que més va pujar i va disputar l’hegemonia de l’esquerra al PSOE, guanyant batllies i governant dos anys el Consell Insular. A les Pitiüses, Ara Eivissa té poques opcions, mentre que Gent per Formentera aspira a revalidar la victòria i sumar l’únic escó en joc.

Recularà Podem?

A les eleccions espanyoles, Podem va perdre vots, però va repetir els dos diputats al congrés que havia aconseguit el 2016. I no tan sols això. És simptomàtic que la caiguda generalitzada del partit de Pablo Iglesias a l’estat espanyol no fos tan pronunciada a les Illes. Les enquestes donen un petit descens a la formació. Entre set diputats i nou, enfront dels deu que té ara. La lluita entre Més i Podem pel vot més esquerrà és servida.

El PI, decisiu?

El 2015, el PI va signar els tres diputats que acostumava a aconseguir Unió Mallorquina. El partit que dirigeix Jaume Font, que va abandonar el PP en època de Bauzá, malda per desvincular-se de les etiquetes que l’associen a la formació que capitanejava Maria Antònia Munar, encara que les aspiracions són similars. El partit autonomista vol ser decisiu, però amb una novetat important. Sembla que ara no ho vol ser a qualsevol preu i, a més, s’han trobat prou còmodes aquests quatre anys al parlament, fent oposició però alhora aprovant algunes mesures importants de l’executiu d’Armengol.

És el paper de centralitat que vol assumir el PI, que és també un aspirant clar a fer mal al PP si la desfeta del partit de Company s’acaba materialitzant a les urnes. Sobretot, a la part forana, que és on la formació de Font, Melià i companyia té una implantació més destacable i d’on provenen les fugues dels dirigents més destacats del PP. També podrien agafar vots desencantats amb Més.

Desfeta del PP?

Fa dos mesos, als passadissos del parlament, dues diputades del PP signaven obtenir quinze escons, un fet impensable no fa pas tant i que mostra la dimensió de la desfeta que s’ensuma al partit que ara comanda Biel Company a les Illes i Casado a Espanya. El PP, la força hegemònica durant anys i anys a les Illes, és en caiguda lliure. L’hemorràgia provocada per la política de Bauzá, que el 2015 va fer passar aquesta formació de 35 escons a 20, es pot fer encara més gran amb la pujada, més que previsible, de Ciutadans i la possible aparició de Vox a la cambra. Si els resultats són tan dolents com diuen les enquestes, públiques i internes, no es pot descartar un abandonament massiu de molts militants, batlles i càrrecs del partit. El bloc de l’esquerra no podia somiar un escenari millor. La fragmentació de la dreta i l’extrema dreta pot afavorir la repetició d’un pacte de progrés per primera vegada.

Fins on sumarà l’extrema dreta?

Si fem cas dels resultats a les eleccions espanyoles, en què Vox va superar els 50.000 vots, la formació ultra pot aconseguir representació. Tanmateix, amb la llei electoral a la mà, sembla difícil que superi els tres escons. El 2015, PP i Ciutadans van sumar 22 diputats (20 el PP i 2 Ciutadans), lluny dels 30 que donen la majoria absoluta. Tothom coincideix que Ciutadans pujarà i que ho farà a costa del PP. Les previsions més optimistes apunten que el partit d’Albert Rivera podria aconseguir sis diputats. Però, fins on sumarà la dreta i l’extrema dreta espanyolista? És gairebé descartat que el PI doni suport a un possible govern amb aquests tres partits, sobretot per la presència de Vox, que podria quedar fora si no arriba al 5% del vot. Però no és descartable que entri al parlament i obtingui entre un diputat i tres. Així i tot, els comptes no li surten, al tripartit de Bauzá.

Palma i àrea metropolitana, més del 60% del cens de Mallorca

La ciutat de Palma representa pràcticament la meitat del cens de Mallorca. El 2015, 150.000 dels 350.000 votants a Mallorca eren de la capital. Si hi afegim municipis de l’àrea metropolitana com Marratxí i poblacions properes com són Llucmajor i Calvià, el percentatge es dispara per damunt del 60% del cens electoral de l’illa. Per a entendre els magnífics resultats del nacionalisme, n’hi ha prou amb saber que han governat els darrers quatre anys a Marratxí, localitat d’on va ser batlle Bauzá, dos anys a Palma i un any i mig a Llucmajor. A més, a Calvià va obtenir per primera vegada un regidor. Tots aquests són feus complicadíssims per a l’esquerra nacional i també per al PI i aporten una gran quantitat de vots.

A la part forana de Mallorca, la implantació de Més és molt significativa. Juntament amb el PP, és la formació que presenta més candidatures. En canvi, Ciutadans, que va pujar moltíssim a les espanyoles, ara deixa de presentar-se a gairebé la meitat de municipis de Mallorca, tot i que es presenta a Menorca i Eivissa, a diferència de fa quatre anys. Vénen de dos diputats amb el discurs de l’odi al català que tornen a presentar ara. Els municipis més petits seran els primers d’acabar l’escrutini. Uns mals resultats de Més aquí serien un mal presagi. Els ecosobiranistes no es mostren gaire preocupats pels mals resultats de les espanyoles i s’aferren a l’exemple de Compromís al País Valencià que el mateix dia va fer uns resultats magnífics a les Corts i, en canvi, no tan bons en la mateixa circumscripció a les espanyoles.

El suport a l’independentisme a les europees

El gran atractiu de les europees a les Illes serà comprovar quin suport reben les candidatures independentistes del Principat. Més per Mallorca va decidir d’anar amb Compromís, però es dóna per segur que aquesta serà l’opció menys triada per l’electorat sobiranista de les Illes. ERC va sumar 20.000 vots fa cinc anys i va ser cinquena força amb uns resultats destacables. El 2014, Més va donar llibertat de vot al seu electorat entre la candidatura d’Esquerra i la de Compromís, que va aplegar devers cinc mil sufragis.

Tot i que ara Més es presenta amb Compromís, sectors amplis de la formació optaran per candidatures independentistes. La llista del president Puigdemont ha rebut el suport públic de diverses personalitats de Mallorca i duu candidats de l’illa. S’haurà de veure quin suport rep ERC, que forma part de Més a les eleccions al parlament, i si JxCat també fa forat a les Illes. Ara mateix és una incògnita, però n’hi ha més d’un i de dos que considera que després del Principat, el País Basc i Galícia, les Illes seran el territori que aporti més vot independentista a les europees.