El món mira cap als Estats Units en unes eleccions decisives entre Trump i Biden

Les eleccions a la presidència dels Estats Units són un fenomen d’abast mundial. Tots els estats n’estan pendents, siguin aliats o enemics, perquè el que passi avui marcarà en gran manera les relacions internacionals dels anys vinents. Tanmateix, aquesta vegada l’elecció guanya encara més importància perquè hi ha en joc el principal referent de l’extrema dreta populista a escala global. Donald Trump es juga la reelecció davant el candidat del Partit Demòcrata, Joe Biden, que prova d’aglutinar el suport de tota l’oposició a Trump, des de l’esquerra nord-americana i les minories fins al sector més moderat del Partit Republicà.

El guanyador no és qui obté més vot popular, sinó qui aconsegueix més delegats, és a dir, més representants dels estats per al col·legi electoral que tria el president en una reunió a Washington. És un sistema d’elecció indirecta en què el guanyador a cada estat s’emporta tots els delegats en joc, encara que sigui per un sol vot. Cada estat té assignat un nombre de delegats en funció de la població. Fa quatre anys, Hillary Clinton va obtenir tres milions de vots més que Donald Trump gràcies a victòries àmplies en grans estats, però Trump va endur-se tots els delegats en els estats on va imposar-se per sorpresa i amb un marge ajustat.

Trump i Biden es juguen unes eleccions molt polaritzades en una desena d’estats frontissa, els anomenats ‘swing states’. Qui s’hi imposi s’endurà els delegats en joc i probablement vencerà. Aquests estats són Florida, Iowa, Michigan, Ohio, Pennsilvània, Wisconsin, Arizona, Geòrgia i Carolina del Nord, on els sondatges preveuen un resultat molt ajustat entre tots dos candidats. Els demòcrates també aspiren a guanyar a Texas, tot i que és un estat tradicionalment partidari dels republicans.

A més de l’elecció presidencial, també es renova la Cambra de Representants i un terç del Senat. El resultat serà cabdal per als primers dos anys de mandat del pròxim president, que prendrà possessió del càrrec en la investidura del 20 de gener. Fins aleshores, guanyi o perdi, Trump continuarà ostentant plens poders presidencials.

Habitualment, el resultat se sap la mateixa nit electoral –primera hora del matí al nostre país–, però aquesta vegada l’elecció també és més incerta perquè planen dubtes sobre com reaccionarà Trump en cas de derrota ajustada. Normalment, una volta avançat el recompte, el perdedor truca al guanyador per a reconèixer la seva derrota, però aquesta vegada és probable que calguin uns quants dies per a recomptar el vot per correu –93 dels 239 milions de nord-americans ja han votat per correu o presencialment–, que ha estat més gran que mai, i per a resoldre’s possibles impugnacions als tribunals. El Tribunal Suprem, amb majoria conservadora, podria tenir l’última paraula.