27.01.2020 - 19:15
|
Actualització: 28.01.2020 - 07:23
Continuar aquesta legislatura no té gens de sentit. Els ciutadans de Catalunya varen votar per darrera vegada el 21 de desembre de 2017 i n’eixí una majoria independentista encarregada d’allò que s’anomenà la restitució del govern legítim. Que era el que tots tres partits, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP, havien dit que farien en sengles programes electorals. Això, com és ben evident, no ha passat.
I no tan solament això, sinó que, de cessió en cessió, hem arribat al punt en què un òrgan administratiu, la Junta Electoral, és capaç de doblegar la voluntat del Parlament de Catalunya i de trencar la unitat dels partits independentistes. La imatge dels aplaudiments i els silencis arran de la intervenció del president Torra sembla definitiva. La bifurcació dels camins i dels projectes encarnats per Esquerra i Junts ja no sembla poder-se refer. I així, simplement, no es pot prosseguir.
El 4 de gener, fa només vint-i-tres dies, Junts, ERC i la CUP varen ser capaços de pactar una resolució en què ratificaven que el president Torra continuaria essent diputat malgrat la intromissió de la Junta Electoral. Però vet ací que vint-i-tres dies després Junts per Catalunya i la CUP han vist que ERC abandonava la posició inicial. En vista d’això, ara ja no hi ha cap eixida raonable sinó tornar la paraula als ciutadans, en unes noves eleccions.
Perquè la confusió és tan enorme que ningú no és capaç de saber què pensa la majoria del país i preguntar-ho esdevé urgent. En primer lloc, per a comprovar si la majoria independentista continua essent sòlida o si el lamentable espectacle partidista que hem hagut de suportar aquests dos anys n’ha erosionat la força fins al punt de permetre la hipotètica formació d’un govern autonomista o unionista. Però també, i jo diria que sobretot, per a saber dins l’independentisme què pensa la gent i què vol, quin camí vol prioritzar entre els diversos que hi ha.
És evident que això no serà fàcil d’aclarir, entre més motius perquè la divisió entre els partits en realitat amaga també divisions molt fortes dins cada formació. Però, siga com siga, el pinzell gros ja ha pintat una imatge en què Esquerra és el partit que, a diferència dels altres dos grups independentistes, defensa que per a avançar cal esquivar sempre la confrontació directa amb l’estat espanyol. I tot indica, per tant, que aquest serà el gran debat electoral: si aquesta és la via vàlida tal com estan les coses avui o si cal recuperar la unilateralitat del setembre i l’octubre del 2017, assumint novament tot allò que calga assumir.
