La proposta erràtica de referèndum d’autodeterminació del president Aragonès

El 20 de maig de 2021, en el discurs d’investidura, Pere Aragonès dedicava bona part de la intervenció a reivindicar un acord nacional per a l’autodeterminació i l’amnistia, una proposta que passava a formar part del pla de govern de la legislatura. El candidat d’ERC, que fou investit l’endemà, es mostrava contundent en aquesta línia: “Vull fer com Escòcia.”

Els terminis, al principi, eren molt curts, amb la voluntat de perfilar aquest acord entre partits i entitats els mesos de juliol i agost. El president Aragonès assegurava al juny: “Les setmanes que vénen hem de perfilar un gran acord, que ha de ser l’acord per l’amnistia i l’autodeterminació, per a poder anar amb tota la força a la mesa de negociació del setembre.” És a dir, amb la previsió de ser una mesura de pressió per al govern espanyol.

Tot amb tot, el ritme no fou tan ràpid com preveia, i fins el mes de setembre no s’anuncià que l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez coordinaria el grup promotor, totalment desvinculat del govern, i que es passava a dir Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. El grup promotor es constituí finalment el març del 2022, i era format, entre més, per l’ex-presidenta Carme Forcadell, els ex-consellers Joaquim Forn i Marina Geli, i activistes com Özgür Güneş, Pepe Beúnza, Tamara Carrasco i Marcel Vivet. La voluntat era treballar per aconseguir el màxim d’adhesions en sis mesos i presentar les conclusions el primer d’octubre del 2022.

Els terminis novament s’endarreriren uns quants mesos i el gener del 2023 s’anunciava un acte el mes d’abril per a presentar les conclusions. Novament, per “motius aliens”, com les eleccions municipals i la presidència espanyola del Consell de la UE, es refeia el calendari i es preveia que anant bé es presentarien el novembre del mateix any. No obstant això, enmig de les negociacions d’investidura entre partits independentistes i el PSOE, no es va arribar a presentar. I encara no s’ha fet.

La “via Montenegro” d’ERC

Malgrat no haver estat presentat l’acord, que havia de ser un revulsiu que evidenciés l’ampli suport social, el setembre del 2022, el president Aragonès va dir en el debat de política general al parlament que volia cercar un “acord de la claredat” amb el govern espanyol, per a identificar quan i com poder exercir el dret d’autodeterminació, tot emmirallant-se en el Canadà i el Quebec, i establir les condicions per a fer un referèndum acordat. La proposta fou tombada pel parlament, un fet que desencadenà la sortida de Junts del govern, i solament aconseguí el suport dels comuns.

El gener del 2023, ERC aprovava una ponència política en el seu congrés, en què, segons que afirmava, s’establien les condicions per a guanyar el referèndum, un referèndum que tenia el suport del 80% de la població. Tot i el contratemps al parlament, el partit vinculava la seva proposta el fet d’articular un acord de la claredat i configurar un gran acord social i polític. “No pretén ser una proposta tancada, sinó que posem a disposició del debat públic les característiques de diversos referèndums d’independència que s’han organitzat en unes altres nacions sense estat que ens semblen més idònies per al referèndum d’autodeterminació de Catalunya”, deia la ponència.

En la proposta de referèndum, ERC diu que la victòria del sí es pot considerar clara si alhora hi ha un mínim d’un 50% de participació i el suport a la independència supera el 55% dels vots, tot copiant la fórmula del referèndum acordat de Montenegro amb Sèrbia i que tenia l’aval de la Unió Europea. “Agafem aquest cas veient que el precedent dóna la màxima legitimitat i un plus d’homologació a escala internacional que serà necessària en el camí del reconeixement”, deia la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.

Un acord de la claredat que no marca el camí

Tot seguint el full de ruta d’ERC, i malgrat el vot en contra del parlament, l’abril del 2023 Aragonès va configurar un consell acadèmic d’experts, el Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat, encapçalat pel professor de teoria política de la UPF Marc Sanjaume, i que incloïa la professora de ciència política Astrid Barrio, que s’havia mostrat en contra del referèndum i que afirmava aleshores que calia un nou estatut i que l’informe que preparaven no havia de servir per a reobrir el procés.

El 16 d’octubre de 2023, el grup d’experts va lliurar l’informe, amb cinc propostes de referèndum, però cap no incloïa el referèndum d’autodeterminació. Les vies que recollien els experts eren un referèndum a Catalunya per a començar (que obriria una negociació per a aplicar la preferència escollida) o per a acabar (és a dir, per a sotmetre-hi un acord), un referèndum de començament a tot l’estat espanyol o un referèndum de final també a tot l’estat; i una cinquena opció, que seria un referèndum consecutiu o simultani a Catalunya i a l’estat espanyol.

L’estudi no abordava l’opció d’un referèndum com l’escocès: tan sols hi feia referència en una nota a peu de pàgina quan es referia als referèndums d’inici en el territori substatal, en què es deia que una opció era “consultar la ciutadania de Catalunya sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria contemplar la independència i/o una nova acomodació en el si de l’estat”. Aragonès, malgrat això, s’aferrava a aquesta nota per argumentar que un referèndum binari d’aquestes característiques seria possible d’acord amb el criteri del Consell Acadèmic.

Tanmateix, l’informe dels experts ha acabat també el recorregut. El govern tenia previst de convocar els partits polítics en una taula abans del març d’enguany, després de la investidura el president espanyol Pedro Sánchez, per a exposar l’estudi, però, el mes de febrer se’n va desdir. Aragonès va anunciar que ho aparcava perquè havia detectat “maniobres curtterministes” i que s’ajornava fins que no canviessin les condicions: “No hi haurà data si no hi ha continguts.”

Un nou informe que vol revifar la proposta

Després d’haver rebut l’informe del Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat, Aragonès va encarregar-ne un a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, dirigit per l’ex-diputat d’ERC Joan Ridao, perquè concretés els instruments jurídics per a poder convocar un referèndum com el d’Escòcia.

Ahir el president Aragonès va presentar aquest nou document, que proposa que la consulta sigui pactada amb l’estat espanyol i que es convoqui mitjançant l’article 92 de la constitució espanyola, perquè és una decisió política de transcendència especial.  Si se segueix el que disposa aquest article, el referèndum l’hauria de convocar el president del govern espanyol amb prèvia autorització del congrés espanyol. Una fórmula que ja recollia l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional de l’any 2013.

Segons el document presentat ahir, es podria fer únicament a Catalunya perquè hi ha “indeterminació constitucional” sobre aquest aspecte. Algunes altres vies per a fer la consulta podrien ser una reforma de la llei orgànica sobre regulació de les modalitats de referèndum o bé la delegació de les funcions per a autoritzar referèndums per mitjà de l’article 150.2 de la constitució.

El president català ha dit que s’hi presenta una pregunta binària i “inequívocament clara” en una consulta sense un mínim de participació previst. “Hi coincideixo”, ha assegurat. El fet que no es marqui un mínim de participació per a donar validesa a la votació ni s’estableixi la majoria necessària per aplicar-ne el resultat difereix de la ponència política d’ERC. De fet, l’informe avisa: “Establir un quòrum de participació pot impulsar l’abstenció dels opositors per evitar el triomf dels partidaris del projecte consultat”, per la qual cosa ho desaconsella.

Aragonès, tot i no haver-se presentat encara l’acord social, es va mostrar convençut que la seva proposta responia al “consens sòlid, ampli i transversal de la societat catalana” sobre el fet que la població pugui votar. Alhora, va dir que aquest nou document “té molt recorregut en la nova fase de negociació amb l’estat”, que considera que després de l’amnistia se centrarà en el referèndum. “No som davant d’un impossible, com no ho eren els indults o la derogació del delicte de sedició, com no ho és l’amnistia. Segurament els millors exemples que, amb perseverança i amb convicció, farem possible un referèndum d’independència a Catalunya”, va acabar dient ahir en la seva intervenció.