[EN DIRECTE] Les eleccions als Estats Units, minut a minut

CNN: Prop d'un 75% dels votants té una visió negativa de la situació als Estats Units

Prop de tres quartes parts de l'electorat nord-americà té una visió negativa del moment polític i social als Estats Units, segons que es desprèn del sondatge a peu d'urna de la cadena CNN.

Tan sols una quarta part dels enquestats es consideren entusiastes o satisfets amb l'estat de la nació, mentre que un 40% es declara insatisfet i un 30% més es declara irat. El sondatge inclou tant electors que han votat presencialment en les eleccions com electors que han votat per anticipat

A quina hora tanquen les urnes?

Les urnes tanquen entre la 1.00 i les 3.00 (hora catalana) a la majoria dels Estats Units, tot i que en alguns estats –com ara Alaska i Hawaii– romandran obertes fins les sis de la matinada.

En el cas dels sets estats frontissa, les urnes tancaran a la 1.00 a Geòrgia, a la 1.30 a Carolina del Nord, a les 2.00 a Pensilvània i Michigan, a les 3.00 a Wisconsin i Arizona i a les 4.00 a Nevada.

Harris i Trump són a un error estatístic de guanyar amb comoditat

Tot i que els sondatges pronostiquen que les eleccions seran excepcionalment renyides, tant Harris com Trump es troben a un mer error estatístic de guanyar amb comoditat els comicis. El marge que separa ambdós candidats en els set estats frontissa que decidiran el resultat de les eleccions –Arizona, Carolina del Nord, Geòrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin– és de tan sols dos punts o menys, segons l'agregador de sondatges del portal FiveThirtyEight.

Així, si els sondatges s'equivoquen de tan sols tres punts en direcció d'un candidat com l'altre, un escenari pel qual existeixen múltiples precedents i que no pot descartar en absolut, Harris o Trump podrien guanyar els set estats frontissa i aconseguir entre 312 i 319 vots al col·legi electoral, més de quaranta vots per sobre dels 270 que marquen la majoria absoluta. El 2020, l'error als sondatges va ser d'uns 4 punts a favor de Donald Trump, tot i que Biden va acabar imposant-se en aquells comicis.

El recompte a Michigan avança "extraordinàriament" de pressa

Les autoritats electorals a Detroit, la ciutat més gran de l'estat de Michigan, han explicat que han avançat "extraordinàriament" de pressa en el recompte dels vots per correu, en un indici que l'escrutini a l'estat podria avançar significativament durant la nit electoral.

Prop d'un 95% dels vots postals que han arribat a Detroit en els dies anteriors a les eleccions ja han estat processats, cosa que augmenta les possibilitats que el resultat a Michigan pugui saber-se aquesta mateixa matinada –cap a les sis de la matinada, hora catalana–, i no pas demà al matí o a la tarda.

"Estem molt més avançats [en el recompte] que no estàvem a aquestes altures l'any 2020", ha explicat a la cadena MSNBC la secretària d'estat de Michigan, Jocelyn Benson. I ha afegit: "El factor número u que hem vist avui a tot l'estat és una participació molt alta".

Amb 15 vots electorals, Michigan és un dels estats frontissa amb més pes electoral, i podria resultar decisiu a l'hora de decidir el resultat final dels comicis. L'agregador de sondatges del portal FiveThirtyEight hi situa Harris com a lleugera favorita, per tan sols un punt de diferència sobre Trump.

Trump diu que acceptarà el resultat si les eleccions són "justes"

Trump ha reconegut per primera vegada que acceptarà la derrota a les eleccions, sempre que siguin "justes".

"Seria el primer a reconèixer-ho, i crec que, fins ara, han estat justes", ha explicat el president a la cadena NBC després de votar a l'estat Florida. Així i tot, l'ex-president –que en el passat ja ha denunciat casos de frau electoral sense proves– no ha volgut aclarir què entén pel terme "eleccions justes". Fins ara, Trump s'ha negat a aclarir si concediria en cas d'una victòria de Kamala Harris, quatre anys després d'acusar Biden, sense proves, d'haver "furtat" les eleccions.

Què necessita cada candidat per a guanyar?

El resultat final de les eleccions no es decideix segons el percentatge de suports que obtingui cada candidat, com passa en alguns altres països, sinó per la quantitat de “vots” al col·legi electoral que aconsegueixi cadascun. A cada estat se li assigna una quantitat concreta de vots segons el seu pes demogràfic, i el primer candidat que hi obtingui una majoria simple (és a dir, 270 o més) és coronat guanyador. Per a obtenir tots els vots electorals d’un estat, el candidat simplement s’ha d’encarregar de guanyar-lo per majoria simple.

Electoralment, no tots els estats són considerats “competitius”. Llevat d’una sorpresa majúscula, Harris guanyarà els 54 vots de Califòrnia, un estat històricament demòcrata, i els 40 vots de Texas, un estat especialment afí als republicans, seran per a Trump.

Això obliga els candidats a centrar-se en un grapat d’estats, també anomenats “estats frontissa” o “estats en disputa”, en què els sondatges preveuen que el resultat sigui més ajustat. En aquestes eleccions n’hi ha set que es consideren frontissa: Arizona, Carolina del Nord, Geòrgia, Michigan, Nevada, Pensilvània i Wisconsin. D’aquests, Pensilvània és el que té més vots al col·legi electoral (19), per la qual cosa és considerat pels analistes com l’estat que podria decidir el resultat final dels comicis, fins i tot abans que se sàpiga el resultat de molts altres estats. Tant Harris com Trump podrien guanyar les eleccions sense guanyar a Pensilvània, però això requeriria que guanyessin en estats en què els sondatges els situen en una posició més desfavorable.

Quan se sabran els resultats?

La cosa més probable és que es trigui força a saber el resultat de les eleccions. Els primers col·legis electorals tanquen a les dotze de la nit –hora catalana– i els darrers, a les set del matí, però tot anirà ben lent. L’any 2016, per exemple, la victòria de Donald Trump fou clara entre les vuit del matí d’ací i les nou, però d’ençà del 2020, per efecte de la covid, ha augmentat molt el vot per correu, i això complica l’escrutini. És previst que el resultat sigui molt ajustat, cosa que aigualeix l’esperança de tenir aviat cap guanyador clar.

Cap a les quatre de la matinada –hora d’ací–, els equips de campanya calculen que hi haurà gairebé tots els resultats de Virgínia, Florida, Ohio i Colorado; també parcials de Wisconsin, Michigan i Pensilvània –aquest darrer, el més determinant–, i la majoria de resultats de Geòrgia i Carolina del Nord. Segons les estimacions de The New York Times, si un dels dos candidats s’encamina cap a una victòria clara, en aquell moment ja n’hi hauria indicis. Per exemple: si Harris encapçala l’escrutini a Carolina del Nord i Geòrgia, guanya confortablement a Virgínia i no fa un mal paper a Florida, serà molt bon senyal per a ella. Si Trump guanya ràpidament a Carolina del Nord i Geòrgia, Virgínia sembla en disputa i a Florida hi guanya de sobra, ho serà per a ell. Si el resultat final és ajustat, llavors encara continuarà tot en l’aire.

Entre les quatre de la matinada i les sis, l’escrutini haurà anat avançant en tots els estats esmentats i ja hauran entrat resultats d’Arizona i Nevada, dos estats en què Joe Biden va guanyar l’any 2020 per un marge molt estret. Aquests resultats s’aniran consolidant, sobretot, entre les sis i les vuit. Novament, si llavors el lideratge d’un dels dos candidats és clar, la disputa ja semblarà encarrilada. Un altre indici d’una victòria clara de Harris podria ser que s’imposés a Iowa, un estat republicà on un sondatge recent, per sorpresa, li atorgava aquesta victòria. Si no, caldrà esperar. Fins a les dotze del migdia de dimecres continuaran arribant resultats de Pensilvània, Arizona i Nevada.