Tot en joc en les eleccions més renyides i transcendents de la història dels Estats Units

La vice-presidenta Kamala Harris, del Partit Demòcrata, i l’ex-president Donald Trump, del Partit Republicà, competiran avui a les urnes pel càrrec més important del planeta –el de quaranta-setè president dels Estats Units– en unes eleccions excepcionalment renyides en què no es pot descartar pràcticament cap hipòtesi. El resultat de les eleccions, que arriben en un clima polític d’alt voltatge, no tan sols decidirà el destí del país per als quatre anys vinents, sinó que també dictarà el ritmes de la política internacional a curt i mitjà termini.

Què necessita cada candidat per a guanyar?

El Partit Demòcrata ha aconseguit la majoria del vot en set de les darreres vuit eleccions presidencials, i és probable que la majoria d’electors nord-americans es tornin a decantar pel partit de Kamala Harris en aquestes eleccions.

Però això no vol dir, ni de bon tros, que els demòcrates tinguin la victòria assegurada. El resultat final de les eleccions no es decideix segons el percentatge de suports que obtingui cada candidat, com passa en alguns altres països, sinó per la quantitat de “vots” al col·legi electoral que aconsegueixi cadascun. A cada estat se li assigna una quantitat concreta de vots segons el seu pes demogràfic, i el primer candidat que hi obtingui una majoria simple (és a dir, 270 o més) és coronat guanyador.

Per a obtenir tots els vots electorals d’un estat, el candidat simplement s’ha d’encarregar de guanyar-lo per majoria simple: el 2020, per exemple, Biden va guanyar a l’estat de Geòrgia per una diferència de tan sols un 0,23% respecte de Trump, és a dir, menys de 12.000 vots, però el resultat li va servir per a endur-se els setze vots de l’estat al col·legi electoral. Nebraska i Maine són els dos únics estats que no es regeixen per aquest sistema: en ambdós casos, els vots electorals de l’estat es divideixen proporcionalment entre els districtes electorals de l’estat.

Això, en resum, vol dir que és perfectament possible que un candidat guanyi les eleccions sense obtenir la majoria dels vots, com ja va passar l’any 2016 amb Donald Trump (46,1% dels vots) i l’any 2000 amb George W. Bush (47,9% dels vots).

Electoralment, no tots els estats són considerats “competitius”. Llevat d’una sorpresa majúscula, Harris guanyarà els 54 vots de Califòrnia, un estat històricament demòcrata, i els 40 vots de Texas, un estat especialment afí als republicans, seran per a Trump.

Això obliga els candidats a centrar-se en un grapat d’estats, també anomenats “estats frontissa” o “estats en disputa”, en què els sondatges preveuen que el resultat sigui més ajustat. En aquestes eleccions n’hi ha set que es consideren frontissa: Arizona, Carolina del Nord, Geòrgia, Michigan, Nevada, Pensilvània i Wisconsin. D’aquests, Pensilvània és el que té més vots al col·legi electoral (19), per la qual cosa és considerat pels analistes com l’estat que podria decidir el resultat final dels comicis, fins i tot abans que se sàpiga el resultat de molts altres estats. Això explica per què tant Trump com Harris han passat bona part de la campanya en aquest estat, en què viu menys d’un 4% de la població nord-americana. Tant Harris com Trump podrien guanyar les eleccions sense guanyar a Pensilvània, però això requeriria que guanyessin en estats en què els sondatges els situen en una posició més desfavorable.

Què diuen els sondatges?

Les eleccions presidencials d’enguany són, segons els sondatges, les més ajustades de les darreres dècades als Estats Units. Segons l’agregador del portal FiveThirtyEight, que aplega els sondatges de les agències demoscòpiques més importants del país, Kamala Harris és favorita per a guanyar el vot popular per un marge molt estret sobre Donald Trump, de tan sols 1,1 punts (48% a 46,8%).

Els pronòstics són tan estrets, o més encara, en el cas dels estats frontissa. També segons l’agregador de FiveThirtyEight, Donald Trump és el favorit, per un marge excepcionalment estret, a Arizona (un punt de diferència), Carolina del Nord (+1) i Geòrgia (+2), mentre que Harris és favorita per la mínima a Michigan (+1) i Wisconsin (+1). A Pensilvània i Nevada, d’una altra banda, demòcrates i republicans estan virtualment empatats. Si aquests pronòstics es mantinguessin en el resultat final, tant Harris com Trump haurien de guanyar tan sols Pensilvània per a ser proclamat president, independentment del resultat a Nevada.

Segons el marge de victòria del candidat guanyador, el resultat de les eleccions es podria saber poques hores després de tancar els col·legis, o bé dies després de la jornada electoral. Als Estats Units és habitual que mitjans com ara l’agència Associated Press o bé la cadena CNN “anunciïn” el guanyador poques hores després les eleccions –fins i tot abans d’acabar el recompte– d’acord amb el percentatge de vots ja escrutat i el marge entre candidats en cada estat. Aquests anuncis són considerats molt fiables, i rarament solen fallar. El 2020, tant Associated Press com la CNN van anunciar el guanyador de les eleccions dissabte al matí, quatre dies després de la jornada electoral. El 2016, ambdós mitjans van anunciar el guanyador de les eleccions poques hores després del tancament dels col·legis, dimecres a la matinada.

Quines són les principals preocupacions dels votants nord-americans?

L’economia és, amb claredat, la preocupació principal dels votants nord-americans. S’ha mantingut com la preocupació més comuna dels electors en tots els sondatges publicats per The New York Times durant tot l’any, incloent-hi el més recent. Tot i que l’economia dels Estats Units han tingut, aquests darrers mesos, un rendiment excepcional en comparació amb la resta d’economies desenvolupades, l’episodi inflacionari que va assotar el país entre el 2022 i el 2023 continua preocupant gran part dels votants nord-americans, molts dels quals veuen en Trump una alternativa a la gestió econòmica de Biden i la vice-presidenta Harris. La candidata demòcrata ha aconseguit de retallar a la meitat la distància que la separa de Trump en la qüestió de la gestió econòmica, però continua anant-hi a remolc; aquesta és una de les grans fortaleses electorals de l’ex-president.

La immigració és també un dels punts forts de Trump. Ha promès la campanya de deportacions més gran de la història dels Estats Units, i la seva candidatura ha escampat tota mena de rumors infundats sobre els immigrants, acusant-los d’haver votat il·legalment i en massa pel Partit Demòcrata o bé d’haver segrestat i haver-se cruspit les mascotes dels veïns d’una ciutat d’Ohio. El magnat també ha fet servir una retòrica calcada a la de l’extrema dreta per a referir-se als immigrants, que ha titllat d’animals, i els ha acusat “d’enverinar la sang del nostre país”. Tot i haver virat substancialment a la dreta aquesta darrera legislatura, Harris –que ha promès de contractar milers de nous guardes per a la frontera– continua anant darrere de Trump en aquest àmbit: segons una enquesta de YouGov publicada fa poc, un 51% dels nord-americans creuen que Trump gestionaria més bé la immigració que no Harris; en el cas contrari, aquesta proporció es redueix a tan sols un 38%. La immigració és una preocupació particularment comuna entre els votants dels estats frontissa d’Arizona i Nevada, més acostats a la frontera sud amb Mèxic, tot i que també és important per a molts dels votants a Pensilvània.

L’avortament és una altra de les qüestions que han condicionat la campanya decisivament. Les eleccions d’enguany són les primeres d’ençà que el Tribunal Suprem dels Estats Units derogà les proteccions legals al dret d’avortament, i la campanya de Harris ha posat èmfasi especial en els drets reproductius amb l’esperança d’atreure més dones cap a la seva candidatura. Alguns indicis apunten que l’estratègia podria haver funcionat: segons un sondatge recent de Fox News, Harris supera Trump per sis punts o set entre les dones blanques, un bloc electoral que fins fa poc es considerava clau per al Partit Republicà. Segons una altra enquesta de The New York Times, l’avortament és la prioritat d’un 27% de les dones en els estats clau de Michigan, Pensilvània i Wisconsin, on més del 80% de l’electorat és blanc.

Molts observadors, tant als Estats Units com a l’exterior, han qualificat aquestes eleccions com “les més importants de la nostra vida” a causa dels riscs que un segon mandat de Trump podria tenir per a la democràcia nord-americana. El record de la insurrecció al Capitoli del 6 de gener de 2021 –en què una multitud de seguidors de l’ex-president va assaltar l’edifici del Congrés dels Estats Units per intentar d’evitar, amb gran violència, que Biden fos certificat com a president– continua fresc en la memòria de milions de nord-americans. De la mateixa manera que fa quatre anys, Trump s’ha negat a aclarir si acceptaria els resultats de les eleccions en cas que perdi, i les autoritats a Washington ja han començat a blindar la ciutat contra possibles incidents violents durant la nit electoral. Alguns aliats de l’ex-president, mentrestant, ja van preparant el terreny per a deslegitimar els resultats de les eleccions en cas d’una victòria de Harris. Els votants dels estats frontissa, tanmateix, continuen confiant més en Trump que no en Harris a l’hora de gestionar possibles amenaces a la democràcia, segons un sondatge recent de The Washington Post.

Què més hi ha en joc per les eleccions?

Els nord-americans no solament són cridats a les urnes per a decidir qui presidirà el país els quatre anys vinents. A les eleccions d’avui també hi ha en joc els 435 escons de la cambra de representants, la cambra baixa del congrés dels Estats Units, i 34 escons dels 100 del senat, la cambra alta. També s’elegiran els governadors de tretze estats i territoris, a més de centenars de càrrecs públics i iniciatives legislatives d’àmbit estatal.

El control del congrés pot ser un agent facilitador, o bé un obstacle insalvable, per a les ambicions legislatives d’un president. Ara com ara, els republicans controlen la cambra de representants i els demòcrates, el senat.

Els sondatges afavoreixen els republicans en ambdues cambres, tot i que els demòcrates confien que els errors demoscòpics de les eleccions de mitjan mandat del 2022 –en què el partit de Kamala Harris va retenir el control del senat, tot i que els sondatges preveien una victòria republicana folgada– es repeteixin.

Els republicans recuperaran la cambra de representants si guanyen tan sols 10 escons dels 22 en què els sondatges apunten a un resultat més ajustat, sempre que guanyin també els 17 en què els republicans tenen un avantatge lleuger i els 191 en què tenen un avantatge clar. Per a retenir el control de la cambra baixa, els demòcrates haurien de guanyar 15 dels 22 escons en què el resultat està més ajustat, sempre que guanyin també els 30 en què tenen un avantatge lleuger i els 175 en què tenen un avantatge clar.

La situació al senat també sembla afavorir els republicans. Dels 23 escons sotmesos a votació que els demòcrates controlen, tan sols 17 es consideren victòries clares o probables per al partit; els 6 restants es consideren molt ajustats (4), lleugerament favorables als demòcrates (2), lleugerament favorables als republicans (1) o bé clarament favorables per als republicans (1). En total, els demòcrates controlen 7 escons dels 9 que es consideren més renyits.

En el cas dels 11 escons sotmesos a votació que controlen els republicans, 8 es consideren victòries clares o probables per al partit, i els altres 2 es consideren lleugerament favorables als republicans. Tan sols 2 escons dels 9 que es consideren més renyits pertanyen als republicans.

Si el partit de Donald Trump manté el control d’aquests 11 escons, hauria d’arrabassar tan sols dos senadors als demòcrates per a recuperar el control del senat. Amb l’escó que els demòcrates ocupaven a Virgínia Occidental destinat a passar a control republicà, el resultat final al senat podria dependre d’un únic representant. Jon Tester, l’únic senador demòcrata a l’estat ultrarepublicà de Montana, podria ser la clau de volta que acabés decidint si la cambra canvia de mans o no.