Eleccions catalanes a la tardor?

TEMA DEL DIA

Anuncis. El president Quim Torra es va comprometre a convocar les eleccions catalanes una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat. Però no va fixar data. Els comptes, que ja s’han començat a tramitar, no s’aprovaran fins el 18 de març, tret d’alguna sorpresa. Amb aquest calendari, les eleccions catalanes es podrien fer el 17 de maig, anant molt de pressa. Una data que ara és molt a prop de les eleccions basques i gallegues, que es faran el 5 d’abril, el diumenge de Rams, segons que han anunciat el president basc, Iñigo Urkullu, i el gallec, Alberto Núñez Feijóo. El moviment basc, amb els gallecs a remolc, pot alterar el calendari català.

L’avançament electoral d’Urkullu vol precisament fugir de la ‘contaminació’ del procés català, que el PNB sempre ha observat amb recel. Els nacionalistes bascs tenen una agenda pròpia de negociació amb el govern espanyol i volen aprofitar la ‘desinflamació’ del conflicte català amb l’excusa del diàleg entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol, que compten que el 5 d’abril encara serà obert. La dreta nacionalista basca sempre ha estat a favor de l’estabilitat a Espanya perquè no hi hagi cap reforma que qüestioni el sistema de concert econòmic que els permet de ser una de les comunitats autònomes més riques i amb menys desocupació de l’estat espanyol. Els d’Urkullu van enterrar fa molts anys la via sobiranista de Juan José Ibarretxe i han retornat a l’autonomisme. A partir d’aquesta posició han intentat que l’independentisme català també renunciés a la unilateralitat i acceptés el joc autonòmic mitjançant un procés de diàleg amb el govern espanyol. Com que a Sanbin Etxea, seu del PNB, tampoc no saben quant durarà el diàleg, sobretot si no hi ha avenços, han decidit de passar davant i no esperar a la tardor, que era quan els tocava de fer eleccions.

L’anunci, hores després, d’Alberto Núñez Feijóo d’avançar les eleccions gallegues no ha agradat gaire a Ajuria Enea, però ho consideren un mal menor, perquè no tenen l’impacte ni la transcendència d’unes eleccions catalanes. És la tercera vegada que Feijóo mou el dia de les eleccions gallegues per fer-les coincidir amb les basques. Al president gallec li va bé d’aixoplugar-se en el paraigua basc, per reforçar la imatge que té agenda pròpia al marge del PP de Madrid, amb el qual s’ha mostrat crític. Exhibeix moderació enfront del radicalisme de Pablo Casado, sense renunciar, fins i tot, a unes pinzellades molt suaus de galleguisme folklòric, per marcar perfil, seguint la tradició començada per Manuel Fraga. El problema és que Feijóo ha de guanyar per majoria absoluta o, altrament, li serà molt difícil de mantenir-se a la presidència de la Junta. Si l’esquerra té majoria, hi haurà tripartit entre el PSOE, Podem i el Bloc, que aquests darrers anys ha anat moderant el seu independentisme. Avançant les eleccions, també evita que el PSOE gallec rendibilitzi l’acció de govern de Pedro Sánchez, que tot just comença a caminar.

L’avançament de les eleccions basques i gallegues ha reobert el debat sobre el calendari de les catalanes en les formacions del govern. El president Quim Torra ja va dir que esperaria a l’aprovació del pressupost, tot i que sectors de Junts per Catalunya li demanaven que les convoqués de seguida, quan ERC va acceptar la pèrdua de l’escó del president a instàncies de la Junta Electoral espanyola. Torra està pendent d’una sentència del Tribunal Suprem que l’inhabilitaria definitivament i això l’obliga a convocar les eleccions abans, però aquesta sentència tampoc no té data. Si fos un procediment normal, trigaria mesos, però quan es tracta d’anar contra l’independentisme català la justícia espanyola deixa de ser lenta. Fonts del govern donen per fet que Torra anunciarà les eleccions abans de l’estiu, però no es descarta que siguin al setembre o fins i tot octubre. ‘Tot és obert’, diuen.

Ni Junts per Catalunya ni ERC no tenen motius per a fer una convocatòria gaire aviat, tot i que tots dos partits ja s’han posat en situació de campanya aquest cap de setmana. La formació de Puigdemont continua pendent de la refundació de l’espai polític, i no ha decidit encara ni quin paper hi tindrà el president a l’exili ni els qui encapçalaran la llista. Tot i que les enquestes demostren que resisteix bé la incertesa, tard o d’hora s’haurà d’aclarir la relació entre Junts per Catalunya, la Crida i el PDECat, cosa que és difícil sense trencadissa. Per una altra banda, els republicans necessiten temps per a veure si l’opció del diàleg dóna fruits visibles que puguin aprofitar electoralment, tot i que els responsables del partit es mostren escèptics i, per no angoixar-s’hi, asseguren que n’hi ha per a dies. La taula de diàleg hauria de començar a reunir-se aquest mes de febrer, però Junts per Catalunya i ERC discrepen sobre si hi ha d’haver un relator. Entremig, a més, hi haurà la negociació del pressupost de l’estat espanyol, en què Pedro Sànchez sí que té pressa i compta amb el suport d’ERC, partit que compta tenir contrapartides clares si hi ha de donar suport, per no perjudicar les seves perspectives electorals. Tot plegat fa que ni els uns ni els altres no tinguin gaire pressa a fer les eleccions, però els tribunals marcaran el calendari una vegada més, com ha passat durant tota la legislatura.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic prioritzarà les polítiques d’igualtat i la sostenibilitat. El govern ha tornat a fer aquest cap de setmana un seminari per a planificar l’actuació dels mesos vinents. Aquesta vegada s’ha fet a Dénia i ha servit per a establir seixanta prioritats per a retallar desigualtats socials i lluitar per la sostenibilitat. Aquests dos eixos es materialitzaran en una cimera de municipis en risc de despoblament i iniciatives per a evitar els desnonaments. En clau sanitària, la Generalitat avançarà per implantar plenament la recepta electrònica, carregada a la targeta sanitària de cada pacient, per a evitar les prescripcions mèdiques en paper. A més, la conselleria que dirigeix Ana Barceló eliminarà el pre-pagament de productes ortopèdics –la quantitat que abonen els pacients i que en acabat la conselleria reemborsa a l’usuari–, una mesura que repercutirà en més de trenta mil famílies. Per garantir l’habitatge als més necessitats , la Generalitat regularà l’ampliació dels supòsits en què poden optar al dret de tanteig i retracte de les execucions hipotecàries. A més, s’aprovarà un protocol d’assistència a les famílies desnonades. En matèria de transport, l’augment de les freqüències de metro i tramvia i l’adaptació del servei a les necessitats ciutadanes seran també propostes que impulsarà el Consell a curt termini. Són mesures per a avançar cap a la sostenibilitat, de la mateixa manera que el nou pla estratègic de turisme que pretén configurar un model turístic sostenible.

Antifrau acusa Zaplana d’adjudicar el parc eòlic a dit. L’Agència Valenciana Antifrau ha elaborat dos informes pericials sobre els contractes sota sospita dins el cas Erm, que manté l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana encausat, suposadament per haver emblanquit més d’onze milions d’euros procedents del tripijoc de dos contractes. Antifrau ha estudiat els concursos del pla eòlic i de les ITV, les dues adjudicacions amb indicis d’irregularitat. En vista de les conclusions dels informes, es confirma allò que sospitaven els investigadors: va ser falsejats. L’informe relata que el procés d’aprovació del pla eòlic va començar el juliol del 2001, que les empreses es van seleccionar a principi del 2002 i, tot i que Zaplana va dimitir el 10 de juliol d’aquell any, quan fou nomenat ministre de Treball espanyol per José María Aznar, es va adjudicar el febrer del 2003, sota la presidència de José Luis Olivas, a les empreses pre-seleccionades. Un procés que es va configurar com un Pla d’Acció Territorial, a diferència de la resta de comunitats. L’Agència Antifrau, l’organisme que dirigeix Joan Llinares, conclou que el concurs es va fer de manera que poguessin sortir triades unes determinades empreses. Entre les peculiaritats del procés es destaca que la comissió de selecció de les propostes era formada íntegrament per càrrecs polítics: dos consellers, un sots-secretari i tres directors generals. Ni un tècnic. La presidia Fernando Castelló, llavors conseller d’Indústria.

Ajornat el judici contra Paula Rotger per discriminació lingüística. El jutjat d’instrucció número 9 de Palma ha suspès el judici contra Paula Rotger, la treballadora de l’aeroport de Son Santjoan que va ser víctima d’un cas de discriminació lingüística per part de la Guàrdia Civil espanyola mentre treballava. El juliol proppassat, després de passar un control de seguretat protocol·lari, Rotger va donar ‘moltes gràcies’ a l’agent que l’havia ajudada a passar-lo, i aquest va respondre-li: ‘A l’autoritat se li parla en espanyol, o no s’entra.’ Tot plegat va acabar amb Rotger ‘castigada’: li volen imposar una multa de dos-cents mil euros per ‘haver posat en perill la seguretat aèria’. L’octubre passat, mentre Rotger era al seu cotxe, a l’aparcament de l’aeroport, amb una companya de feina, un altre treballador la va reconèixer. Rotger explica que l’home la va insultar i va intentar d’agredir-la físicament, tot cridant ‘visca Espanya, visca la Guàrdia Civil, sóc fill del cos’, i que li va trencar la finestra del cotxe, cosa que va ferir lleument la seva acompanyant. Rotger diu que l’home les va increpar dient: ‘Per culpa de gent com vosaltres passa això que passa a Catalunya’ i tot seguit se’n va tornar al seu cotxe i va fer marxa enrere, de manera que ella i la seva acompanyant van creure que volia xocar contra el seu vehicle. Ell diu que havia sentit com Rotger ‘l’insultava’ tot dient: ‘Els espanyols són uns fills de puta, no em deixaran en pau’, i que es va sentir provocat quan ella el va anomenar ‘espanyolet de merda’. La policia va arribar al lloc dels fets i, més tard, Rotger i l’home es van denunciar mútuament. Ell, per ‘coaccions lleus’, ella, per delicte d’odi. Avui, el judici era contra Rotger, però el jutge l’ha suspès perquè unirà aquesta causa a l’altra, la dels fets del control de seguretat.

LA XIFRA
10 milions d’euros costaran les obres per a reobrir la RN-116 que uneix el Capcir amb la Cerdanya, segons ha explicat el secretari d’estat de transports, Baptiste Djebbari.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de gener de l’any 1939 les tropes franquistes arribaven a la Jonquera i ocupaven militarment tot el Principat. Entre el gener i el febrer, 500.000 exiliats van travessar la frontera per l’Alt Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès.