Eleccions espanyoles: per qualsevol mitjà necessari

Un tema que ens hem deixat sempre en el tinter és el d’assegurar la continuïtat de la República, com a segon estat català, durant dècades. Hem enraonat sobre eixir-se’n però per a no retornar-hi.

I, a més n’hi cal recordar l’enorme esforç d’aquella gent que quedarà encara dins de l’estat colonial que des de sempre han maldat per eixe objectiu des de qualsevol racó de la/les colònia/es.

Allò que com a eufemisme hem convingut a anomenar “l’alliberament per fases” de tots els territoris.

I per a que això passe, tot matant dos pardals d’un tret, cal anar afeblint l’estat colonial tant com puguem.

Puix ja n’hi ha prou de tant de bonisme i deixar l’estat aquell sense esma per a que s’oblide de nosaltres tal i com esdevingué aquella caricatura de 1898.

Sintonia total amb l’editorial d’avui! 100%. La CUP no es presenta, d’ERC no me’n fio GENS, i del PDECat ja ni en parlem! A qui hem de votar els que estem en sintonia amb l’editorial? Seria terrible que ens quedéssim orfes de representació! D’altra banda, coincideixo amb l’opinió de Miquel Gilibert, son capaços i Europa els ho permetrà, potser fins i tot els animarà a fer-ho. Potser que comencem a pensar en serio a canviar ous de cistell: https://www.vilaweb.cat/noticies/marti-anglada-a-maragall-lhan-collocat-perque-no-passes-res-a-exteriors/

Doncs jo opino que estic una mica cansat de tanta dispersió, egocentrisme i manca d’unitat. Entenc que tenir i usar el parer personal és el que s’ha de fer i és gairebé obligatori en una democràcia per a fer-la avançar, però és que no estem en una democràcia sinó que estem en guerra oberta contra una dictadura de les més bèsties que s’han vist mai. Per a mi, és indubtable que no participar en unes eleccions és excloure’s del combat, és com una rebequeria de criatura: “si no es fa el que jo vull, me’n vaig”. Però és que si volem continuar destruint el monstre que ens esclavitza, no podem prescindir de ser-hi fins a acabar amb els seus atacs constants, i quan ja hi ets, llavors no valen els egoismes ni les filosofades personals, només sumen la intel·ligència, la disciplina i la unitat. De cap manera podem permetre’ns el luxe de no utilitzar una oportunitat de boicotar els engranatges de la maquinària opressiva de la bèstia, i el que fa la CUP abstenint-se és un error que paguem car tots els independentistes, pel que crec que haurien de sentir-se obligats, per molt fàstic que els faci i encara que només sigui per sentit comú, a presentar-se com tothom, perquè aquesta postura de voler treure el cap a tot arreu però no responsabilitzar-se de res, no em sembla gaire honesta, francament.

EL VOT ÚTIL AL CONGRÉS ESPANYOL I EL VOT NO ÚTIL AL NOSTRE PARLAMENT

He de confessar que jo era partidari que els diputats independentistes deixessin d’anar al Congrés dels diputats. Encara que era un goig veure les rèpliques d’en Rufian i d’en Tardà als unionistes, aquesta guerra no anava amb nosaltres. Pensava. Però la crisi del règim neofranquista, la ingovernabilitat de l’Estat, el poder del vot demostrat dels sobiranistes catalans i bascs, canvia les regles del joc. El que abans eren negociar les engrunes, ara és posar pals a les rodes per augmentar la crisi d’ingovernabilitat. En aquesta guerra, el boicot a les institucions de l’enemic, és important. Necessari.

Que aquesta missió de les forces sobiranistes, amb un únic objectiu, requeriria una unitat, una sola candidatura (fins i tot valorant la proposta l’Otegi), n’és conseqüència quasi obligada. Ja veurem. M’estic referint a PDECat, ERC, ja sabem que hi ha l’altre, la CUP, que és més secta religiosa que no pas organització política a qui no podem comptar per a res que no sigui vetar amb els seus vots l’exercici del govern d’en Torra. S’equivoquen d’enemic. Pura miopia política de molts il·luminats.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Doncs si Vicent, tal com dius això de la “pressió popular” ha fet que dos partits com PdCat i ERC, pactistes i molt afeccionats a fer una cosa amb una má i no veura que fa l’altra, han fet caure el govern espanyol.
Mentre no podem parar de fer feina als carrers , a Europa i a on sigui, cal anar tots, votants de la CUP inclossos, a votar a les generals d’espanya.
Ja ho he dit moltes vegades, allà com més pitjor, millor. Que s’esbodellin entre ells com passarà aviat a Andalussia, i que aquesta finca privada controlada pel rei barrut, borbó de mala sang i que mana i proteteig als executors materials de l’expoli, bancs, La Caixa, eléctriques i tutti quanti, sel’s faci ingovernable a la cara de tot el món.
I hi torno: tant costa treure els diners d’aquests bancs? Els qui els hi teniu, no us passa una mena de contradicció per l’estómac? No penseu ambels presos? No teniu ganes de veure el vostre grà de sorra que fa xerricar l’engrenatge de la maquinària d’aquests malparits? De què collons teniu por, no trobar el caixer groc o blau o vermell? Ens ho han de fer tot?

Jo crec que hem de ser més ambiciosos. No cal només desestabilitzar Espanya sino aconseguir el màxim poder per netejar-la. Els polítics corruptes han d’aar a la presó, els jutges prevaricadors i franquistes, han de ser explusats, hem de fer fora el Rei, i les èlits del Deep State han de perdre poder. Ja sé que molta gent dirà que nosaltres no n’hem de fer res de tot això, però és mentida. Ens afecta i molt. Hem d’aconseguir més del 50% per forçar un referèndum vinculant i hem de frenar el feixisme. No entenc que alguns partits no es presentin i després ens vulguin donar lliçons a tots.
penseu que només desestabilitzar, per desestabilitzar, pot portar-nos a perdre la majoria a Catalunya, cosa que seria un desastre. Ens cal també actuar en positiu i tenir un projecte engrescador per la majoria.

D’acord amb l’editorial, tret de l’afirmaciò que els partits catalans han tombat el govern Sànchez. Penso que Sànchez s’ha tombat tot sol, per propi interès, en el moment que més l’hi ha convingut. Els nostres partits no han entrat a debatre uns pressupostos autonòmics, per l’impossibilitat d’explicar-ho als seus votants i per la pressió popular. I és en això que vull possar l’accent. Si majoritàriament estem d’acord en qué hem d’anar a fer allà, bloqueig i defensa del país, de l’autodeterminació, i pensem que la millor eina és l’unitat, la llista de país, no pas d’ideologíes, pressionem en aquest sentit, aconseguim una candidatura a la que votar amb comoditat i exigim-los abans que expliquin clarament qué hi pensen anar a fer.

Aquesta vegada ho veig molt clar. A Madrid no hi hem d’anar a fer política espanyola, però sí que podem anar-hi a defensar Catalunya si en veiem l’oportunitat, i ara mateix aquesta oportunitat hi és. Si podem bloquejar la política espanyola, hem de fer-ho, ja que això ens afavoreix.
Encara més, les reserves que tenen els partits independentistes per establir candidatures unitàries no hauria de ser-hi, ja que no es tracta de guanyar poder a Catalunya. Per això ja hi ha les eleccions catalanes.

Un apart. L’editorial tradueix de manera gramaticalment correcta una expressió xocant de l’original en anglès “…have played the role of king slayer”. Aquesta oració té la pinta de ser una frase feta que probablement deriva d’un còmic de ciència ficció [https://en.wikipedia.org/wiki/The_Kingslayer] o bé d’un videojoc [https://www.facebook.com/KingSlayerLIVE/]

Sí senyor: vot útil per fer ingovernable l’estat espanyol. I un afegitó: aquesta ingovernabilitat va més enllà de l’aritmètica parlamentaria i de la distribució d’escons. Que no fos el fet d’una Espanya enfrontant el seu propi brexit! Ho explico: si s’entén la sortida anglesa de la UE, com aquella mirada britànica que vol primar el “seu model” davant del model europeu; hom pot pensar en quelcom paral·lel que podem anomenar “proceso” i que va tenint per objectiu recuperar el “model espanyol” davant d’un de la UE. Aquest, per un costat afebleix la UE, i per un altre donaria aire a aquells que s’abraonen sobe l’estat per xuclar fins a l’últim suc, tot seguint el seu costum històric. “De lo perdido saca cuanto puedas”.
La postura de l’independentisme, obrint també la porta als altres outsiders amb representació parlamentaria d’una nació de nacions; deixa sol, i manté aïllat el model a qui s’acusa. Un model que hauria de ser per ell tot sol sostenible i autosuficient. Anem doncs a demanar allò que han demostrat sempre que no saber fer: convèncer i mantenir.

És un fet que encara estem a espanya.
És un fet que a les properes conteses electorals encara hi serem.

Per tant mentre això sigui així hem d’arreplegar el màxim de vots a totes les eleccions.

Faig una crida a aquells que s’han platejat no votar, desencantats, que pensin que no fer-ho és deixar l’espai a la dreta i ultradreta naZionalista espanyola. Així mateix no fer-ho invalida qualsevol dret de queixa pels resultats o pel que puguin fer els escollits.

D’altra banda a les eleccions espanyoles, mentre hi siguem, no podem anar com a dretes o esquerres, hem d’anar com a País, hem de portar els més de dos milions de vots del 1-O al congrés, no com PdCAT, no com ERC, no com CUP, si no com una sola veu del Pais Català. Així a més ens hauran comptat sense excuses.

Si a les darreres eleccions van votar 1.100.000, doblem els nostres diputats votant 2.300.000 o més.
Tindrem una eina més poderosa per, com diu la editorial, obrir un altre estil de relació amb espanya més proactiu.

Una nota negativa per a mi ha estat llegir ara que ERC segueix entossudida en fer-se veure tota sola a espanya, egoisme de partit que se li en fum el nostre país.
Fora de Catalunya hem de ser una sola veu, hem de ser els del 1-O.

UNITAT CATALANA.