L’independentisme perd gairebé un milió de vots a les europees en cinc anys

Cinc anys després, l’independentisme ha perdut gairebé un milió de vots a les eleccions europees: 923.000. Si en les del 2019 la candidatura de Junts i Lliures per Europa, encapçalada pel president Carles Puigdemont, i la d’Ara Repúbliques, amb Oriol Junqueras al capdavant, van obtenir a Catalunya 981.000 vots i 727.000 vots, respectivament, ara n’han aconseguit 430.000 i 354.000. D’1.700.000 vots del 2019 als 780.000 d’ara. I si aleshores Junts fou la força més votada a Catalunya, avui el primer partit és el PSC, amb un resultat notable: 700.000 vots, que són pràcticament els mateixos que els de fa cinc anys però amb un percentatge de vot molt més elevat ara, atesa la baixa participació d’aquests comicis, un 43,5% –en contrast amb el 60,9% de fa cinc anys.

Els socialistes es consoliden com a primer partit a Catalunya, en un context en què ha continuat arrossegant la inèrcia d’espanyolització de la campanya que ja va imposar Pedro Sánchez a les catalanes i que ha continuat en aquestes europees, provant de projectar-les com un plebiscit sobre ell mateix i la seva guerra contra la dreta política, mediàtica i judicial espanyola. Aquest context ha pesat, també, en aquestes segones eleccions a Catalunya en menys d’un mes, amb un component de fatiga que s’ha fet notar en la baixa participació.

El context del 2019 i el d’ara són molt diferents, i si la primavera del 2019 l’independentisme feia valer, en ple judici contra el procés, la resistència a la repressió encarnada en Puigdemont (l’exili) i Junqueras (la presó), amb tota la maquinària de l’estat mirant de boicotar la pretensió dels uns i els altres d’obtenir representació a Brussel·les, ara s’han fet menys d’un mes després d’unes eleccions catalanes que ja van constatar la pèrdua de la confiança dels electors en els partits independentistes. Avui l’amnistia és a punt d’entrar en vigor, la via de la negociació amb Madrid és assumida tant per Junts com per ERC i els partits independentistes no tenen cap rumb en comú.

A Junts, amb Toni Comín, Neus Torbisco i Aleix Sarri com a caps de cartell, li ha passat factura la pèrdua del factor Puigdemont, que a les catalanes li havia permès de resistir la tendència a la baixa electoral de l’independentisme i fins i tot d’esgarrapar una mica més de representació; tanmateix, s’ha mantingut davant d’ERC, que amb Diana Riba i Tomàs Molina han perdut, també, la meitat de vots del 2019. Els uns i els altres mantenen les posicions assolides a les eleccions del 12 de maig, i això és important també amb vista a la negociació de la investidura d’un nou president de la Generalitat, del procés que comença avui mateix amb la constitució del nou parlament. El resultat de les europees confirma quin és l’equilibri de forces actual entre les forces catalanes, i el partit de la investidura encara s’ha de jugar.

També és clar l’equilibri de forces entre els partits unionistes; perquè, a part de la victòria del PSC, el PP, amb 329.000 vots, confirma amb Dolors Montserrat el bon resultat que ja va obtenir a les eleccions catalanes amb Alejandro Fernández, amb un augment de vuit punts en relació amb el resultat del 2019, força per sobre de Vox, el següent partit més votat, amb 147.000 vots. I finalment Podem supera per poc, amb 110.000 vots, el torcebraç particular amb Comuns Sumar, amb 102.000. A l’extrema dreta de Vox s’hi han d’afegir els no pas menyspreables 67.000 vots de l’agrupació d’electors Se Acabó la Fiesta, de l’influenciador ultra Alvise Pérez. I una nota a peu de pàgina, també molt remarcable: la culminació de la defunció electoral de Ciutadans, que han acabat amb 13.000 vots, lluny dels 295.000 de fa cinc anys; el PACMA n’ha obtinguts gairebé el triple.