Comencen les eleccions a les cambres de comerç catalanes més disputades

Avui comença el procés electoral per a conformar els representants de les cambres catalanes, al qual són cridats 682.000 empreses i autònoms. S’espera una participació històrica després de l’1,8% de fa nou anys.

En total, hi ha tretze cambres que cobreixen tot el territori. A la majoria s’han conformat llistes unitàries, però en quatre, inclosa la de Barcelona, hi serà present una candidatura independentista amb l’objectiu de fer de les cambres ‘una eina de país’.

Enguany les eleccions en aquesta cambra seran especialment disputades, ara que Miquel Valls, president d’ençà del 2002, ha renunciat a la reelecció. Aquesta vegada hi ha cinc llistes: l’encapçalada per Carles Tusquets (president de la gestora Trea i del Banco Mediolanum España), la conjunta d’Enric Crous (ex-director general de Cacaolat i de la Fira de Barcelona) i José Maria Torres (fundador i president de Numintec), la de l’advocat i economista Ramon Masià, i dues candidatures sense un presidenciable definit: la de les Cambres: eines de país i la del lobby de dones 50a50, que presenten quinze directives i empresàries.

La candidatura Cambres: eines de país, promoguda per l’ANC, el Centre Català de Negocis, Sobirania i Justícia i la Fundació Catalunya Estat, es presenta a quatre cambres: competeix per dos vocals dels vint-i-set que hi ha en joc a Manresa (Bages), per quatre a Sabadell i per la majoria (vint-i-un) dels de la de Terrassa (Vallès Occidental).

Entre els candidats d’aquesta cambra trobem el periodista Salvador Cot (Mon Terrassa SL) i el cofundador de Petrolis Independents, Jordi Roset (Girex SA). En podeu consultar  la llista sencera ací. A Manresa es presenta Antoni Daura (Llibres Parcir SL) i Llorenç Juanola (Comercial Juanola SL) i els quatre candidats de Sabadell són Llorenç Domènech (Escola de Música Creu Alta), Pau Monràs (Global Sourcing Activities SL), Marc Duran (Manufacturas y Transformaciones SL) i Àlex Fenoll (Fenoll Cruells Indústries SL).

Una part important dels esforços s’ha centrat en la Cambra de Barcelona, on hi ha gairebé dos terços de les empreses catalanes i és la que té un pes polític i econòmic més gran. Més enllà del Barcelonès, també comprèn les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Maresme, Osona, el Berguedà i el Vallès Oriental.

La candidatura independentista de Barcelona inclou Joan Font (Bonpreu), Artemi Nolla (Grup Nolla), Mònica Roca (IsardSAT), l’actor Joel Joan (Arriska Films), Pere Gran (Catgas) i l’ex-president del CCN, Joan Canadell (Iniciatives Canadell SLU). Podeu consultar ací tots els candidats.

Les altres candidatures a Barcelona també inclouen algunes destacades personalitats independentistes, la d’Enric Crous & José María Torres compta amb Xavier Roig (Bon Recés), Ignasi Prats (Iglú gestió) i el mateix Joan Font (Bonpreu) també en forma part.

La de Tusquets és considerada l’oficialista de l’establishment català i, la candidatura 50a50, inclou Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra, la professora d’Esade Isa Moll i la consultora de Diverinvest Carol Daunert. Ramon Masià, a la vegada, ha estat el principal opositor de Valls durant aquest darrer mandat, i compta amb la presència de l’escriptora Asha Miró o el president de l’associació de comerciants RetailCat, Joan Carles Calbet.

La introducció del vot telemàtic i un debat de país

Una de les grans novetats d’enguany és la possibilitat de votar-hi telemàticament mitjançant un certificat electrònic entre avui i el dia 7. En tot cas, el 8 es podrà votar de manera presencial als centres facilitats per cada cambra.

El sistema d’elecció és peculiar: una part dels seients és reservada a les organitzacions empresarials, una altra a les empreses que fan una aportació voluntària més gran, mentre que la majoria s’elegeix entre tots els electors repartits en diferents categories –indústria química, comerç, hostaleria i construcció–, que trien els representants respectius.

L’altre gran canvi és el fet que les eleccions s’han mediatitzat, amb la candidatura independentista i la creació d’un debat de país. El programa independentista té dues grans propostes. La primera, posar fi a les pràctiques oligopolístiques i les posicions dominants i d’abús de mercat de les grans corporacions. En definitiva, desvincular l’economia dels poders fàctics centralitzats (simplificats en la llotja del Bernabéu i l’Ibex-35).

La segona proposta és comprometre les cambres amb la implementació de la República catalana i la sobirania fiscal, cosa per la qual demanaran als empresaris, si guanyen. També tenen algunes altres propostes, com ara redissenyar el sistema català d’infrastructures, que inclou aeroports, ports, trens, generació d’energia i comunicació.

La Cambra de Barcelona té un pressupost de vora vint milions d’euros i la resta de cambres tenen també un gran pes als àmbits geogràfics respectius. Com explica Jordi Domingo, candidat de Cambres: eines de país, les cambres són muntades perquè les grans empreses de l’Ibex i del BOE controlin el ‘món empresarial català’ i el representin en exclusiva.

Posteriorment, amb aquesta posició, participen en la designació de llocs clau, com ara la presidència de la Fira o del Port. A més, són la veu i la imatge de l’empresariat davant qualsevol institució nacional i internacional.

Un dels candidats, l’empresari i membre del Secretariat Nacional de l’ANC Joan Canadell, remarca la importància d’aquests comicis, argumentant que tornarà a arribar un nou embat unilateral i que aleshores caldrà que la cambra sigui una veritable eina de país. Defensa que una de les millors maneres com els empresaris hi poden contribuir és pagant els imposts a Catalunya. I en aquesta qüestió la cambra serà un actor clau.