11.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.12.2023 - 21:44
The Washington Post · Claire Parker
El Caire, Egipte – Els egipcis han estat cridats a les urnes des d’abans-d’ahir, diumenge, fins avui, dimarts, en unes eleccions que s’espera que atorguin un tercer mandat al president Abdelfatah al-Sisi.
Són les primeres eleccions presidencials d’ençà del referèndum constitucional del 2019, que va aplanar el camí perquè al-Sisi romangués en el càrrec fins el 2030. Actualment, Egipte, el país més poblat del món àrab, s’encara amb una greu crisi econòmica i a l’impacte de la guerra de Gaza.
A al-Sisi, un dirigent autoritari que va arribar al poder en un cop d’estat perpetrat per l’exèrcit l’any 2013, les eleccions li serviran principalment per a proveir d’una pàtina de legitimitat el seu govern, que ja fa més d’una dècada que dirigeix el país.
El rostre del president és per tot arreu, al Caire. Plafons publicitaris enormes als vorals de les autopistes a mig construir que duen a la ciutat proclamen: “Tots nosaltres som al teu costat.”
Però a mesura que el preu dels productes bàsics es dispara i l’estat gasta en megaprojectes cridaners, el descontentament dels ciutadans no ha fet sinó augmentar. Això és tot allò que cal saber sobre les eleccions.
Qui s’hi presenta?
A banda al-Sisi, als comicis s’hi presenten tres candidats no tan coneguts: Farid Zahran, cap del Partit Socialdemòcrata Egipci; Abdel-Sanad Iamama, cap del partit nacionalista Wafd; i Hazem Omar, cap del Partit Republicà del Poble. Segons els analistes, cap dels aspirants no és una amenaça real per a al-Sisi.
De fet, aquests tres partits van formar part del bloc afí al president en les darreres eleccions parlamentàries. Omar, empresari turístic, va ser nomenat pel president com a membre del senat egipci el 2020. Iamama va elogiar al-Sisi en una entrevista televisiva fa un mes; l’any passat va proposar d’introduir una esmena a la constitució per a reconèixer el paper d’al-Sisi en les protestes contra els Germans Musulmans del 2013, que van precedir el cop d’estat.
Zahran ha criticat al govern i ha fet campanya per a posar fi a la censura dels mitjans de comunicació. Així i tot, és considerat una figura de l’oposició relativament moderada que no travessarà cap de les línies vermelles establertes per les autoritats.
Els partits de l’oposició estaven dividits sobre si calia participar en unes eleccions considerades àmpliament com una farsa, però Khaled Dawoud, un periodista egipci i crític d’al-Sisi que ha donat suport a la campanya de Zahran, explica que el candidat “treballa per al futur, no tan sols per a aquestes eleccions en particular.”
Seran lliures i transparents les eleccions?
No.
Els mesos previs a la campanya, les forces de seguretat egípcies van detenir partidaris i familiars d’Ahmed Tantawy, considerat l’únic opositor creïble a al-Sisi. Tantawy és un crític declarat del govern, amb una posició desafiadora que l’ha fet popular entre el jovent. Al setembre, una investigació de Google i Citizen Lab va descobrir que el telèfon de Tantawy havia estat infectat amb el programa espia Predator.
Per a presentar-se a les eleccions, cada candidat havia de rebre el suport de 20 diputats o bé de 25.000 votants, pel cap baix, provinents de 15 províncies diferents.
Al-Sisi va declarar oficialment la intenció de tornar-se a presentar a les eleccions a principi d’octubre. “Responc una vegada més a la crida dels egipcis”, va dir. Segons, l’autoritat electoral nacional, la candidatura del president va assolir més d’1,1 milions d’adhesions.
El procés de presentació de candidatures, tanmateix, ha estat posada en qüestió a causa d’acusacions d’obstrucció i d’intimidació. Grups de drets humans han denunciat que als partidaris de Tantawy els van impedir d’entrar a les notaries a presentar els avals. Segons Hossam Baghat, director executiu de la Iniciativa Egípcia pels Drets Personals (un dels pocs grups de defensa dels drets que continuen operant al país), un grup de pinxos a sou fins i tot van arribar a agredir partidaris de Tantawy. Tanmateix, l’autoritat electoral egípcia ho nega.
“Tot això va desencadenar un efecte bumerang: va enfurir encara més la gent i va fer que el règim semblés feble, perquè en el fons no hi havia cap possibilitat que Tantawy pogués derrotar –o li permetessin de derrotar– al-Sisi a les urnes”, diu Baghat.
El 13 d’octubre, Tantawy va anunciar que posava fi a la seva campanya perquè no havia aconseguit prou suport.
El mes passat, Tantawy i més membres de la seva campanya van ser encausats per acusacions que els grups de drets humans van titllar de políticament motivades. Tantawy és en llibertat tot esperant judici, però desenes de voluntaris de la seva campanya romanen en presó preventiva.
L’eliminació de Tantawy de la cursa electoral, juntament amb l’esclat de la guerra de Gaza, ha contribuït a una campanya molt rebaixada de to. Els mitjans de comunicació egipcis, controlats gairebé del tot pel govern, han continuat lloant al-Sisi. Al Caire, durant la campanya, pràcticament no s’han vist cartells electorals dels altres candidats.
Els egipcis residents a l’estranger ja van votar durant tres dies a principi de mes. D’abans-d’ahir fins avui a la nit, els egipcis residents al país podran votar en un dels gairebé 10.000 col·legis electorals habilitats. Observadors electorals externs de la Unió Africana i del Mercat Comú de l’Àfrica Oriental i Meridional s’encarreguen de supervisar la votació.
Aquestes darreres dues eleccions, els partidaris d’al-Sisi van oferir diners, menjar i més incentius perquè els egipcis acudissin a les urnes. En totes dues ocasions, al-Sisi va guanyar amb un 97% dels vots.
Quins són els punts clau?
L’economia egípcia és el punt fonamental d’aquestes eleccions, i representa l’envit més gran del govern i la candidatura d’al-Sisi.
La situació econòmica al país, de 105 milions d’habitants, es troba com més va més enterbolida per un deute extern desorbitat i l’escassetat de divises. La inflació supera el 35% (una xifra encara més alta en el cas dels aliments), cosa que causa penúries econòmiques generalitzades. Per si no n’hi hagués prou, enguany el Fons Monetari Internacional ha ajornat dues revisions d’un programa de préstecs de 3.000 milions de dòlars perquè les autoritats egípcies no havien complert les reformes exigides.
Bloomberg Economics ha classificat recentment Egipte com el segon país del món amb més probabilitats de fer suspensió de pagaments, precedit tan sols per Ucraïna.
Al-Sisi ha culpat els xocs externs, com ara la pandèmia del coronavirus i la guerra a Ucraïna, dels problemes econòmics creixents. No obstant això, els analistes asseguren que el control de l’exèrcit sobre sectors amplis de l’economia, afegit a l’enorme despesa pública en projectes d’infrastructures (com ara una nova capital de 58.000 milions de dòlars situada en una zona desèrtica de la rodalia del Caire), han buidat les arques de l’estat i n’ha fet impossible el creixement econòmic.
Mentrestant, la pobresa augmenta i la classe mitjana és com més va més reduïda. Els talls d’electricitat són constants aquests últims mesos, i el preu del dòlar al mercat negre no fa sinó augmentar. En un exercici rar d’oposició pública al govern, molts ciutadans s’han llançat a denunciar a les xarxes socials l’augment vertiginós del preu dels productes bàsics.
Molts egipcis temen una nova devaluació de la moneda, exigida per l’FMI i més prestadors, que es preveu que s’aplicarà a començament any, una volta al-Sisi s’hagi afermat en el poder.
Com ha afectat les eleccions la guerra de Gaza?
Per a al-Sisi, el conflicte a Gaza ha estat una distracció útil, segons els analistes.
El patiment dels civils a Gaza ha tocat la fibra dels egipcis i ha monopolitzat l’atenció dels comentaristes polítics i de la població. Alguns dirigents israelians defensen d’enviar els habitants de Gaza al nord del Sinaí, però els egipcis s’hi neguen perquè temen convertir-se en còmplices del desplaçament de palestins.
La guerra també ha ajudat a enllustrar la imatge d’al-Sisi en l’àmbit internacional. Egipte va exercir un paper clau com a interlocutor d’Hamàs en les negociacions amb Israel per a l’intercanvi d’ostatges israelians per presoners palestins i per al lliurament d’ajuda humanitària a Gaza.
“Al-Sisi s’ha beneficiat enormement d’aquesta situació”, diu Dawoud. “Com molts altres països, els egipcis tendeixen a unir-se entorn del president –sigui qui sigui– quan s’enfronten a una amenaça exterior.”
Les rares manifestacions convocades pel govern a final d’octubre van atreure milers d’egipcis als carrers en solidaritat amb els palestins. Però quan les protestes orgàniques es van estendre i els participants van començar a criticar el govern, les forces de seguretat es van llançar a reprimir-les amb duresa.
Uns 67 milions d’egipcis tenen dret de vot en aquestes eleccions. La participació en les del 2014 i del 2018 va ser d’un 47% i d’un 41%, respectivament, per sota d’allò que esperaven les autoritats. Els mitjans afins a l’estat van informar la setmana passada que els votants que no participessin en les eleccions podrien ser multats amb 500 lliures egípcies, l’equivalent a uns 15 euros.
La participació en els comicis dependrà, probablement, de quants recursos es dediquin a subornar o coaccionar la gent perquè hi participi, segons Timothy Kaldas, director adjunt de l’Institut Tahrir per a la Política de l’Orient Mitjà.
Després del tancament dels col·legis aquesta nit, és previst que el recompte preliminar dels resultats es faci públic demà, dimecres. Els candidats disposaran aleshores d’uns quants dies per a apel·lar. Llevat de l’improbable cas d’una segona volta, el resultat final s’anunciarà dilluns vinent, 18 de desembre. El guanyador serà elegit per a un mandat de sis anys.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
