Les eleccions esbiaixades d’Hong Kong que volen soscavar el moviment pro-democràcia

Avui hi ha eleccions legislatives a Hong Kong, però no seran, com en unes altres ocasions, una votació destinada a mesurar i reforçar el suport dels partits pro-democràcia, i veure si poden guanyar pes a les institucions, sinó que en aquesta ocasió ja hi ha un guanyador abans de posar les urnes.

Enguany s’ha fet una reforma al sistema electoral, per tant, a partir d’ara només vint membres dels noranta del Consell Legislatiu del territori semiautònom es trien mitjançant votació directa. Trenta seran elegits per grups d’interès especial, que es reparteixen per sectors, molt dels quals estan vinculats a les autoritats xineses, com ara finances, transport i turisme, i els altres quaranta són designats pel Comitè Electoral. Fins aquestes eleccions, la meitat dels parlamentaris eren votats directament i això feia possible la victòria dels pro-democràcia o, com a mínim, feia que aquests obtinguessin una part important dels escons.

Els districtes electorals també han sofert canvis, tot perjudicant els més favorables als partits contraris a Beijing, com també s’ha reformat el Comitè Electoral per assegurar-ne el control. Abans de la reforma, 233.000 persones podien triar una part dels membres, però a la darrera votació de setembre només ho van poder fer 4.900 ciutadans dels 7,5 milions d’habitants. Un cercle fidel a les autoritats xineses que designen el cap d’Hong Kong i gairebé la meitat del legislatiu.

Si no n’hi havia prou, els candidats a un càrrec públic ara han de passar una verificació de lleialtat política i demostrar que no representen cap amenaça per a la seguretat nacional. Això es complementa amb més mesures, com ara la llei de seguretat nacional, que ha causat un viratge encara més autoritari, i facilita les causes judicials per subversió, secessió, terrorisme i convivència amb forces estrangeres. Arran d’això, els partits pro-democràcia han decidit de boicotar les eleccions i seran absents de manera majoritària.

Els principals dirigents han estat condemnats a penes de presó, com ara el magnat Jimmy Lai i els activistes Joshua Wong i Agnes Chow; el principal diari del moviment, Apple Daily, ha estat clausurat i milers de persones han decidit de marxar a l’estranger. Així ho han fet Nathan Law i el polític Ted Hui. La repressió ha escapçat totes les organitzacions i ara ha maniobrat de manera clara per evitar que el malestar dels pro-democràcia s’evidenciï a les urnes.

Segons la declaració Sino-Britànica del 1984, el govern xinès havia de mantenir els drets i llibertats que imperaven a Hong Kong almenys durant cinquanta anys d’ençà de la integració del territori a la Xina, l’any 1997. Tanmateix, les llibertats s’han anat restringint i la tendència es va accelerar encara més després de les grans protestes multitudinàries del 2019.