Les eleccions espanyoles consoliden l’hegemonia independentista

Les primeres eleccions d’ençà del 2017 han reforçat la majoria de l’independentisme. En la pitjor situació possible: unes eleccions al congrés espanyol, dirigents a l’exili i empresonats, sense una estratègia definida i amb crides al vot útil des dels partits d’àmbit espanyol. Res d’això no ha impedit que les candidatures independentistes hagin assolit el millor resultat de la història en unes eleccions espanyoles.

L’independentisme ha obtingut més vots i escons que mai, i el millor percentatge de vot, fins i tot agregant el suport electoral a CiU en votacions anteriors. El percentatge de vot més alt fins ara era del 36,8% l’any 1993; el topall d’escons, 19 (l’any 2011); i la quantitat més gran de vots, 1.474.373 (l’any 2004).

Les tres formacions independentistes han sumat 1.626.001 vots, un suport del 39,4%, i tres escons més que en l’anterior millor resultat. Tot plegat, en les segones eleccions espanyoles amb més participació, només superades per les de 1982.

ERC ha estat la primera o segona força en 904 municipis (95,5%) i JxCat en 680 (71,8%). Una millora considerable per a tots dos partits, mentre que els grans perjudicats han estat els comuns, que han passat de guanyar en 173 municipis a no fer-ho en cap. Per la seva banda, el Front Republicà, de manera anecdòtica, ha estat segona força amb només tres vots a Gisclareny (Berguedà).

El final del vot dual a Catalunya

L’auge de l’independentisme es pot explicar per una gran disminució del vot dual i de l’abstenció diferencial. Una gran part dels partidaris de l’estat independent voten partits independentistes sempre, en totes les eleccions.

Una de les característiques històriques de l’electorat català era un comportament diferenciat en funció de les eleccions. Hi havia una part de l’electoral que votava CiU a les eleccions al parlament i el PSOE a les eleccions espanyoles. A la vegada, fos per motius ideològics o per considerar-les de segon ordre, hi havia una part que s’abstenia en unes eleccions o en unes altres.

Això ha canviat, la població ha votat de manera multitudinària en les eleccions al parlament català i al congrés espanyol, i trobem que molts electors ja no es conformen amb un vot útil i a votar l’opció menys dolenta, sinó que voten formacions independentistes, també a les eleccions espanyoles.

En comparació amb les darreres eleccions espanyoles, trobem canvis evidents. El 2016, el baròmetre del CEO mostrava que més de la meitat dels votants de la CUP i un 20% dels de JxSí s’havien abstingut o havien votat els comuns o els socialistes.

Aquesta vegada, el percentatge ha estat molt menor, i encara ho podria haver estat més si l’enquesta no s’hagués començat a fer abans de la configuració del Front Republicà, que segurament va mobilitzar una part de la CUP o li va fer canviar el vot. Una enquesta de Sigma Dos, la que més l’ha encertada, mostrava que ERC havia guanyat 142.000 vots de Podem, 201.000 de l’abstenció i 15.000 vots del PSC, mentre que JxCat també sumava 8.000 de Podem i 148.000 de l’abstenció.

Tanmateix, és cert que l’independentisme va treure mig milió de vots menys (453.339) que en les eleccions al Parlament de Catalunya i que els independentistes no han sumat la majoria dels vots. Per tant, encara hi ha certes diferències entre les eleccions.

Un augment transversal a totes les comarques

La millora de l’independentisme ha estat generalitzada a tots els municipis, i només hi ha sis comarques on ERC no ha guanyat. A totes les comarques principatines, tret del Baix Llobregat (26%), els partits independentistes superen el 30% dels vots.

És una xifra similar a la mitjana de les eleccions anteriors, quan l’independentisme va aconseguir el 31,9% dels vots. És a dir, que els pitjors resultats d’aquestes eleccions són tot el suport que van rebre aleshores els partits independentistes a tot Catalunya.

L’augment és clar i ERC ha estat la força més votada, fins i tot, a la ciutat de Barcelona. Al Baix Llobregat, el creixement també és evident: l’independentisme ha passat de representar el 17,9% l’any 2015 al 18,9% del 2016 i, ara, el 25,6%. Els socialistes han guanyat a setze municipis de la comarca i ERC a catorze.

De la mateixa manera, al Barcelonès, el creixement de l’independentisme és indiscutible a tots els municipis: Barcelona (+6,4), l’Hospitalet de Llobregat (+6,0), Badalona (+7,1), Santa Coloma de Gramenet (+5,9) i Sant Adrià de Besòs (+6,5).

La consolidació definitiva de l’independentisme com a força hegemònica la trobarem en les eleccions municipals d’aquí a unes setmanes. També la capacitat d’aconseguir consistoris clau com Barcelona, Badalona, Lleida, Mataró, Terrassa o Sabadell, que poden reforçar la majoria independentista a totes les institucions.

Una majoria més gran al Parlament de Catalunya?

El vot independentista, malgrat haver obtingut un resultat històric, és menor que el de les eleccions al Parlament de Catalunya. Concretament, ha recollit 453.339 vots menys que en les eleccions del 21 de desembre de 2017. Després d’un any i mig, quin resultat podria obtenir avui?

La resposta és difícil, perquè el full de ruta, les eleccions del 26 de maig i la sentència del judici contra el procés poden fer canviar el vot dels electors. Però el baròmetre del CEO, que l’ha encertada completament en les eleccions espanyoles, també mostra quina seria la situació en unes eleccions catalanes.

Els partits independentistes, que actualment tenen setanta escons, passarien a una forquilla entre 70 i 75 escons. Per tant, la pitjor hipòtesi seria mantenir-se igual, i la millor, guanyar cinc escons. ERC en sumaria entre 40 i 43, JxCat entre 22 i 24 i la CUP aconseguiria 8 escons. En percentatge de vot, representaria el 49,5%, al llindar de la majoria absoluta en sufragis.

El resultat en aquestes eleccions espanyoles no té precedents i representa la consolidació de l’independentisme comicis rere comicis. El 26 de maig hi haurà eleccions municipals i europees. La ciutat de Barcelona serà el principal centre d’atenció. La victòria als ajuntaments clau pot marcar l’èxit electoral de l’independentisme i que sigui un revulsiu en la futura acció política.

El gran resultat d’aquestes eleccions ha mostrat que el suport electoral de l’independentisme es manté ferm, si no és que creix. Sumat a les eleccions que hi haurà d’aquest mes, pot obrir una nova situació política en què tingui un control de les principals institucions catalanes com no ha tingut mai.