Eleccions europees: una UE tocada de mort i una Catalunya trista i trencada que necessita una catarsi

Sr. director, també, cal prendre consciència de les flagrants limitacions i contradiccions del JOC ELECTORAL A LA UE:
.
1/ Cadena de la dilució de què i a qui es vota: 1/ (població) 2/ (cens) 3/ (votants-participació) 4/ (escons-partits) 5/ (GRUPS) 6/ (COALICIONS entre grups).
.
2/ Qui se n’ocupa dels que NO VOTEN ACTIVAMENT -perquè abstencionistes?- i els seus interessos tan reals i quotidians com els dels altres ciutadans?
.
CONCLUSIÓ. De moment, la Unió Europea, (una unió financera i econòmica …) com sabem molt bé els catalans. No troba? Salut.
.
PD: Dues notes, d’avui, sobre aquestes contradiccions exposades a la premsa alamana i francesa:
.
1/Com planteja Christoph B. Schiltz a Die Welt (9-6-2024).
“ Alguns votants es poden preguntar: estic donant suport indirectament a un partit populista de dreta al Parlament de la UE si voto a la CDU/CSU, SPD, FDP i Verds a Alemanya? Això definitivament pot passar. Perquè els respectius diputats alemanys estan representats als grups parlamentaris. Els principals grups polítics (PPE, socialdemòcrates, liberals) solen formar una gran coalició informal”.
https://www.welt.de/politik/ausland/article251894736/EU-Parlament-Was-eine-Europawahl-so-besonders-macht.html
.
2/ O, les estratègies que s’albiren, segons Marcel Monin a France-Soir (8-6-2024).
“…I si aconseguissin la majoria dels escons de diputats francesos al “Parlament Europeu”, no serviria de res. Encara que en aquesta assemblea juguessin Niguel Farage. Atès que el paper del “Parlament Europeu” és aplicar les normes financeres i econòmiques consagrades en els textos dels tractats…”
https://www.francesoir.fr/opinions-tribunes/scrutin-du-9-juin-2024-macron-vainqueur
.
Algú encara dubta de per què la població del Regne Unit va votar a favor del BREXIT?
.
Potser, “La Catalunya oficial està trista i trencada”. Però, la del Primer d’Octubre, en absolut! Qui se n’ocupa d’ella?

Un bon anàlisi de la situació, però crec a més a més que els polítics han de saber arribar al que realment preocupa a la gent, parlar de regulació de la immigració, d’aconseguir solucionar el problema de la reincidència en els delictes, de l’ocupació de les propietats privades, de la situació de la sanitat, de l’educació, dels problemes de la nostra pagesia, del canvi climàtic, de protegir la nostra llengua, etc etc i per sobre de tot a Catalunya aconseguir un full de ruta unitari per la independència.

‘…Sembla que tenim davant una Europa tocada de mort’…
Si és pels resultats, tant a Europa com a casa nostra, serà pel que han votat o deixat de votar els ciutadans…
L’auge de les pantalles, l’immediatesa de les coses, la pèrdua del plaer de llegir, de la capacitat crítica, l’afany per maquillar la petitesa individual…
Estem ón estem… Els ciutadans (ara ho sóm tots) han dit la seva. No m’agrada el resultat, però és el que, entre tots hem triat. La culpa no és de qui dona els mitjans.
PS: Encara hi hà temps per engegar un projecte comú de cara a noves eleccions a l’Octubre. Amb un sol punt: Independència! Cal JA!, d’una vegada EL MOVIMENT que uneixi tots els independentistes ( incloc AC i Alhora, naturalment).
Salut!
//*//

Soc mare d’,un noi de 21 i una noia de 18, i ambòs han pasat de votar.
Temps enrere m’hagués sabut molt greu.,..avui els entenc,tant!!
Vivim en una mentida enorme, i els que som dins, ens argumentem,defensem , despotriquem i anem tirant….
Però quan els meus fills em diuen…mama, no puc votar, tinc el dret però no puc .
Ells eren més petits quan vaig anar a defensar les urnes l1-O i ho entenien tot, avui no són capaços de posar un vot. I em sento orgullossíssima que no tinguin fetge per votar.
Quant de mal ens han fet aquests estúpids capos dels partits…i mai els posaré al mateix sac
ERC, t’odio!!

EXPOLIAR ÀFRICA I, SIMULTÀNIAMENT, IMPEDIR QUE VINGUIN ELS AFRICANS, ÉS TORTURA.
Parlem de la política d”immigració a Europa que, per mi, és la mare dels ous del gir cap a la dreta.
He estat durant anys presidint i treballant en una organització sense ànim de lucre, que havíem creat per facilitar la convivència dels homes de Gàmbia que havien sobreviscut a l’arribada precària per mar a les illes Canàries i ara els tenim a Catalunya.
I hem fet tot el possible per involucrar als ajuntaments i fer front al problema de la immigració.
Hem fet el possible per facilitar la convivència a la societat catalana de les dones magrebines que ja són aquí de fa anys, i continuaré fent el possible per fer fàcil la seva vida a Catalunya, amb dignitat.
Però el problema no l’hem resolt perquè és posar pegats a la ferida i, de fet, s’ha de plantejar el problema amb mirada llarga.

Plantegem doncs el problema de la immigració amb mirada llarga:
– Si venen, és que ho necessiten, com ho necessitaven els catalans quan havien d’anar a Alemanya, als USA, al Brasil, a l’Argentina o a Mèxic, per exemple, com a turistes i s’hi quedaven.
– La solució tampoc no és a la política fàcil d’Aliança Catalana amb exclusions socials dels immigrants per impedir que es quedin.
– En canvi, la solució és a la política difícil que consistiria a fer marxar d’Àfrica les empreses europees, americanes i asiàtiques que n’extrauen els recursos naturals i no compensen els beneficis.
– Àfrica és un continent molt més ric que Europa, i amb una densitat de població molt inferior, de manera que la solució consisteix a regalar-los el que ja és seu. Aleshores s’invertirien el corrents migratoris i problema resolt.
Conclusió:
– La política de la ultradreta és més terrible encara del que ens semblava, doncs expoliar Àfrica i, simultàniament, impedir que vinguin els africans, és tortura.

EXPOLIAR ÀFRICA I, SIMULTÀNIAMENT, IMPEDIR QUE VINGUIN ELS AFRICANS, ÉS TORTURA.
Parlem de la política d”immigració a Europa que, per mi, és la mare dels ous del gir cap a la dreta.
He estat durant anys presidint i treballant en una organització sense ànim de lucre, que havíem creat per facilitar la convivència dels homes de Gàmbia que havien sobreviscut a l’arribada precària per mar a les illes Canàries i ara els tenim a Catalunya.
I hem fet tot el possible per involucrar als ajuntaments per fer front al problema de la immigració.
Hem fet el possible per facilitar la convivència a la societat catalana de les dones magrebines que ja són aquí de fa anys, i continuaré fent el possible per fer fàcil la seva vida a Catalunya, amb dignitat.
Però el problema no l’hem resolt perquè és posar pegats a la ferida i, de fet, s’ha de plantejar el problema amb mirada llarga.

Plantegem doncs el problema de la immigració amb mirada llarga:
– Si venen, és que ho necessiten, com ho necessitaven els catalans quan havien d’anar a Alemanya, als USA, al Brasil, a l’Argentina o a Mèxic, per exemple, com a turistes i s’hi quedaven.
– La solució tampoc no és a la política fàcil d’Aliança Catalana amb exclusions socials dels immigrants per impedir que es quedin.
– En canvi, la solució és a la política difícil que consistiria a fer marxar d’Àfrica les empreses europees, americanes i asiàtiques que n’extrauen els recursos naturals i no compensen els beneficis.
– Àfrica és un continent molt més ric que Europa, i amb una densitat de població molt inferior, de manera que la solució consisteix a regalar-los el que ja és seu. Aleshores s’invertirien el corrents migratoris i problema resolt.
Conclusió:
– La política de la ultradreta és més terrible encara del que ens semblava, doncs expoliar Àfrica i, simultàniament, impedir que vinguin els africans, és tortura.

Us heu entestat en no voler fer cas dels votants i aquí són els resultats.
Hi ha un gran problema amb el tema de la immigració, no és pas un invent de l’extrema dreta (aviam a que s’anomena extrema dreta també, potser caldria repassar els conceptes i adequar-los a l’actualitat).
S’han fet, repetidament, crides a l’abstenció i aquí en tenim els fruits, ben eixorcs. Per què us entesteu en tractar de canviar uns partits que no volen pas canviar, ni tenen res més a oferir.
Per tant, abstenció, vot nul, vot en blanc són autèntiques ximpleries que no duen enlloc.
El que de debò, ja que no tenim res digne de ser votat, faria mal als partits sostenidors del règim espanyol, o sia els de matriu espanyorda però també els col·labos nostrats, seria treure’ls escons.
Els escons, que és tot el que interessa en aquests partits, els hi podriem haver tret i fer un autèntic vot de càstig (aquest sí) votant pel “partit” Escons en blanc. Però, és clar, és una opció d’estraperlo, ningú en parla per què tothom està d’una manera o altra connectat als partits. I això sí seria un càstig. Cap de les altres ximpleries estèrils que no duen enlloc, per què continuen repartint-se els escons encara que només hi votessin els militants.

Estratègia independentista clara i coordinada dels partits anomenats independentistes al Principat de Catalunya des de ja. I d’altra banda, cal una estrategia sobiranista clara per part del nacionalisme al País Valencià, -sense participar en cap plataforma amb els espanyols-, i a les Illes.
.
El projecte de Països Catalans deu de projectar-s’hi absolutament i deixar de ser mera retòrica voluntarista. La inclusió de la Catalunya Nord deu d’afrontar-se amb molta més força. Així com la de la Franja de Ponent.
.
Hem de tornar a lluitar clarament per fer fóra les forces d’ocupació i per dir sense embuts que ací no volem ni França ni Espanya. Què nosatres som Països Catalans.
.
Si no ens veiem capaços de fer servir-hi aquests principis no ens en sortirem i la Nació Catalana restarà liquidada.

Els abstencionistes no ens trauran pas de tot aixo, s’han passat mitja vida disparant contra el president Puigdemont i al final són ells que anaven de catxa, s’havien apuntat al cavall guanyador i a la primera de canvi, com no era com ells volien, ni exprés, ni del color que els agrada, van decidir apropiar-se del relat espanyolista i tenir així l’excusa per no haver de mantenir el múscul. Recordo que el senyor Partal també havia fet apologia de l’abstencionisme, des del seu magnífic altaveu. Qui juga amb foc..
Ara ploreu molt fort quatre anys més. I enllustreu bé el codi deontològic, a veure fins quan us serveix d’escut en front de l’única representació independentista que parla tal com raja, allò que la resta fa anys que ens heu negat. Quina por que us fa.
La por, ves per on.

Algú va dir, que el vot a l’extrema dreta es cíclic i succeeix sempre que hi han grans canvis, que la societat no es capaç d’assimilar. Aleshores la ultradreta apareix amb les seues solucions màgiques i ho empitjora molt més encara.
En aquests moments de crisis, de poca feina, pocs diners… la ultradreta ens diu, fem fora als immigrants i tot resolt…. I com sempre, la majoria de la gent s’ho creu.
Però per altra banda, no veig a ningú que estigui preparant alguna solució real, al ENORME problema que se’ns ve a sobre i que tot just ho començam a tastar.
El ritme al que avança la tecnologia, farà que en els pròxims 20 anys, els llocs de feina mundials quedin reduïts a una quarta part dels actuals.
Ja fa mesos que hi han algunes ciutats al mon, on circulen taxis sense CAP conductor. Ja no es ficció, ja està aquí.
Quan temps trigaran els camions? amb l’estalvi tan sucós que representarà per les empreses de transport? I les furgonetes, taxis, huberts…….?
Quants milions de persones passaran al atur? i el que es pitjor encara, en molt pocs anys.
Si conduir es una de les tasques complexes (els humans tenim molts accidents) i les màquines ja ho fan millor, que passa amb totes les demès feines?
Primer van entrar a les fàbriques els robots que feien tasques repetitives, però es que ara tenim robots col·laboratius que treballen al mig de les persones. Tenim robots cambrers, que esquiven la gent.
Quants milions de cambrers es quedaran sense feina? en quant de temps?
Ja hem vist a Vilaweb mateix alguna demostració de la IA a nivell de xat amb el ChatGPT, però es que ja tenim programes que creen fotos, escenaris i últimament, fins i tot fan pel·lícules a partir de text.
Per tant, a la llarga, no quedarà cap feina exclosa.
Fins ara, la gent canviava, treball per diners i amb aquests diners comprava les coses a les fàbriques on treballava altra gent. Cercle tancat.
El gran repte (imminent) que ningú ha resolt que jo sàpiga, es: Si la majoria de la gent NO treballa i per tant no cobra, com podrà comprar els productes que creen les fàbriques, que no tenen gent?
I ara, els ciutadans hauríem d’estar escoltant teories de grups polítics, per resoldre el problema real, però la miopia de polítics i electors, ens fa creure que fent fora els immigrants ja ho solucionem tot i la bufetada, encara serà més gran.

Com va dir en Fuster, la política la fas o te la fan.
I en aquesta espaÑa ja fa molt temps/segles que la fa el feixisme amb valors caciquils; perquè la seva societat majoritàriament forma part d’aquest valors, aquesta societat que també a dia d’avui té una forta presència a la colonia catalana.
El mateix análisis podría fer de la Catalunya del Nord, a on ja pràcticament no queden catalans, ja s’ha fet el seu genocidi, com en el famós cinturón rojo, que així el varen batejar els que ens vingueren de les espaÑes i al final és d’on surten majoritàriament els vots a partits FAIXISTES I XENÒFOBS, PP I VOX, com en el seu dia es d’on varen surtir majoritàriament els vots d’un partit com Ciudadanos.
Per no extendrem ara no faré comentaris sobre els partits mal definits independentistes, doncs la majoria de comentaris que hi han fins ara ho defineixen; el mal que ha fet ER i el seu guia espiritual aquest judes de mossèn Jonqueres és indescriptible i aquí hi han els resultats Vicent

En fi Vicent, tenim mala peça en el teler

Bon dia,
Els polítics viuen d’esquerra de la població. Els seus discursos seran políticament més o menys correctes però buits. Els indepes catalans cada dia sabem d’una nova traïció i som tractats com els nens d’abans que els hi deien q venien de París.
El parlament europeu està completament deslegitimant per fer res, per prendre cap desició. Haurien de reduïr-ne el pressupost i el nombre de representants i deixar la majoria al mateix lloc de manera que si són 700 els diputats es quedessin en 350 i la majoria també fos la que era abans 351.
Prou mentides. Prou Infantilització la població i pixat-los a la cara i dir que plou que aquí la majoria sabem llegir i escriure.
I per acabar: en tre el llibre del David Madí, la piulada de la Liz Castro al Lluís Llach, l’editorial teu del divendres sobre el Diplocat, i les darreres informacions sobre els tenidors de pissos de BCN que ha destapat OCTUVRE i tota la merda de la Copa Amèrica el desencant és majúscul.

Una abraçada i moltes gràcies.

Cert. O els partits independentistes és posen les piles o aquesta abstenció acabarà votant AC. Per frustració, per fer mal, pel que sigui.
Lo d’Europa demostra la pèrdua de confiança del ciutadà en les institucions, que ningú té la sensació que arreglin res i que és veuen com un cau de vividors que només pensen en aconseguir com més privilegis millor.
Dit tot això, jo no crec que els ciutadans siguin tampoc innocents i no tinguin responsabilitat en tot això què passa. La gent és mesquina, vanitosa, egocèntrica, igual que els polítics. Quan apareixen opcions noves aquí votar i la possibilitat de fer-les servir com a catarsi o donar-los-hi una oportunitat a veure si hi fan bé, llavors, si no els llegeixen el pensament i les seves propostes encaixen com un guant en les certeses pròpies, tot són desqualificacions, burla i agafar-se-la amb paper de fumar.
Tenim uns dirigents pèssims, però nosaltres no sóm gaire millor. I és molt trist i molt decebedor però no sembla tenir remei.

Les crides a l’unitat, la denuncia de les baralles internes i la necessitat d’un pla comú son propostes lògiques, però resulta que Junts fa quasi 7 anys que ho demana i ERC ho boicoteja i les CUP’s van la seva. Més enllà de si Puigdemont es va equivocar a l’octubre del 2017; quin percentatge de responsabilitat li correspont tenint en compte que tenia al costat aquest psicòpata de Junqueras que li volia tot el mal? I a partit d’aquella data tant Puigdemont com la majoria del partit (es cert ha costat treure’s la costra dels convergents que encara hi ha, però cada vegada compten menys després de diverses escisions) han fet el possible per continuat la lluita contra Espanya, especialment des de l’exili però no solsament, mentre ERC va mutar cap a la lluita per l’hegemonia i el seu propòsit principal ha sigut tots aquests anys ajudar a Espanya a estabilitzar-se, colaborant solidariament amb el PSOE. És què això no és d’una importància cabdal? ERC només té, encara avui, a Junts en el punt de mira és evident. La darrera és la acusació de raciste de la Diana Riba a la Neus Tobisco, que va ser escandalós. On son les barallats de Junts cap a ERC? Què ha de canviar Junts? S’ha de liquidar i perdre el millor actiu que tenim amb Puigdemont?
Ho he dit i repetit des de fa anys: fins que el psicòpata de Junqueras no desapareixi no hi ha res a fer. Una vegada fora, tot és possible si la cúpula d’ERC va un gir de 180º, per tornar on estava abans del 2014, quan Junqueras va rebutjar anar a les eleccions plebiscitàries amb Mas. La resta és paper mullat.

Vagi per davant que sóc independentista.
Davant el dilema de votar contra el feixisme o a uns partits independentistes que no saben on van, i prova d’això és que encara no sàpiguen que pot passar al Parlament, els ciutadans han decidit el primer.
Ens hauríem d’alegrar que Catalunya, almenys, resisteixi a la temptació feixista, significa que encara hi ha esperança.
Només cal que Junts, ERC i la CUP s’adonin que els reptes que tenim per davant són immensos comparats amb les ridícules disputes que insisteixen mantenir. Amb el feixisme no hi ha llibertat, ni futur ni tampoc tampoc Catalunya.
No sé si serà possible, diuen que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que els partits catalans s’entengui. Però és necessari, imprescindible si no es vol que el feixisme acabi triomfant i a les hores si que s’haurà acabat tot.

No puc justificar en cap dels casos l’adtencionisme.Es pot està desabut desilucionat i molt molt emprenyat però renunciar al vot,per a mi no es una forma de càstig ès una irresponsabilitat ciutadana que la història ens diu irremeiablement que sense adonar-nos-en li fem el joc als partits i polítics que ens volen anoerrar i que estan en contra de la democràcia. Si mirem a Europa l’ultradretà es fa cada dia mès amb l’espai i el poder per fer saltar Europa desde dins.Aixó ès una doctrina molt vella,però eficaç.Pel que fa al nostre País, quin favor li fem al futur permetent que un Illa i un PSOE, tinguin el poder a Catalunya per desfer tot el poc que ens queda de nació per convertir-nos en una sucursal.del espanyolisme.I recordeu si Illa arriba a la Generalitat el primer que intentarà serà carregar-se la declaració de independència que no ha esta anulada fins ara.En resum que algú em digui de què i perquè serveix abtenirse en unes eleccions per donar pas a tot allò del que estem en contra?

Avui és un d’aquells dies en que els catalans més val que anem al cine, perquè comparar la quantitat de vots de quan no hi havia la immigració forçada i la situació d’ara. És absurt comparar els resultats d’unes eleccions amb o sense la meitat de la població que viu aquí per necessitat i sense cap objectiu més que implantar unes cultures que son estranyes per nosaltres. No estic dient res contra la immigració, només dic que no és comparable un escenari a una situació absolutament diferent. La única veritat, la diu en Lluis Llac. Amb el cop d’estat ja hi estem vivint des de fa temps. La única diferència és que aquesta vegada és amb vaselina. Tot el de més és malgastar tinta, paper i salut, i francament, més val anar-se’n al cine.

Dels resultats electorals ocorreguts des de les eleccions municipals del maig de 2023 no se’n pot desprendre que Catalunya estigui trista ni trencada, els electors independentistes abstencionistes (al voltant dels 900.000) estan demostrant tenir el cap molt fred i les idees molt clares: prou a aquesta presa de pèl de l’autonomisme, s’ha acabat la via institucional de la independència. Que no hi ha unitat entre els partits dits independentistes? Doncs fora! Que erc, Junts i cup fan el ridícul més estrepitós? Prou! Que han traït l’1O? Ho pagaran! Que es barallen com ninets de 5 anys? Se’ls fa fora! Això és parlar en democràcia, això és el poder de les urnes! No Vicent no, Catalunya està ben sencera, dempeus i resolta a continuar el Procés d’Independència de la mà de la gent. Aquesta gent que ha amonestat els polítics i els està fent posar ‘al racó de pensar’, fins que entrin en raó … si és que hi entren!

Sr Partal, erreu en el diagnòstic. Parleu si com la tropa hagués refusat el combat, i només calgués animar i reagrupar la tropa. En part és així, però sobretot, la tropa ha desaparegut. Alguns per biologia (mort dels més grans, substitució per nouvinguts), alguns per haver-se unit a l’enemic. La base social s’ha reduït. I era la base qui havia empès els partits el 2007-2017. Les enquestes sobre la independència ho detecten clarament.
.
Espanya ha tingut molt clar que calia un rentat de cervell. Els mèdia han estat capturats (l’Ara i TV3 per començar). Han dedicat molts recursos a infiltrar falsos independentistes que difonien missatges derrotistes (no som prous, el referèndum no va valdre per res, mai no hem superat el 50%, cap independència s’ha aconseguit sense un suport social del 70% o superior…). No hi ha hagut resistència organitzada. Ho veia i tenia la sensació de tornar a ser al 1936-39: mentre al front (els mitjans de comunicació) la nostra causa era esclafada, a la reraguarda perdíem el temps. Bé, no tot era igual, les batusses pel “poder” no eren entre gent de base sinó entre els dirigents, una gran part dels quals a més tenien una actitud de rendició, tot i la retòrica independentista. Per acabar-ho d’adobar, els joves viuen en una “castellanosfera” que els desnacionalitza, o directament són de cultura forana i no hi ha res que els integri.
.
Durant aquests darrers 6 anys s’ha anat deteriorant la percepció pública de la necessitat i possibilitat de la independència. La necessitat es veu a Rodalies, Sanitat , la llengua i a qualsevol àmbit. Ha estat desesperant veure en directe el que passava, sense que pràcticament ningú hi fes res.
.
Els partits processistes estan interessats en la “gàbia d’or” que deia Torra: obtenir càrrecs i anar fent. En comptes de difondre que feien el que podien amb les eines i recursos disponibles però que no podien sinó administrar la misèria, prometien meravelles amb la seva gestió. Calia denunciar les mancances, els greuges. Calia assenyalar tot el que podríem assolir si fóssim independents. Fer somiar. Però han desmobilitzat volgudament el personal. Ara bé, rucs ells, pensaven que la tropa els creuria i els continuaria votant, ja que eren “els partits independentistes”. No, molta tropa ha desaparegut, i la que queda veu que aquests partits ni anhelen la independència, ni tenen cap pla, ni si el tinguessin s’atrevirien a executar-lo. Remarco el primer punt: se’ls nota que no anhelen la independència.
.
Per tant hi ha dos problemes: partits sense credibilitat, i, més important, base social en dissolució. Les entitats independentistes haurien de revertir la dissolució de la base social. Ningú més no ho farà. Ni els partits ni pràcticament cap mitjà de comunicació. Els partits ja seran reemplaçats o es posaran les piles (com el 2010) si la base social és forta i empeny.
.
Cal molta comunicació, ja ho he dit alguns cops. L’ANC hauria de ser una gran central propagandística: objectius comunicatius, creació de continguts (també col·laborant amb Òmnium, Octuvre…), difusió dels continguts. Amb l’allau de nouvinguts, i de gent del país colonitzada digitalment, l’arma del contacte a peu de carrer i cara a cara és imprescindible. Perquè cal trencar la bombolla informativa i transcendir el cercle de convençuts.

Pot ser que seguin amb el Sr. Llach, com diu el Sr. Partal, però amb això no n’hi haurà prou per a tornar a arrencar. Caldrà tornar a embolicar la gent o bé guarir-los. El primer es fa cooptant els mitjans de comunicació com van fer durant el Procés. El segon es fa netejant els pecats amb sacrifici. Per exemple, mostrant unitat, entomant presó i mostrant més unitat i combativitat.
Al meu parer caldrien totes dues coses per tenir unes mínimes garanties d’èxit, i és evident que al segon postulat no hi estaran disposats.
La resta són bons desitjos i miopia per excés d’optimisme.

Respecte a l’abstencionisme independentista i la seva justificació diria tres coses: a) que sigui conscient no vol dir que digui encertat, útil o consistent. També és conscient el vot a Vox, PP o, abans. a C’s a Nou Barris quan és una contradicció flagrant. b) El resum de la vostra conclusió és que per revertir-ho, els partits ja es poden afanyar a prometre coses que no podran complir. c) L’arrel profunda de l’abstenció és que els catalans volem la independència però no al preu que ens enviïn a nosaltres o als nostres fills a la presó -i als nostres polítics tampoc a l’hora de manifestar-nos o simplement fer el ploramiques, però sí a l’hora de votar -los. Hi ha molta inconsistència en l’abstenció, la mateixa que hi va haver en no apuntar-se massivament al Consell de la República. Si haguéssim sigut 2 milions en 1 més en comptes de 100.000 en 4 anys, les coses pintarien diferents.

Trobo que, a hores d’ara, no hi ha opcions electorals independentistes reals. La conseqüència és que l’independentisme s’absté. Els polítics “nostrats” han estirat el xicle tant com han pogut per aixoplugar-se de la repressió i aguantar les seves cadires i les seves estructures de partit, però la goma s’ha trencat.
En quant a la possibilitat que l’Assemblea lideri un canvi dels partits, ho veig difícil. Precisament, son aquests partits que han maniobrat per tenir-la controlada, mitjançant un secretariat submís, per tal que no els doni maldecaps amb propostes electorals que ells, els partits, consideren competència de mercart.
Cal foc nou per engrescar la gent i tirar el país endavant.
t.

Sembla que és l’hora dels adéus, segons sembla pels comentaris. Mai tant que diuen a Peramea. Vosaltres creieu que els abstencionistes, guanyadors de les eleccions, no eren a les manifestacions nostrades? Vosaltres creieu que l’autor de l’estaca no entèn la seva cancó? El pessimisme és el pìtjor remei pels nostres mals. De moment no perdem la mesa del Parlament, que tornin els exiliats, acte seguit no perdem la presidència del Govern. Petites grans victòries. Parlem, unim-nos i els manifestants hi tornarem a ser. Anims Assemblea! Llach, les piles pel proper 11 de Setembre.

Penso sincerament que cap independentista, ni un, s’hagi canviar de bàndol. No crec que l’espanyolisme hagi convençut a ningú.
Les il·lusions dipositades en els partits que, per guanyar eleccions varen vendre la il·lusió de la independència, s’han esvaït del tot.
Ja no s’ho creu ningú. I no és que no ens ho creguem, és que ens sentim enganyats, que ho hem estat.
Els partits que, fins ara s’han presentat a les eleccions no cerquen altre cosa més que prendre alguna mena de control sobre el sistema vigent.
Fa anys que em pregunto: ha nascut ja l’estadista que ens ha de conduir cap a la creació del nou país?
Els independentistes no votarem més al menys dolent, volem el bo!
I d’Europa ja en parlarem un altre dia, no val la pena gastar temps ni energies en aquest macro grup econòmic.

És evident que la mala notícia és la irrupció de l’extrema dreta. El culpable d’això és una esquerra que s’ha dretanitzat i que no ha presentat respostes d’esquerra a les tensions que viuen les classes mitjanes cada cop més empobrides. Pel què fa a casa nostre és clar que la població no creu en les institucions de la UE perquè qui realment mana són els estats i el parlament europeu es veu com un cementiri d’elefants extraordinàriament ben pagats. L’independentisme es queda a casa perquè, diguem-ho clar, ja no té qui el representi. El missatge dels líders independentistes ja no és creïble. Jo he votat Toni Comín pels serveis prestats, però amb molta, molta mandre. Només veig un camí per refer-nos una mica: noves eleccions autonòmiques amb una sola candidatura d’unitat independentista que proposi aixecar la DUI -sense posar-hi data- i retirada de les patums que ens han dut a l’abisme.

¿PER QUÈ AVUI, LA DEMOCRÀCIA ÉS UN TRAMPOLÍ PEL FEIXISME?
.
La resposta és avui un enigma…
.
“La realitat és que l’abstenció que tenim al davant és multitudinària i conscient.” (Editorial)
.
Un cop s’ha imposat en la consciència de molts independentistes, és difícil revertir-la.
.
Molts mitjans independentistes, VW també, l’han glorificat políticament, aquest càstig constructivament estèril,, com una sana reacció del sector amb més consciència del sobiranisme. Un exemple el comentari d’avui de Juan Martin ALEGRIA 00:20:”Jo crec que ha guanyat l’independentisme.” Referint-se a l’abstenció…
.
¿Per què els catalans (molts) són (som) tan reactius i tan poc proactius amb la voluntat de ser lliures? ¿L’abstenció una victòria? ¿La guerra partidista, d’ERC, Junts, CUP, una via…cap a on?
.
¿Ens agrada més ser responsables de la derrota, que no esbombar mites falsos, és a dir, camins que no menen enlloc?
.
L’independentisme ha de sortir d’aquesta bombolla local, autonòmica, nacional, perquè la independència en depèn molt del que passa a Europa i al món.
.
El neocapitalisme es presenta desacomplexadament en la forma política del feixisme, partits que abominen dels drets republicans i dels drets humans, rearmant.-se a tots nivells primer contra els migrants i minories dissidents (aquí, els catalans i èuscars), després seran les fronteres, com ja ho és Ucraïna…
.
Tambors de guerra ressonen a l’Europa que encara ahir celebrava el desembarcament de Normandia com un triomf contra el feixisme… Després dels discursos, vindran els pogroms…

Sempre hem jugat amb tòpics. Que si l’Europa amb més cultura democràtics, però que voten partits que la eliminaran. Que si votants d’esquerres, aquí, però que tenien molt més de fatxes que d’esquerres (com hem vist amb Cs, Vox, PSC). Amb un simple clic i la gent tornaria a votar al Hitler sense problema, com a Rússia el Putin. Entre votar el Pacma o Hitler prefereixen aquest. Estan a favor de la cultura criminal (començant pel pscgal), colonial, salvatge. Motiu: pensen que en treuran profit, simple, com qui destrossa una cala per plantar 4 barques a motor.

El primer ministre de Bèlgica va dimitir perquè també s’hi van celebrar eleccions nacionals i, per tant, ara està en funcions. Per tant, la seva renúncia no té res a veure amb els resultats de les eleccions europees.

Si 1 milió de votants es queden a casa, els partits anomenats independentistes haurien de pensar molt profundament en què han fet malament els darrers anys. Si no hi ha nous líders, no recuperaran mai la seva credibilitat i triarem altres partits. Com ho dius, Vicent, necessitem una catarsi.

Al País Valencià guanya
el PP però només tenen
1 eurodiputat : Esteban
González Pons . El PSOE
2, Compromís-Sumar 1,
i “S’ha acabat la festa”1.
El valencians jugen en tercera regional i tan feliços . No pinten res
però ells a la seua . A
votar a corruptes i al primer caradura que
que els demane el vot.
Així estem perduts
i els errors es paguen
cars ,8 anys governant
Generalitat i molts
ajuntaments i ara tot està en mans poc recomanables . Ens costarà molt recuperar
lo que em perdut .

SOM LA PERFECTA DEFINICIÓN DE “PERDEDORS” (o de Tanoques).
.
Diguem la veritat sense embuts: tots ens hem rendit. Els polítics fake-indepes van ser els primers, però la major part del Poble ja fa temps que ha acceptat la derrota.
1/ Si l’ANC vol fer una Llista Cívica per superar el càncer dels fake-indepes: tot són crítiques a l’ANC.
2/ Si surt un nou partit com ALHORA per obrir l’escletxa anti-col·laboracionista: tot són crítiques a ALHORA.
3/ Si davant el derrotisme imperant, l’absentisme creix… quants van lloar aquest absentisme conformista i mandrós??
Ras i curt: els indepes estem fent molta pena. A banda d’excepcions (diana de la repressió ferotge d’una espanya mereixedora dels pitjors qualificatius), la comunitat indepe hem demostrat no tenir la capacitat de superar uns polítics que var girar-se en contra nostra des del minut 1 després de l’1-O, ni tenir el coratge de defensar i perseguir l’objectiu de la INDEPENDÈNCIA.
Som lamentables indepes de sofà. Així no ens mereixem res.
Per cert, malauradament, VILAWEB està reaccionant molt tard. Espero que aquest despertar sigui de debò…

Discrepo amb el diagnòstic, Vicent. Catalunya no està trista i trencada, els que estan tristos i trencats són els partits processistes que veuen que els comptes no els hi surten. Després d’haver viscut molts anys de l’embranzida que els va donar la bona gent independentista d’aquest país, ara s’adonen que els hi hem retirat la confiança. Es van equivocar pensant-se que els vots eren de la seva propietat. No pas, eren un encàrrec i no l’han complert. Han passat set anys des de la República dels vuit segons i des de llavors només han fet que encadenar renúncies, partidisme, èpica buida i emblanquinament de l’estat. Què s’esperaven?
.
També discrepo amb la solució. L’eixida al cul-de-sac on ens ha ficat l’estat (amb la fidel col·laboració d’Esquerra i la complaença de Junts) no passa per fer seure als partits processistes en una taula. Amb aquests actors no podem fer cap pel·lícula d’acció, només ens sortiria una comèdia. Cal sang nova, polítics que no estiguin hipotecats amb l’estat.

Bé. Ja ho tenim. L’abstenció era això. Ja tenim a tots els partits independentistes castigats. Tots de cop com si tots fossin iguals. I ara què ? Mentre els nostres enemics ocupen institucions i fan la seva feina, que no és altra que convertirnos en la “región del Nordeste Peninsular”, què farem nosaltres ? Amb un 30% dels vots no podem anar dient que farem la independència, perquè farem el ridícul a tot arreu. Hem de començar de molt més avall, per recuperar les institucions, recuperar poder real pel país. No ens ho posaran fàcil. És una feina feixuga , llarga i poc èpica . Però és on som. On ens hem posat nosaltres mateixos amb la nostra estupidesa. A más, sembla que Junqueras no vol desaparèixer, o sigui que la cooperació necessària Junts-ERC, queda encara molt lluny. Fer una llista conjunta, en aquesta situació tampoc és una solució. Barallar-se dins d’una llista o fora, té les mateixes conseqüències.

Quan tens un problema no pots quedar-te parat esperant a que algú vingui a resoldre’l. Has de ser tu mateix qui faci el primer pas. L’abstenció no es pot abordar dient que és un problema dels partits. Per que en primer lloc és un problema de manca de compromís individual. Totes les raons que s’exposin per a justificar l’abstenció són només excuses per amagar una actitud de displicència. És un problema moral de manca d’autoexigència, de manca d’orgull propi. Aquesta és la qüestió de fons que cal abordar abans que res. S’ha de condemnar fermament aquesta cultura perversa i contagiosa del passotisme. Cal condemnar la facilitat d’assenyalar algú altre a qui endossar-li la responsabilitat de les dificultats. I cal cultivar el valor col.lectiu de la perseverança, la satisfacció de la feina feta. Els partits són tan sols un reflex de la societat, com menys els votem menys incentius tindràn per a posar-se en qüestió. Si no t’agrada com ho fa un, n’has de votar un altre (encara que no t’agradi prou tampoc) per a fomentar la competitivitat entre ells, però mai relegar-los tots alhora a la irrellevància. Si una cosa és segura és que sense partits no hi haurà mai independècia. La independència d’un país es defensa al Parlament, no als centres cívics.

Benvolgut Vicent, no puc compartir la teva interpretació dels resultats de participació, jo veig que els votants independentistes saben administrar el seu vot, donant-lo a qui ho mereix. La feina que ha fet Europa amb nosaltres no arriba a l’ aprovat i no mereixen el vot, dit això hauríem de saber deixar de poder treurens les ulleres de l’ independentisme quan es parli d’ altres assumptes; ahir no es parlava de nosaltres es parlava dels grans reptes que té Europa i que si no els aborda exitósament pot portar a la congelació o extinció de la Unió Europea, la dreta que ha guanyat no és la dreta que tenim ací, no hi tenim representant en aquests grups tot i que hi estiguin integrats. Europa necessita un gir cap a la dreta, i ahir es va fer d’ ací a 4 o 8 anys tornaran les esquerres rialleres a voler tocar l’ infinit però ara s’ ha de fer feina.

El que els partis europeus no entenen (i sembla que el director tampoc) és que a la gent no li preocupa el feixisme, li preocupa la immigració, la pèrdua de poder adquisitiu de les classes treballadores, la dificultat d’adquirir habitatge, l’estat de la llengua i el sistema de salut, mentre els polítics fan l’imbècil (els catalans) o s’omplen les butxaques (es espanyols). (Fixeu-vos el canvi de papers, eh?: anys enrere, culturalment parlant, eren els catalans qui ens ompliem les butxaques fent negoci mentre els espanyols anaven de crisi en crisi fent l’imbècil.)
A més, els feixistes són nostrats, no venen de fora. Els dictadors i autoritaris sempre són locals. O comencen al país propi. Per això se’n surten, per això no fan por; hi confiem. La immigració no. Amb els feixisted t’hi pots barallar sense que et diguin racista, xenòfob, homòfob. Al contrari, ets un campió. Surt més barat perquè són “dels nostres”.
Els polítics utilitzen un eix dreta-esquerra caduc, que no reflecteix la realitat. Alcen l’espantall de l’autoritarisme quan el que fa realment por és no arribar a final de més, que et violin la filla quan torna a casa, que t’atraquin i apunyalin el fill quan torna a casa, que el company d’escola decideixi fotre una bomba a l’església del poble.
Totes aquelles promeses de justícia social i democràcia han fallat. S’ha ignorat que el sistema no ens pot aguantar a tots. I encara menys amb l’augment demogràfic desmesurat que arriba de fora. No pot funcionar a aquesta velocitat. A algú sorprèn que es deixi pas a que provin els altres?
Jo em rebel.lo cada dia contra aquests pensaments indignes, contra la deformació de l’ànima, però és ben clar el que passa al meu voltant. I sí, necessitem un revulsiu perquè tot això que acabo d’escriure deixi de ser veritat.

Sr Partal,
Està bé tot el que diu, i ara em dirà que és moment d’unitat, algo amb el que estic totalment d’acord, estic i he estat sempre.

Ara bé no justifiqui els abstencionistes, ells, vestits amb la seva falsa puresa, són els que han permès que l’espanyolisme del 155 entri a les nostres institucions i apliqui, com fa al País Valencià i a Balears, i farà Illa aquí si el deixem, un genocidi sistemàtic i ràpid de tot lo català, de la nostra cultura.
Jo sempre he votat, i a partir del Junts pel Si, vaig deixar de votar ERC, que ara és un club, que es diu ER, en mans del Gran Botifler Oriol Junqueras.
Junqueras el artífex de la destrucció de l’esperit independentista des de dins, per així servir als seus amos espanyols, i tot per egoisme personal i pura enveja volguent copiar el pujolisme amb el junquerisne.

Junqueras, el qual o esmenta com a autèntic responsable, que fa encesos discursos independentistes a totes les contesas electorals per a no complir res després. Llàstima de molts votants que han trigat temps a descobrir que és una mala persona que els venia per un plat de llenties.
Potser algun dia recuperarem ERC quan sigui foragitat Junqueras i tots els seus acòlits: Sergi Sol, Sergi Sabrià, Rufian, Roger Torrent, Tardà, etc.

Es a dir no es pot posar, no esmentant-lo, per quedar bé, al mateix sac a en Junqueras que al MHP Carles Puigdemont, i això va pels que parlen de foc nou sense fer distincions. No senyors, no podem fer pagar justos per pecadors de forma tan alegre. No te tes a veure la feina feta per l’exili amb la claudicació de Junqueras.
Foc nou, d’acord, però compte què llancem al foc.

T’entenc Partal, però jo crec que aquest milió de vots independentistes sí que és circumstancial i plenament conscient. Estem decebuts amb els partits que “diuen” representar-nos i, també, amb aquesta Europa que no ens ha fet costat. Per això, la nostra abstenció és un toc d’alerta ben cridaner, un més. No podem votar ER, ès clar, ni tampoc Junts, que ara pacten a Suïssa un pedaç de peix al cove. Però no estem tristos, ens preparem per acabar la feina que tenim tant avançada. Quan ens tornem a aixecar, llavors, segur que ens vindran al darrere. No podem pas esperar que ells facin la feina per la qual els vam votar donant-los la majoria. I, sobretot, deixem de fixar-nos en l’enemic i anem a la nostra. Vam guanyar i ho tornarem a fer! Fins la victòria!

Quins partits independentistes?
Ens han enganyat i manipulat tots aquest anys!
I ara, que podem fer per recuperar-nos, deixant a un costat aquest sistema de partits-empresa que només entenen allò que els convé?
Fer-ho és una necessitat, per els molts problemes que tenim, i ells no pensen rectificar, hores d’ara tindríem de tenir-ho clar.
La pregunta és, que podem fer nosaltres per revertir la situació? I com?
A Europa, i a Catalunya, no és vol fer front als problemes que tenim i l’extrema dreta ho aprofita, tampoc és tan difícil d’entendre, ho és més afrontar-ho.

La Unió ha traït fa temps els seus principis. Segrestada pels plutocrates, només serveix a uns interessos economics i es desentén dels ciutadans, els drets humans i la democràcia. Veure l’exemple de Catalunya.

La immigració NO és un problema. Si ha esdevingut un punt central del debat polític és perquè el racisme s’ha blanquejat.

Cal dir a tots els polítics (també a tots els d’esquerres), “vostè no te un problema amb la immigració, te un problema amb els que no són com vostè”

Mireu que els que més ataquen la immigració, don els mateixos que ataquen els LQGBTI+

Citant a Ovidi Montllor “els que no volen que es parli, escriga o pensi en català, són els que no volen que es parli, escriga o pensi”

El que em preocupa més es que els pròxims cinc anys, no és farà res per frenar (ja no somio en poder aturar) el canvi climàtic. Només guerra i immigració.

Que fareu quan cridin als vostres joves al recrutament?

Normal!
.
És el Parlament Europeu, pel seu caràcter de «parlament», un contrapoder per definició hostil a les xarxes que son propietàries de les empreses gegants d’Internet?
.
La pregunta fora, per quina raó les persones acceptarien votar. Rere tantes guerres físiques, i mundials, que hem patit a dins d’Europa, i que van causar tanta destrucció, fam i misèria?
.
Per a mi la resposta molt evident. A Europa, com a la majoria dels Països Catalans, i a gairebé mig món, la ultradreta va prenent terreny, simplement perquè és l’opció política més favorable a aquells que controlen totalment la intermediació que existeix entre: la gent i Internet com a mitjà d’interconexió mundial. Tant en codi com en interfície.
.
A mi em sembla molt visible que aquelles persones i grups que fan Android-Microsoft. Rostres coneguts com a Elon Musk amb Twitter; Zuckerberg amb Whatsapp-Facebook, etc. Que ens diuen directament que ells ho saben tot, de tots. Què els impedeix fer sense que es noti molt o poc, orientar a cadascú. Per modificar les respostes cognitives, i naturals, de la gent, al punt d’arribar a aquestes conclusions?
.
I la societat està com anestesiada, amb el telèfon directament dins del cap. Convençuts que altre Internet, sense controladors, ni apropiats, no és gens possible.
.
Som granotes bullides, per aquesta gent, que arriba de matinada.

L’endemà d’una jornada electoral considero que és arriscat fer pronòstics. I més amb un índex de participació tan baix.
Un dels drets de les persones maltractades és el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació.
Més que no pas tocar a morts i demanar la unió de l’aigua i l’oli, preguntem-nos si les persones que vam participar de bona fe en el referèndum i vam ser maltractades física, moralment o sentimentalment, hem rebut veritat, justícia i reparació per part dels dirigents que es diuen “nostres”.
Que els srs. Puigdemont i Junqueras continuïn volent dirigir és, des del punt de vista de la veritat i la reparació, sorprenent.

Em sembla més aviat curiós la gran falta d’autoestima que tenim els catalans, i la poca capacitat de veure el sentit i el pes final de les nostres dinàmiques polítiques.
Dit això mateix, queda clar que avui i a Europa ha guanyat el sector conservador. De nou aquells que s’oposen a liderar els canvis i fer-ho d’una forma valenta han aconseguit posar la por al cos, sembrar confusió, crear un malestar d’artifici i donar pas a un populisme pensat per dispersar els esforços i controlar el tempos de les respostes fins que els resulti convenient. No sabem si ha guanyat també la conveniència de fer-nos entrar en cap conflicte que aconseguiran atiar a força de fer-nos entrar en les dinàmiques de por, confrontació i control social que els semblin pertinents. Res que no marxi gaire lluny del que ja forma part de les experiències rebudes en un país colonitzat com el nostre i que hem vist fer i refer en nombroses ocasions a canvi del nostre patiment en nom i record dels nostres avis i avantpassats. Què té de diferent el populisme avui guanyador a Europa de l’ideari i les maneres del nostre Lerrouxisme estraperlista i corrupte? Què no hem vist ja en la cursa repressiva contra els catalans i que es torna en estratègia per espantar-nos i confondre’ns? En tot plegat, l’independentisme és ja hores d’ara el moviment més preclar a tota Europa en la lluita davant aquest populisme. Perquè l’espanyolisme nacionalista no n’és sinó la seva expressió més incapaç, barroera e impossible. De tot plegat bé prou que en som responsables. Encara que també espectadors en el sentit d’estar en una expectatives per veure què fan ara. Què fan ells. Un ELLS que la nostra concepció té ben clara.
L’independentisme es gira i es queda a casa, a deixar passar el mal temps. Encara que tothom hauria de saber que el mal temps no passarà pas. L’aixopluga només és quan té forma de constructes resilients i prou sòlids. Constructes que funcionin com i quan cal. Si en aquestes hem d’entendre la reserva, doncs va bé. Va bé si d’aquí tothom ha comprés on i de què ha de dimitir; i a on i per què ha de lluitar i construir. Si tal i com no ens ho podem permetre, masses de nosaltres continuem remenant la mateixa feixa, la propera collita segur serà ben magre…
En aquestes, i si us plau, no cal acusar a les esquerres d’un model global pensat pels neoliberals. Tampoc cal queixar-se per voler mantenir un neoimperialisme del capital si d’aquest en vivim. Tot el que avui presenciem no és res més la factura que ens passen; tanmateix com el joc dels duros a quatre pessetes però en sentit invers… I sí, són fascinants les lloes neoliberals, fins que valen més els estalvis que les estovalles, i queda clar que algú està ben determinat a fer-nos pagar els seus estalvis encara que ens toqui fer-nos menjar a terra…
Tanmateix si tot plegat és així, deu ser que l’hora és prou severa, com per poder caure la sort just del cantó contrari.
Atents doncs a la lluita, que aquest sí és un momentum. I no només per la independència de Catalunya; sinó per un procés que té una grandària força més de fons.

Avui, aquest editorial sembla el mur de les lamentacions. Benvolgut Vicent, qui ha vist els inicis de VilaWeb i qui ho veu ara! Quanta diferència!
Abans, Vicent, t’emmirallaves en la premsa anglosaxona per que informaven objectivament dels fets i les opinions i editorials es pronunciaven clarament segons la ideologia de cada rotatiu. Des del 2018 ençà, sembla que heu abandonat aquest tarannà, informeu segons la ideologia de cadascú i a les editorials no us mulleu, si no és per fer “cordons sanitaris”.
Al contrari, sou tan exquisidament equidistant que no sou propositius. Moltes, massa, vegades heu propiciat anar a la contra, heu promocionar l’abstencionisme independentista militant, tant incoherent com inútil (només cal veure bona part dels comentaris) i mai, mai, heu fet propostes en positiu, demanant el vot i demanant-lo per opcions més pràctiques i útils.
En definitiva, considero que VilaWeb, amb alguna lloable i admirable excepció, heu tingut una influència paralitzant, pro-abstencionista i negativa.
Ara no és hora de plors i planys, si no de canviar radicalment l’enfocament d’aquest diari.
Aviam què passa aquesta tarda al Parlament, però el mal ja està fet.
Salut i força !!*!!

Crec que encara no hem tocat fons i sr. Partal, la culpa no és només dels partits. Una bona part la tenen també aquells que, frívolament, fan morros a tot el que no és del seu agrat i s’abstenen. Sempre es pot votar “perquè no guanyi el pitjor”.
La meva pregunta cap a aquesta gent és: Què farien si els partits també s’abstinguessin de presentar-se?. També és queixarien per què ningú no vol arriscar res en un país on la repressió afecta selectivament els polítics que volen lluitar?. I ells que arrisquen?.
No tots els partits són iguals. Alguns politics han arriscat molt i han patit molt, altres no tant, però infinitament més que la majoria els votants emprenyats. Els estaria bé que els partits “nostres” deixessin de presentar-se, tal com fan ells?. I que vingui el pitjor per a tothom!

Vicent, dir que a Catalunya Junts i Er han perdut gairebé un milió de vots és fer un xic de trampa.

Les condicions del 2019 i les del 2024 no eren les mateixes. El 2019 2019 hi nhavia presos polítics tancats a les presons. El vot independentista era un vot en molts cassos de ràbia. El 2024 amb els indults i l’amnistia ha desaparegut aquell sentiment, a més també que la divisió dels partits independentistes ha desmotivat a moltíssim votants, segur. Però és que els temps no són iguals !! A més, eren eleccions europees i els independentistes han vist una Europa on la justícia és molt lenta, una Europa on els partits hegemònics utilitzen diners públics per anar contra l’independentisme i contra el català (immersió lingüística) i a sobre no passa res, una Europa on tan costa que el català sigui oficial, etc.

Pot ser el què està guanyant adeptes són els independentistes euroescèptics i no pas una simple pèrdua de vots degut al tarannà dels partits com vostè crec que exposa.

Dit això, li dono la raó en que els partits han de fer un acte de constricció i han de trobar una solució per tornar a ser hegemònics, però amb els líders actuals ho veig molt complicat; n’hi ha massa polítics que es pensen que són el centre del món malgrat cada cop són menys votats.

Totalment d’acord amb Jaume Riu. I també amb el que diu Lluís Llach, les esquerres han d’afrontar el problema de la immigració, que hi és, però des de la política, no culpabilitzant al pobre. S’ha de canviar la llei d’estrangeria, s’ha de facilitar l’accés al treball i a la cultura als nousvinguts, no dir-els-hi que s’esperin tres anys asseguts esperan que puguin tenir un contracte decent.
També s’ha d’educar als joves, no tenen ni idea del que va passar durant la guerra, la II guerra mundial, el franquisme, la manca de llibertats, etc.
Tenim uns joves ignorants i, el pitjor de tot, uns tertulians als mitjans de comunicació més ignorants encara, que els volen convèncer amb falsos arguments. Això no s’aguanta per enlloc.

El que Alvise no és traidor, és avisador, un signe dels temps, un toc d’atenció sobre allò que ens ve, mentre el català ploramiques s’absté, vota en blanc, nul o esconsenblanc i s’esborra del futur.
Fuster ja ho avisava, que tota política que no fem nosaltres ens la faran ells i que la solució era fer i fer-ho. Fer país i fills per habitar-lo. Abans teniem fills, ara tenen “pets”, mascotes i animals de companyia. I Europa, i Catalònia total de Salses a Guardamar, envelleix i cal dur immigrants, per cuidar-nos els vells i les nostres pensions, perquè el sistema rutlle. I a Europa li calen però no els vol i creix la dreta, l’extrema dreta i la dreta extrema, el populista A. Pérez.
Als països catalans ho tenim fàcil, perquè és la llengua la que ens fa un poble. Un, no tres ni quatre, amb partits i partidets cadascú pel seu costat, dispersos i desdibuixats, de cul o d’ esquena, si us sembla més fi. Però de primer ens hem de mirar i ens hem de reconéixer i unir-nos per deixar de ser colònies del nord o de ponent, amb l’enemic ben identificat, sense dubtes.
I no permetre més que ens prenguen el país les franquícies foranes que ens dominen i ens mengen el cervell. Un exemple: si és castellà, l’español ens deixa fora; si el francès és langue d’oil no som nosaltres. L’idioma ens fa ser, és essència, i per això no paren d’anar-hi conra ell. Quan siguem algú, podrem anar a Europa. Junts.

“vam votar, vam guanyar, vam declarar, siguem lliures! Siguem lleials a l’1-O, disposem-nos completar la DUI”.
Si no fem, tots, “Independència” l’abstenció lliure no tornarà!
Ja tenim els resultats de la decisió de molts catalans, 430.000 votants de Lliures a Europa + Junts que podríem reforçar d’entrada el Consell de la República. També hi podríem sumar els de “Ara Repúbliques – ER” 354.000, aleshores estaríem davant la “Subrepública 1” i sumant-hi la CUP ha tindríem la “Subrepública 2”.
.
Toni Comín i el seu equip, els altres també, podrien consultar sempre que convingui als seus votants per la xarxa en forma de consulta, vinculant o no, segons les necessitats*, totes les problemàtiques i decisions per la xarxa, totes les seves implicacions a Europa i fins i tot les seves relacions i votacions, de forma consultiva o vinculant. Això ompliria de democràcia i independència tota aquesta quarta part, o la meitat pel cap baix, de la República Catalana Independent, … del GOI CATALÀ.
.
*La Subrepública catalana, a voltes i sempre lliure de les urpes espanyoles.
.
Tinguem-ho ben present, vam votar, vam guanyar, vam declarar, siguem lliures! Siguem lleials a l’1-O, disposem-nos completar la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017. Complim-ne el Mandat, edificar, dia per dia i moment a moment, la ja incipient República Catalana Independent.
.
La Independència no es demana, es fa i es pren! tal com ens ho va dir Xirinacs.
.
Catalans no plorem! Si som, siguem! Tot està per fer, tot és possible!
.
(Subrepública. GOI català, sub 1 i sub 2)

El que va passar l’any 2017, el que van fer els partits independentistes en aquells mesos, acabant amb una declaració d’independència que va durar menys d’un minut, va ser tan gros que els independentistes ho estan pagant molt car. No es pot mobilitzar tot un país que va lluitar fins a l’extrem i pensar que no passaria res. La desfeta és enorme i només confie en l’ANC amb Llach al capdavant i les entitats populars que treballen als pobles amb un únic objectiu: la independència. S’han acabat els lliris, totes les entitats independentistes s’han de mobilitzar contra els partits “independentistes” i exigir-los la declaració d’independència que es va aprovar el 2017. Una exigència radical, impedint-los qualsevol acte públic, tractant-los com el que són, traïdors, són l’enemic intern.

Pobres inmigrans per descomptant pobre gent. I després que els tenim a casa que els podem oferir, feina a si la de manters, educació perfecte més ens queixem després de la baixa qualitat dels estudis o fem créixer els Ni Ni, ( ni treballo ni estudio). Els i donem Sanitat i horas d’ara la llista d’espera l’atenció telefònica la cita prèvia.
La vivenda més del mateix.
Ens anem passant de Comunitat a Comunitat la pobre gent.
Això se ha d’acabar o no

Europa que depend de l’OTAN prefereix callar i obeir a l’Amo que ni tant sols és Europeu, que es ven l’ànima per ajudar un “Programa” imposat per entre d’altres per la City o Wall Street. Una presidenta la Sra Úrsula Won… Que ha fet l’agost amb les vacunes del virus que es de la en té ganes de portar nos a una guerra que la gent ni vol ni necesita.
Que li riu les gràcies al Pajaro del Zelenski i després surt que una part de la Espanya ha de tractar el narcotràfic amb els senyors de la droga que porta armament de guerra que s’ha pagat tot el poble “regalat,” al pajaro i que aquest i el seu mercat negre ha venut al narco. Que diu en Borrell si ajudem a Ukraina haurem de retallar Serveis Socials. I tant i tant més.
I després ens lamentem de si sur l’extrema dreta. Però si tots TOTS ESTAN A SOU DEL MATEIX.
prou Senyors aquí a casa i a Europa i al nostre estimat món occidental li cal un canvi i ha de ser profund el que vol dir agafeu-vos que venen turbulències.

Un resultat molt trist, com tots sabíem que seria. Com és possible que algú, cínicament, fingeixi sorpresa?
.
Tant l’editorial com els comentaris, diuen que l’abstenció no és culpa dels abstencionistes sinó dels partits, per què no fan “votéra”. Ganes de votar.
.
Ho aclareixo pels que parlen en TiK ToK, que són aquells catalans digitalitzats, espanyolitzats i semenfotístes.
.
Esdevé molt còmode passar de tot i donar-ne la culpa al primer que passi.
.
Els pobles tenen el govern que es mereixen. DONCS JA ELS TENIM. Ves per on!
.
El que quan toca, no vota, després no té cap dret per a queixar-se!

Tenim el que hem buscat i mai com ara, tenim el que mereixem.
De cap manera participo del lament que ens fa el Sr. Vicent Partal, sobre el que sembla per a ell, una escandalosa sorpresa per la pèrdua de vots de: “una Catalunya trencada i trista, decebuda…”
Però si ha estat un èxit! Ho no és cert que al final hem pogut castigar tots els culpables de les nostres dissorts?
Per tant, el que no ens podem permetre ara – després de comprovar el nostre extraordinari èxit – és acudir al lament hi a la ploranera. Som el que som i si no en sabem més, el que necessitem és aprendre.
Si no és així, calma, continència i acceptar que no som dignes de tenir la independència.
Per cert que això va per tots aquells que han insistit fins a la sacietat, que tots els independentistes són el mateix.
És a dir, de tots aquells que no han volgut veure, que tant l’ERC com la CUP – aquests amb menys capacitada i amb menys potència que els del Junqueras,evidentment – han estat els instruments – no importa si han estat directament dirigits o instrumentalitzats pels serveis secrets espanyols – per tal de destruir de socarrel, el moviment independentista dels catalans.
Per donar-li feliç terme, la proposta d’inventar-se nous partits i del foment de l’abstenció per terra mar i aire, ha estat sensacional, decisiu.
Tots hi hem col·laborat i justament tots en som culpables.

D’acord amb el que diu Josep Pericàs (7:47).
Cal fer conèixer la realitat a la gent que va enganada. I de cada vegada torna a ser més necessari fer-ho, també, en paper, peruqe la majoria de gent ja no llegim la majoria de les informacions que ens arriben per internet.
Només fent una repartida grossa d’informació EN PAPER, però amb frases curtes com piulades, informant de tots els greuges, es pot aconseguir capgirar el pensament dels qui van enganats https://twitter.com/jaumemoll/status/1615095654631579659?s=20&t=82azPOPpLf-KMXdVMUyvhw…
(i també repiulant-les a les xarxes, clar, però no només)
Hi hi ha moltíssima més informació afer arribar a la gent dels busos, dels trens, de les universitats, dels clubs esportius, dels clubs recreatius, dels moviments juvenils, dels sindicats, etc.
Dèficit fiscal fil nou https://x.com/jaumemoll/status/1795428070066974779
https://www.publico.es/politica/exclusiva-iman-ripoll-pp-psoe-cs-vetaron-congreso-comision-investigacion-cni-iman-ripoll.html
https://www.levante-emv.com/opinion/2020/04/02/les-hemos-destrozado-sistema-sanitario-11561497.html
https://elmon.cat/es/politica-es/tribunales/constitucional-niega-derecho-verdad-17-a-848745/
Etc. Etc. Etc. Les associacions (i els particulars que ho puguen assumir) haurien de posar -se ja a reinformarla gent, sortint dels àmbits “habituals” i entrant en cercles desconectats de la causa independentista.
Salut