Què hi ha en joc a les eleccions australianes?

Bloomberg · Ben Westcott

El laborista Anthony Albanese, de centre-esquerra, pot ser el primer dirigent australià en pràcticament un segle que perdi el poder després d’una sola legislatura.

El 3 de maig hi haurà eleccions presidencials a Austràlia. Ara per ara, l’atenció se centra en el cap de l’oposició, el conservador Peter Dutton. Però què es preveu que passi a les eleccions i quin impacte podrien tenir per al país i la resta del món?

Qui són Anthony Albanese i Peter Dutton, i quines polítiques defensen?

Albanese, cap del Partit Laborista i veterà de l’agitada política australiana, va guanyar les eleccions del 2022 amb una de les majories més ajustades de la història del país.

Els sondatges indiquen que els votants no creuen que Albanese hagi fet prou per a contenir l’escalada dels preus de l’habitatge i dels aliments. El primer ministre es troba ara abocat a una àrdua batalla per a mantenir la seva minsa majoria a la cambra de representants, la cambra baixa del parlament.

Durant el darrer any, la popularitat de Dutton –antic propietari d’una petita empresa i agent de policia de l’estat australià de Queensland– ha augmentat sostingudament entre els votants. Defensor declarat d’Israel i Ucraïna, la seva coalició de centre-dreta ha acusat Albanese d’agreujar la inflació al país, i ha promès de retallar la despesa pública.

El programa electoral d’Albanese té paral·lelismes amb el nacionalisme industrialista propugnat per Joe Biden, ex-president dels Estats Units. El primer ministre australià defensa d’impulsar la fabricació de tecnologies verdes al país, augmentar l’extracció i el processament de minerals crítics, accelerar la transició cap a l’energia renovable i fer grans inversions en educació infantil i en sanitat.

Els laboristes confien que la primera retallada dels tipus d’interès a Austràlia en més de quatre anys, anunciada aquest febrer, ajudarà a convèncer els votants que la part més difícil de la crisi del cost de la vida ja ha passat.

Dutton promet de reduir la despesa pública, posar límits a la immigració i reduir el preu dels aliments, tot i que el dirigent conservador continua sense explicar els detalls de moltes de les seves propostes. A diferència dels conservadors de molts altres països, Dutton no és un negacionista –ni escèptic– del canvi climàtic: dóna suport als objectius de reducció d’emissions fixats en l’Acord de París del 2015 i promet d’impulsar l’energia nuclear a Austràlia per a reduir les emissions de diòxid de carboni. A diferència de Donald Trump, Dutton s’ha mostrat contrari a la imposició d’aranzels comercials.

Austràlia podria tenir un govern en minoria?

Els sondatges assenyalen que és poc probable que Albanese o Dutton aconsegueixin una majoria parlamentària, cosa que els obligaria a negociar amb diputats independents i de partits minoritaris per poder formar govern.

A banda el Partit Liberal i el Partit Nacional, que s’han presentat a les eleccions en coalició durant gairebé vuitanta anys, els governs en minoria són poc freqüents a Austràlia: d’ençà de la Segona Guerra Mundial, per exemple, n’hi ha hagut tan sols dos. Això, tanmateix, no necessàriament implica que siguin menys productius: durant el govern en minoria de la primera ministra Julia Gillard, entre el 2010 i el 2013, els laboristes van crear un pla nacional d’assegurança de la discapacitat, pioner al món, per ajudar les persones més vulnerables del país.

Qui pot formar part d’un govern australià en minoria?

En les eleccions del 1980, cap dels diputats elegits al parlament no era membre d’un partit que no fossin els laboristes o la coalició liberal-nacional. Ara, a la cambra hi ha ni més ni menys que dinou diputats que no formen part de cap d’aquests dos blocs.

És el reflex d’un canvi de tendència més ampli: els australians cerquen com més va més alternatives als dos grans partits. Entre el 1980 i el 2022, la proporció dels vots a candidats de tercers partits cresqué d’un 8,5% a més d’un 30%.

De les darreres cinc eleccions, quatre s’han decidit per un grapat d’escons, cosa que indica que els governs en minoria podrien esdevenir més i més freqüents els decennis vinents. Un sondatge publicat el juliol passat, per exemple, revelà que tan sols un 42% dels australians creia que un govern en majoria seria el resultat òptim d’unes eleccions.

Al parlament australià, ara com ara, hi seuen diputats independents –o bé de partits menors– que abracen tot l’espectre polític, cosa que dóna a Albanese i Dutton un ventall d’opcions ampli a l’hora de formar govern. S’espera que, com a condició per a afegir-se a un hipotètic govern, aquests diputats demanin reformes fiscals, més acció climàtica o bé canvis en la llei electoral.

Entre els possibles socis d’Albanese o Dutton hi ha els Verds, encapçalats per Adam Bandt, els independents centristes –més coneguts per “turqueses”– i els diputats de dretes, incloent-hi l’inconformista Bob Katter.

Com afectaran les eleccions les relacions entre Austràlia i la resta del món?

Històricament, la major part d’aspectes de la política exterior d’Austràlia han tingut el suport unànime dels grans partits del país. Aquestes eleccions, tanmateix, són una mica diferents.

Amb Albanese, les relacions diplomàtiques amb la Xina han millorat després d’anys de deteriorament sota l’anterior govern liberal-nacional. Aquests darrers tres anys, per exemple, Pequín ha retirat gradualment les sancions comercials imposades a exportacions australianes com ara el vi i l’ordi.

Dutton, que va ser ministre de Defensa en el govern anterior, defensa d’endurir la posició d’Austràlia envers la Xina. El seu partit sovint ha emprat l’adjectiu “feble” per a referir-se a la posició d’Albanese envers Pequín, més encara després dels exercicis –amb foc real– que l’armada xinesa va dur a terme fa poc davant la costa est d’Austràlia.

Els dirigents d’ambdós partits defensen que són els més adequats per a tractar amb Trump. Albanese sembla tenir una certa sintonia amb el president nord-americà, que descrigué com “un home decent” fa poc, després d’una trucada telefònica. Ideològicament, tanmateix, Dutton sembla encaixar més bé amb Trump, tot i discrepar-hi en qüestions com ara la guerra d’Ucraïna, el canvi climàtic i el proteccionisme.

Les relacions entre el govern d’Albanese i Israel s’han tornat tibants arran de la guerra amb Hamàs, que ha obligat el Partit Laborista a fer equilibris per a calmar les preocupacions de la comunitat jueva australiana i la població musulmana del país.

Dutton és un ferm defensor d’Israel i diu que la xifra de refugiats palestins que arriben al país és massa alta. Si resulta elegit, és probable que actuï amb celeritat per enfortir les relacions amb Israel.

Com seran les eleccions australianes, i quan se’n sabran els resultats?

En les eleccions generals, els australians trien la composició de la cambra de representants durant la pròxima legislatura: per a poder governar tots sols, Albanese i Dutton hauran de tenir el suport de 76. El parlament sortint és molt equilibrat: 77 escons per al partit d’Albanese; 53 per a la Coalició Liberal-Nacional de Dutton, que tingué una derrota clamorosa a les darreres eleccions, l’any 2022.

A diferència dels Estats Units o el Regne Unit, Austràlia té un sistema de vot preferencial: si el candidat que vota l’elector no guanya, el seu vot passa a la segona opció, i després a la tercera –i així successivament, fins que un candidat aconsegueix més de la meitat dels vots.

La majoria del recompte es fa la mateixa jornada electoral, que sempre s’escau en dissabte: a la nit, l’escrutini sol haver avançat prou perquè els australians puguin fer-se una idea clara de qui serà el guanyador. Tanmateix, com que a Austràlia no hi ha sondatges a peu d’urna fiables, és possible que el resultat no s’aclareixi fins a altes hores de la nit.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb