04.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 04.01.2024 - 23:11
Les eleccions al Parlament Europeu, que es fan cada sis anys, acostumen a ser considerades transcendentals per al futur del continent. No obstant això, els ciutadans no ho perceben pas així; la participació i l’interès són menors que en la resta de votacions i més aviat esdevenen principalment un test intern de cada estat. Sempre pacten els mateixos grans grups parlamentaris i el principal interrogant acaba essent si el tarannà de les institucions europees és més o menys progressista segons l’equilibri de forces.
Aquesta vegada es preveu que sigui diferent. De fet, hi ha en joc els fonaments del projecte europeu. Per una banda, es pot trencar l’equilibri històric entre demòcrata-cristians, socialdemòcrates i liberals, amb la possibilitat real que la dreta formi una majoria alternativa amb la ultradreta. Això fóra un canvi en la configuració de majories i en els grans acords establerts de fa dècades.
A més, es preveu que en els sis anys vinents es defineixi el rumb que se seguirà en àmbits crucials com ara el canvi climàtic, la immigració, la guerra d’Ucraïna i l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est. L’actual president del Consell Europeu, Charles Michel, ha fixat l’any 2030, és a dir, el final de la legislatura, com a data per a la nova ampliació, que inclouria Ucraïna i sis països balcànics (Albània, Bòsnia–Hercegovina, Macedònia del Nord, Moldàvia, Montenegro i Sèrbia). Passar de vint-i-set estats a trenta-quatre també obligaria a impulsar reformes en el funcionament, perquè bona part de les decisions més importants necessiten ara unanimitat de tots els estats per aprovar-se i això es podria complicar si hi hagués més estats.
Els partits es preparen per a les eleccions
Les eleccions, més enllà de la configuració de majories a escala europea, també tindran efectes a escala estatal i nacional. De fet, el Partit Popular Europeu veu les eleccions europees com un plebiscit sobre l’amnistia i el president del PPE, Manfred Weber, està convençut que el resultat de les eleccions europees del juny seran a l’estat espanyol un “referèndum sobre allò que passa a Madrid”, en al·lusió a l’amnistia, que ha permès la investidura de Pedro Sánchez.
En el cas de les candidatures dels Països Catalans, ERC negocia una coalició amb EH Bildu i el BNG, com ja va fer el 2019. Sobre això, l’ex-conseller i ex-eurodiputat Raül Romeva va ser triat cap de llista (Spitzenkandidat) de l’Aliança Lliure Europea per a aquestes eleccions, juntament amb Maylis Rossberg, membre de la minoria danesa a Alemanya. De manera que, si no està inhabilitat, molt probablement serà el candidat.
Junts, oficialment, encara no ha decidit res, ni sobre candidats ni sobre coalicions, però dins el partit admeten que “tot apunta que repetirà Puigdemont”. Fa mig any, el president Carles Puigdemont va assegurar que molt probablement es tornaria a presentar: “Si ho hagués de decidir avui, diria que sí”, va dir. I no hi ha hagut cap canvi en la decisió d’ençà d’aleshores.
Compromís i Més per Mallorca, que van formar una coalició amb partits sobiranistes com ara la Chunta Aragonesista i Nova Canàries (NC), hauran de decidir si tornen a anar del bracet de Sumar en aquestes eleccions. La coalició s’ha dividit; Podem es presentarà a part, amb Irene Montero de candidata, i previsiblement cercarà aliances amb partits del país. La CUP, que no s’ha presentat a les darreres eleccions, començarà aviat un procés de debat intern per decidir si s’hi presenta o no.
Regions i Pobles Solidaris, la federació de partits sobiranistes de l’estat francès que inclou Unitat Catalana i Sí al País Català, triarà els candidats el 13 de gener. Ara com ara té el cors François Alfonsi i la bretona Lydie Massard d’eurodiputats. Tot fa preveure que es tornarà a coalitzar amb l’Europa Ecologia – els Verds.
#Europeennes2024 @RetPS désignera ses deux premiers candidats samedi 13 janvier 2024. Les candidats "régionalistes" défendront le programme adopté en Conseil Fédéral le 17 novembre. Nos futurs élus siégeront au Parlement européen avec @EFAparty. Il en est ainsi depuis 1989.
— Régions et Peuples solidaires (R&PS) (@RetPS) December 22, 2023
Demana, entre més propostes, de reformar el tractat de la Unió Europea per incloure el dret d’autodeterminació dels pobles, i proposa que els nous estats fruit d’un procés democràtic d’autodeterminació passin a ser membres de facto de la UE.
A més, una nova coalició sobiranista a l’estat francès, la Federació dels Països Units, que inclou el Partit de la Nació Occitana, el Partit Bretó i el PNB, es presentarà a les eleccions, amb l’occità Jean-Luc Davezac de cap de llista.
La normalització de Meloni com a sòcia europea
Les eleccions, que es faran del 6 al 9 de juny, originaran una renovació dels europarlamentaris, però també canvis en la cúpula de la Comissió Europea i el Consell Europeu, fet que pot implicar que Ursula von der Leyen i Charles Michel siguin substituïts. La majoria formada pel Partit Popular Europeu, l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i Renovar Europa va acordar l’any 2019 l’actual executiu europeu. Llavors ja s’hi van haver d’incloure els liberals, perquè per primera vegada socialdemòcrates i demòcrata-cristians junts no tenien majoria.
Els sondatges diuen que aquestes tres formacions tornaran a tenir majoria, però que també hi haurà altres opcions. El president del PP, Manfred Weber, que ha avalat acords amb la ultradreta a l’estat espanyol o Itàlia, ha dit que les úniques línies vermelles que posen ara són que les formacions siguin “pro-europees, és a dir, constructives a escala europea, pro-ucraïneses i pro-isralianes, en aquest moment de la història; i han de ser pro-estat de dret. Aquests tres criteris clau defineixen el nostre tallafoc envers la ultradreta.”
El tomb reaccionari del PP Europeu que obre les institucions europees a la ultradreta
La primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, que també és presidenta dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), no ha cessat d’estrènyer llaços amb el Partit Popular Europeu. Ahir mateix va dir que preveu de presentar-se a les eleccions, tot i que encara ha de valorar si la candidatura afectaria la seva tasca de govern. Meloni diu que cerca “una majoria alternativa” a Brussel·les en matèries com la transició verda o la immigració, i que rebutjarà qualsevol aliança amb l’esquerra.
L’estimació d’Europe Elects preveu que l’espai que hi ha a la dreta del Partit Popular Europeu s’eixamplarà considerablement, i que, encara que difícilment els demòcrata-cristians pactin amb partits com Rassemblement National, Alternativa per Alemanya i el Partit de la Llibertat de Wilders, sí que podrien tenir una majoria al Parlament Europeu en les votacions que marcaran les línies estratègiques de la UE.
EU27, Europe Elects seat projection:
EPP: 179 (+4)
S&D: 142
ID: 93 (+6)
RE: 84 (-5)
ECR: 81 (-2)
NI: 50 (-2)
G/EFA: 49 (-2)
LEFT: 36 (-1)
Unaffiliated: 6 (+2)+/- vs. November 2023
More details at: https://t.co/iPax4U5fDr pic.twitter.com/KT8oIEJNpw
— Europe Elects (@EuropeElects) December 31, 2023
