24.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 25.05.2024 - 08:27
La campanya de les eleccions europees del 9 de juny ja ha començat, però ara com ara ha suscitat unes expectatives més aviat baixes. Això s’explica en gran part perquè la majoria de la població no sap qui governa a la Unió Europea, quines institucions en formen part ni, fins i tot, quin és el dia de les eleccions.
De fet, abans-d’ahir es va fer a Brussel·les un debat entre candidats a presidir la Comissió Europea, hi havia Ursula von der Leyen, Nicolas Schmit, Sandro Gozi, Terry Reintke i Walter Baier. Un acte que ha passat desapercebut entre la majoria de la població i amb uns presidenciables que, majoritàriament, són uns grans desconeguts. Però això es contraposa amb el fet que la major part de la població és europeista i considera que, encara que no els interessi, formar part de la Unió Europea és positiu.
Participació baixa i sense data clara
La participació en les eleccions europees és històricament baixa en comparació amb la resta de votacions. A les darreres, ara fa cinc anys, sí que va ser prou alta, del 61% a Catalunya, quan van coincidir amb les municipals, però quan no hi ha més eleccions aquell dia, la participació no arriba ni a la meitat del cens, com ara el 2004 (39,8%), el 2009 (36,9%) i el 2014 (46,2%).
Les previsions per enguany no semblen gaire més bones. Al març, segons el CEO, quan es demanava quines eleccions hi havia el mes de juny, solament el 23% de la població sabia que eren les del Parlament Europeu. En termes semblants, la primera enquesta sobre la percepció dels catalans sobre la UE revelava que a principi d’any solament un 23% de la població sabia l’any i el període (mes o estació) de les eleccions i un altre 12% en sabia concretar solament l’any. La gran majoria no en sabia res de res. A més, sobre la participació d’enguany, solament un enquestat de cada dos diu que anirà a votar segur.
Joves menys europeistes i poc interès general
Sis catalans de cada deu són incapaços de dir el nom de cap institució de la Unió Europea. La més coneguda és el Parlament Europeu, amb un 29% de mencions en total, el segueix el Tribunal Europeu, amb un 11%, i el Banc Central Europeu, amb un 8% de les mencions. La Comissió Europea i el Consell Europeu únicament recullen un 7% i un 6% de les mencions.
En una línia semblant, el baròmetre del CEO del 2022 mostrava que la major part de catalans no sabia qui presidia la Comissió Europea. Quan s’oferien quatre possibilitats (Ursula von der Leyen, Jean-Claude Juncker, Angela Merkel i Mario Draghi), un 49% l’encertava, un 15% assenyalava una resposta errònia i un 36% deia directament que no ho sabia. Un percentatge semblant és capaç d’identificar quin país no forma part de la UE entre Lituània, Suïssa, Croàcia i Bulgària. Un 49% encertava que era Suïssa, un 32% esmentava un estat incorrecte i un 19% deia directament que no ho sabia.
Per una altra banda, es mostra que l’euroescepticisme ha passat a ser majoritari entre els més joves. 2 joves catalans de cada 3 de 18 anys a 24 tenen poc sentiment europeista o gens, i solament un 36% són europeistes, segons l’enquesta sobre la percepció dels catalans sobre la UE. Les xifres contrasten la mitjana catalana, en què un 55% són pro-europeus; un sentiment força transversal. Els més grans són els més europeistes.
A més, una minoria, un 43% de la població, té molt d’interès per la política europea o força i un 57% en té poc o gens; un desinterès que s’enfila fins al 76% entre els més joves. Respecte d’això, en canvi, sí que hi ha una majoria que té interès en la política catalana (53%) o l’espanyola (51%).
A favor de la Unió Europea, però…
Tot i el poc interès i el gran grau de desconeixement, hi ha un consens al voltant del fet que formar part de la Unió Europea ha estat positiu, un 72% ho veu així, i solament un 11% ho ha trobat negatiu. De fet, més d’un terç de la població (36%) pensa que la UE hauria de tenir més competències, un 39% troba que ja són adequades i solament un 18% diu que no n’hauria de tenir menys. Així, una majoria (59%) troba que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més important que no té ara.
A la societat catalana hi ha pràcticament unanimitat en la percepció que la seva veu no compta a Brussel·les, cosa que pensa el 84% d’enquestats. Entre les dones, el percentatge de gent que creu que compta poc o gens és més alt que la mitjana (86%), així com entre els nascuts a Catalunya (91%) i entre els joves de 18 anys a 24 (96%).
Canvi climàtic i regulació de noves tecnologies, les prioritats
De cara a la legislatura vinent, preguntades sobre quins temes hauria de prioritzar la UE els enquestats identifiquen per aquest ordre, el canvi climàtic (36%); la política migratòria (31%); drets humans i benestar social (13%); conflictes, seguretat i defensa (12%); i economia (11%). Aquesta darrera legislatura europea ha tingut una presència informativa més alta a causa del Brexit, la covid-19, la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica.
Respecte de la guerra d’Ucraïna, nou catalans de cada deu es mostren a favor que la UE doni suport humanitari a Kíiv (92%) i que n’aculli refugiats (90%). També hi ha un ampli suport a les sancions a Rússia (75%) i una majoria a favor del suport militar a Ucraïna (57%).
Sis de cada deu creuen que la UE hauria de ser més ambiciosa en polítiques sobre el canvi climàtic. Sobre la possible ampliació de la UE dels actuals vint-i-set estats membres fins a trenta-sis, una majoria dels enquestats (68%) es mostra d’acord a incorporar més estats. Preguntats sobre cinc països candidats, Ucraïna és el que rep més suport a l’adhesió i Turquia, el que menys. A més, diuen que el Brexit ha estat tan negatiu per al Regne Unit (66%) com per a la UE (64%).
Enquesta entre universitaris
Una enquesta d’ActiveYouth_EE24 que ha presentat Europa Importa, un projecte de la Universitat de Barcelona amb el suport de l’Oficina de Comunicació del Parlament Europeu, que vol promoure la participació dels estudiants a les eleccions, mostra unes xifres semblants. Un 75,4% dels joves universitaris no estan ben informats o no segueix les notícies relacionades amb les eleccions europees i més de la meitat dels joves no tenen intenció d’anar a votar o bé no tenen una opinió formada al respecte.
Pel que fa al Parlament Europeu, l’estudi revela que un 42% dels estudiants té una opinió negativa sobre com la institució representa els seus interessos. L’enquesta recull les opinions de tres-cents quaranta-sis estudiants i ha estat impulsada per la Facultat d’Educació. Entre les dades més destacades, la UB ha remarcat el desinterès manifestat pels joves de cara a les pròximes eleccions europees. Només un 48% dels enquestats acostuma a participar en els comicis i ho considera important, mentre que la resta no té una opinió definida o no participa mai.
Una manca de participació que, segons un dels estudiants impulsors de la iniciativa, Albert Thió, no respon a una falta d’interès, sinó en la forma en què la comunicació arriba a la joventut. “Les institucions i els mitjans tradicionals no parlen el nostre llenguatge ni es comuniquen pels nostres canals”, ha argumentat l’estudiant durant la presentació. De fet, prop d’un 20% dels estudiants ha assegurat que no s’informa mai sobre política europea, mentre que més d’un 63% ho fa només ocasionalment o mai. Un 23,9% dels joves s’informen cada setmana i menys de la meitat (un 35,2) ho fan un cop al mes.
Pel que fa al coneixement de la UE, l’enquesta constata que el 48% dels joves no pot anomenar dues institucions europees i només un 42,5% sap que les eleccions europees es fan cada cinc anys. Ara bé, el 72% coneix algun programa de la UE dirigit als joves. L’enquesta s’organitza en cinc blocs temàtics – participació, informació, interès, coneixement i opinió – i ha rebut les respostes de 346 estudiants d’universitats catalanes, 277 dels quals de la UB. La iniciativa ha estat creada per un grup de vuit joves de la universitat que van guanyar un concurs centrat a promoure el vot a les eleccions.
