29.03.2023 - 21:40
Els programes electorals de tots els partits andorrans integren mesures per a millor la situació del català, i n’hi ha de força contundents. Les últimes dades sobre coneixements i usos lingüístics revelaven en termes generals una tendència positiva, però hi havia indicadors alarmants. Per exemple, l’ús del català continua essent minoritari i recula en l’atenció al públic en sectors com ara la restauració, les botigues i en grans magatzems. I també passa que la gran majoria de la població canvia de llengua quan l’interlocutor li respon en espanyol.
Quatre aspectes molt positius i un de negatiu de les noves dades del català a Andorra
El partit que governa actualment, Demòcrates per Andorra, presidit per Xavier Espot, és un dels que proposen canvis menys dràstics. Tot amb tot, en el programa presenta mesures graduals, com ara la d’elaborar una nova llei del català –l’actual és del 2000– i oferir un lot de benvinguda als nous residents amb informació sobre els cursos que s’hi fan de franc. Alhora, afegeixen que estudien de facilitar la renovació dels permisos de residència als qui acreditin coneixements de la llengua.
A més, es comprometen a impulsar mesures com ara de crear un Consell Nacional per la Llengua o de desenvolupar polítiques per a millorar l’ús del català a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, l’únic hospital de l’estat.
La principal alternativa de govern és la coalició que forma el Partit Socialdemòcrata i Progressistes SDP, encapçalada per Pere López. En el programa electoral proposen d’establir l’obligatorietat d’assolir un nivell mínim de català per a tots els professionals que exerceixen a Andorra. Expliquen que l’objectiu és garantir la qualitat de l’atenció als ciutadans i preparar-se per al nou marc que hi pugui haver després de l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Pere López (PS): “A Andorra, hi falten metges a causa del cost de l’habitatge”
El partit opta també per modificar la llei del català i oferir formació i suport públic al sector privat perquè s’impliqui en la protecció i l’ús de llengua. També volen elaborar un pla lingüístic nacional, un instrument general per al foment de la llengua oral i escrita, tant en àmbits formals com en informals.
Els Liberals d’Andorra, que s’han aliat amb els Demòcrates en les llistes d’àmbit local, són els que presenten un programa més escarit i vague sobre la qüestió. Les dues úniques iniciatives que hi ha al programa electoral són d’invertir “en programes i accions que millorin l’ús social del català” i de defensar “l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana a tots els nivells i les etapes educatives”.
Les propostes més contundents, les dels nous partits
En aquestes eleccions, hi ha tres partits que es presenten per primera vegada en les llistes nacionals. Un és Concòrdia, una nova formació amb dirigents joves, encapçalada per Cerni Escalé. La proposta que fan en el seu programa és de condicionar la renovació del permís de residència i treball a l’aprenentatge progressiu de la llengua catalana i de coneixement del país. Sobre això, durant la campanya han especificat que en la primera renovació, és a dir, un any després d’haver obtingut el permís, es demanaria el nivell A, oral, de català.
Per a facilitar aquest aprenentatge, volen impulsar un programa públic per a conciliar les classes de català amb els horaris laborals, és a dir, que hi hagi la possibilitat de fer classes de català en hores de feina. A més, s’oferirien ajudes perquè això no impliqués un perjudici per a les empreses.
També remarquen que faran servir el català en la denominació d’actes, campanyes i organismes públics, enfront de llengües foranes.
El partit Acció, una escissió més progressista dels Liberals encapçalada per la ministra Judith Pallarés, també vol vincular la renovació del permís de residència amb l’aprenentatge d’uns mínims de català. Alhora, proposa de dotar de més pressupost el Departament d’Inspecció per garantir que es respecta l’ús del català a les aules. També vol donar més recursos als centres d’ensenyament de català i elaborar una guia de mil paraules per als nouvinguts, que es lliuraria en el moment de formalitzar el permís de residència.
Finalment, Andorra Endavant, encapçalat per Carine Montaner, recull en el programa electoral la “formació exprés” obligatòria dels temporers perquè tinguin uns coneixements bàsics de la llengua.
Quines llistes es presenten a les eleccions andorranes del 2 d’abril de 2023?
