22.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 23.05.2019 - 15:29
Avui comencen les eleccions europees. Els vint-i-vuit estats membres de la Unió (UE), inclòs el Regne Unit, voten fins diumenge la nova composició del Parlament Europeu per als cinc anys vinents. L’ajornament del Brexit fins a la tardor ha obligat els britànics a concórrer-hi. De fet, el Regne Unit és el primer estat que vota: avui mateix, juntament amb els Països Baixos.
El gruix d’estats, entre els quals l’espanyol i el francès, votaran diumenge. Demà hi haurà eleccions a Irlanda i a la República Txeca i dissabte, a Letònia, Malta i Eslovàquia. En total, s’elegeixen 751 eurodiputats que votaran el candidat a presidir la Comissió Europea, els anomenats spitzenkandidaten que proposen les formacions polítiques de l’eurocambra d’ençà de les eleccions del 2014. No obstant això, és el Consell Europeu, format pels primers ministres dels vint-i-vuit estats, que tria el president de la Comissió perquè l’avali l’eurocambra.
Habitualment, en unes eleccions hi ha unes regles de joc comunes que estableixen la igualtat de condicions entre tots els electors. Però a les eleccions europees no es respecta aquesta regla democràtica bàsica. Hi ha barreres electorals diferents, una edat mínima per a ser candidat segons cada estat, en alguns estats no poden votar els residents a l’estranger… Tot plegat, un desgavell de regles i diferències que no contribueixen a unificar el procés electoral sota un mateix paraigua.
Tot seguit, repassem set curiositats sobre aquestes eleccions.
L’estat que vota en dos dies
La República Txeca és l’únic estat de la UE en què els ciutadans poden votar durant dos dies, divendres i dissabte.
Quants eurodiputats hi haurà després del Brexit?
En total hi haurà 751 eurodiputats quan passin les eleccions, però l’eurocambra es reduirà a 705 quan el Regne Unit surti de la UE. El pes de cada estat es reparteix per un criteri de proporció demogràfica. Els estats més beneficiats per la sortida del Regne Unit seran el francès i l’espanyol, que guanyaran cinc eurodiputats cadascun, seguits d’Itàlia i dels Països Baixos, amb tres, i d’Irlanda, amb dos. I nou estats es repartiran els nou eurodiputats restants: Polònia, Romania, Suècia, Àustria, Dinamarca, Eslovàquia, Finlàndia, Hongria i Estònia.
El Brexit, per tant, alterarà les majories del 26-M. En un context de creixement dels partits euroscèptics i de l’extrema dreta, la redistribució d’eurodiputats que hi haurà pot arribar a ser determinant per a les majories al Parlament Europeu.
A quins estats el vot és obligatori?
En cinc estats de la UE, el vot és obligatori. Són Bèlgica, Bulgària, Xipre, Grècia i Luxemburg.
Poden votar tots els residents a l’estranger?
En quatre estats no és permès que residents a l’estranger votin: ni per correu, ni a l’ambaixada, ni electrònicament ni per representació. Són la República Txeca, Irlanda, Malta i Eslovàquia. El vot electrònic es permet a Estònia i el vot delegat pot exercir-se a Bèlgica, el Regne Unit, els Països Baixos i a l’estat francès.
Quina edat mínima han de tenir els candidats?
Depèn de l’estat. A la major part, l’edat mínima és de 18 anys, però en alguns és de 21, 23 i fins i tot de 25. A Grècia i Itàlia no pot haver-hi un candidat menor de 25 anys; Romania estableix l’edat mínima a 23; i a Bèlgica, Bulgària, la República Txeca, Estònia, Grècia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia i Xipre és de 21.
Quina és la barrera electoral?
També depèn de l’estat. N’hi ha del 5%, del 4%, del 3%, de l’1,8% i de cap. Bèlgica, la República Txeca, França, Hongria, Letònia, Lituània, Hongria, Polònia, Polònia, Romania i Eslovàquia tenen una barrera del 5%; Itàlia, Àustria i Suècia, del 4%; Grècia, del 3%; Xipre, de l’1,8%. A la resta d’estats, en aquestes eleccions no hi ha llistó electoral.
Quan se sabran els resultats?
Diumenge a partir de les 23.00. És l’hora marcada per al tancament dels col·legis electorals a Itàlia, l’estat que acaba més tard. Fins aleshores, no hi haurà resultats a cap estat.
