Simpaties ucraïneses tot esperant un possible xoc amb Netanyahu

Mentre hom espera que demà es pugui disparar la tensió diplomàtica amb Israel, quan el govern espanyol reconegui formalment l’estat palestí, avui un altre front internacional ha marcat la campanya de les eleccions europees. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’ha reunit a Madrid amb el president espanyol, Pedro Sánchez, que li ha promès mil milions d’euros en ajuts directes enguany, i cinc mil fins al 2027. “El missatge singular per a Putin és que farem costat a Ucraïna tant com calgui, fins que se’n garanteixin la integritat, la seguretat i la sobirania”, ha dit Sánchez. L’acord signat inclou també míssils, artilleria, sistemes antidrons i tancs Leopard, per bé que fa més d’un any que ja se’n van prometre quaranta, d’aquests tancs, i l’exèrcit espanyol ha trigat mesos a reparar-los perquè feia massa temps que estaven en desús. Zelenski també ha recordat que necessiten sistemes Patriot, uns mecanismes de defensa contra els míssils russos, tot i que l’exèrcit espanyol no en té.

D’ençà que va començar la invasió russa, el febrer del 2022, el suport econòmic i militar ha estat l’objectiu del president ucraïnès en tots els viatges a l’estranger. L’abril proppassat, després de mig any de negociacions, el senat dels Estats Units va aprovar un paquet d’ajuts que inclouen 57.000 milions d’euros per a Ucraïna. La inversió estava embarrancada per la disconformitat dels republicans. “Un retard costós”, va lamentar Zelenski. Kíiv ja ha avisat que la seva capacitat de resistència i el seu dipòsit de munició han anat minvant aquests últims mesos. La visita de Zelenski a Madrid s’havia hagut d’ajornar per culpa dels atacs russos a Khàrkiv, la segona ciutat del país, una peça clau del trencaclosques. Si al novembre guanya Donald Trump, partidari de desentendre’s progressivament de la guerra, l’aixeta es podria tancar. “Si no hi ha suport nord-americà –va dir el president ucraïnès fa poques setmanes– significa que retrocedirem, ens retirarem, a poc a poc, a petits passos.”

Brussel·les, també temorosa que torni Trump, ha reaccionat amb directrius per aconseguir a mitjà termini una independència estratègica respecte dels Estats Units, però el procés és lent, perquè cal harmonitzar molts interessos. Ni entre estats de la Unió Europea ni entre els membres de l’OTAN no hi ha consens sobre com ajudar militarment Ucraïna, sobre quan cal asseure’s a negociar amb Vladímir Putin ni sobre quines opcions serien acceptables després de la guerra. Fa tres mesos, Emmanuel Macron va dir que no descartava l’enviament de tropes occidentals a Ucraïna. Tot i que l’amenaça es va matisar aviat i va molestar el canceller alemany, Olaf Scholz, que la va refusar de ple, fa pocs dies Macron encara tornà a suggerir que, d’aquí a un temps, si les circumstàncies canvien, tal volta caldrà considerar-ho. El nou govern polonès ha dit que els francesos tindrien el dret d’enviar tropes si ho desitgessin i el lituà ha posat damunt la taula “una coalició encapçalada per França” per a fer entrenaments en terra ucraïnesa.

Dos sentiments conviuen enfrontats a Europa: la por –sobretot de les repúbliques ex-soviètiques– que Rússia vulgui obrir-se encara més camí si guanya a Ucraïna, i la por que, si es fan passos mal mesurats contra Putin, la tensió s’intensifiqui i el conflicte s’escampi com una taca d’oli. Mentrestant, la narrativa per a preparar un rearmament recorre el continent. La Comissió Europea ja va proposar l’any passat que es destinessin 500 milions a ajudar la indústria armamentística a produir més, i enguany els governs ho han començat a concretar. Al març es va publicar el primer document per a definir una estratègia industrial de defensa comunitària, i que eleva la xifra a 1.500 milions. Espanya rep pressions per augmentar-ne el pressupost, i tant Sánchez com Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, han subscrit que cal augmentar-lo coordinadament, tot i que rebaixen el to de la retòrica d’imminència bèl·lica que tenen uns altres dirigents.

El pacte de Sánchez amb Zelenski ha travessat moderadament l’actualitat, més marcada per la duresa de la situació a Gaza i la imminència de l’amnistia, que es vota dijous vinent, però serà una qüestió cabdal de la nova legislatura europea. La promesa dels 1.000 milions ha causat un punt de recel al govern de coalició espanyol, perquè Sumar ha criticat que s’hagi signat amb opacitat. El ministre Ernest Urtasun, fins fa poc eurodiputat d’Iniciativa, ha demanat a Sánchez que sotmeti a debat i votació al congrés aquesta mena de decisions. “Una cosa tan important com la política de defensa, com l’enviament d’armes, no es pot fer d’aquesta manera”, ha dit. Els socis de Sánchez consideren que cal prioritzar un intent de negociació per a la pau. La candidata d’Esquerra, Diana Riba, en una línia semblant, ha demanat de no “oblidar les vies diplomàtiques” i que la política exterior no sigui segrestada per la indústria armamentística.

El cap de l’oposició espanyol, Alberto Núñez Feijóo, ha tocat el viu de Sumar. Dóna suport al paquet d’ajuts anunciats per Sánchez però també n’ha criticat la poca transparència. “No n’ha informat el congrés i no sé si n’ha informat l’altra part del govern, i això que són més de dos milions d’euros de despesa pública”, ha dit. Un dels grans obstacles de Feijóo en aquesta campanya és que el seu discurs no es destaca per posicions clares en matèria internacional, ni sol parlar gaire sobre rearmament ni sobre Ucraïna. El PP tot ho torna intern: avui Dolors Montserrat ha respost a la polèmica tot criticant “les ingerències estrangeres com la de Putin i els seus vincles amb Puigdemont”. Mentrestant, el candidat de Junts, Toni Comín, demanava sense embuts el suport de Brussel·les a Kíiv i ho considerava un deure. Hi haurà molta geopolítica durant la campanya, demà sobretot. Sánchez fa anar Feijóo a remolc dels seus cops de timó diplomàtics i Feijóo es prepara per a rabejar-se en l’amnistia.

La xifra

No tan sols la Unió Europea vol més autonomia respecte dels Estats Units. El secretari general de l’OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, ha proposat un ajut de tots els membres de l’aliança de cent mil milions d’euros que ha fet arrufar celles entre els socis i que s’haurà de debatre durant la reunió del juliol. Una altra de les disputes obertes és si els ajuts a Ucraïna s’han de centrar més en els fons de la Unió Europea o bé en l’aliança atlàntica.

Una incertesa

Zelenski es pot trobar que, d’aquí a final d’any, quatre dels seus principals interlocutors hagin renovat els rostres. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, si els equilibris postelectorals li impedeixen de romandre al càrrec; Rishi Sunak, el primer ministre britànic, si com tot sembla indicar perd les eleccions del juliol contra el laborista Keir Starmer; Joe Biden, als Estats Units, si perd les eleccions contra Trump; el secretari general de l’OTAN si és rellevat a la tardor, quan li expira el mandat. A l’octubre de l’any vinent, hi ha eleccions a Alemanya, la potència europea que més suport dóna als ucraïnesos, i sembla que Scholz podria perdre el poder.