Els centristes, clau de volta de les eleccions de l’Alguer

Demà passat, diumenge, 9 de juny, el país és cridat a les urnes per votar en les eleccions al Parlament Europeu, que es faran durant el cap de setmana a tot el continent. A l’Alguer, les europees conviuran també amb les eleccions municipals, en què el candidat de centre-dreta, Marco Tedde, i el candidat de centre-esquerra, Raimondo Cacciotto, es disputaran la batllia de la ciutat després d’una legislatura de govern de la coalició conservadora encapçalada per Mario Conoci, del Partit Sard d’Acció. Els comicis, en què el bloc centrista promet d’exercir un rol decisiu, començaran a les 15.00 de demà, dissabte 8, i s’allargaran fins a les 23.00 de l’endemà, diumenge 9.

Dues grans coalicions per a una única batllia

A les eleccions a la batllia de l’Alguer, s’hi presenten tan sols dos candidats, que encapçalen, com és habitual en el sistema electoral italià, dues grans coalicions de consens que aglutinen diferents llistes polítiques. La coalició de centre-esquerra que encapçala Cacciotto aglutina ni més ni menys que vuit formacions: l’Aliança dels Verds i l’Esquerra, el Moviment 5 Estrelles, el Partit Democràtic i els partits locals Reformem l’Alguer, Ciutat Viva, Horitzó Comú, l’Alguer al Centre i Futur Comú. Tedde, per la seva banda, encapçala una coalició que aglutina sis partits: la Lega, els Fratelli d’Italia, el Partit Sard d’Acció, Força Itàlia i els partits locals Pacte per l’Alguer-UDC i l’Alguer Primer.

Els centristes podrien tenir la clau dels comicis

Tot i ser habituals en les eleccions municipals a l’Alguer, la formació de les coalicions per a aquesta contesa electoral ha distat de ser plàcida. A mitjan abril, la coalició de Tedde va trontollar-se després de la publicació a la premsa local que Francesco Marinaro, com a representant de Reformem l’Alguer, pretenia d’abandonar la coalició i encapçalar-ne una d’alternativa inspirada en la llista centrista que governa Sassari. Tot i tenir una trajectòria dilatada en la política algueresa, la nominació de Tedde com a candidat aixecà polseguera al si de la coalició de bon començament. Alguns crítics lamentaren que la decisió de nomenar Tedde com a candidat l’havien presa de manera unilateral les direccions de la Lega i els Fratelli d’Italia a Càller, i que el nomenament s’havia anunciat a Sassari sense consultar prèviament les secretaries de l’Alguer.

L’opció d’una tercera candidatura acabà caient pel seu propi pes, però Reformem l’Alguer sí que trencà amb Tedde i es va acabar integrant a les llistes de Cacciotto, igual com va fer el partit Horitzó Comú –menys influent electoralment. L’aliança de Marinaro amb Caciotto també suscità especulacions d’una possible ruptura del Partit Sard d’Acció amb la candidatura Tedde, cosa que hagués posat el futur de la coalició greument en qüestió. Però els autonomistes sards confirmaren, a començament de maig, que s’integrarien a les llistes de Tedde i hi donarien suport.

Els moviments entre coalicions potser no han acabat essent tan sísmics com podia semblar en un primer moment, però això no vol dir que no tinguin el potencial de condicionar els resultats electorals. La coalició de centre-dreta –ara reeditada en la llista que encapçala Tedde– s’imposà per majoria absoluta a la ciutat en les eleccions regionals d’aquest febrer, i el partit de l’actual candidat centre-dretà, Força Itàlia, fou el més votat a l’Alguer.

Però, en aquells comicis, els centristes de Reformem no van presentar-se dins la coalició de Cacciotto, com fan ara, sinó dins la coalició de centre-dreta que ara encapçala Tedde, de la qual van ser la segona força més votada (tan sols per darrere de Força Itàlia): si els resultats de les regionals es repetissin tenint en compte aquest canvi d’aliances, qui es proclamaria vencedor per majoria absoluta seria la coalició de centre-esquerra, no pas la de centra-dreta. La incògnita ara serà veure si el salt del bloc centrista de la coalició de Tedde a la de Cacciotto serà suficient per a revertir la tendència electoral establerta en els comicis del febrer –o, alternativament, si la centre-dreta continua tenint prou pes per a estendre el seu mandat electoral durant la pròxima legislatura.

Tedde i Cacciotto, dos vells coneguts de la política algueresa

Tant Tedde com Cacciotto són dos vells coneguts de la política algueresa. Nascut l’any 1956 i advocat de professió, Marco Tedde ja va ser batlle de la ciutat entre el 2002 i el 2011, si bé la seva segona legislatura acabà abruptament enmig d’una crisi política que va fer miques la coalició de govern municipal. Tres anys després, el 2014, fou elegit diputat al parlament regional. El 2022, fou novament nomenat diputat al parlament regional arran de la suspensió del diputat Antonello Peru, que al seu torn rellevà Tedde quan la seva suspensió acabà l’estiu passat. Aquests comicis són, per tant, el retorn de Tedde a la política municipal algueresa després de més d’una dècada d’absència.

Raimondo Cacciotto (1979) és vint-i-tres anys més jove que Tedde, però això no vol dir que no disposi d’una trajectòria dilatada en la política algueresa i sarda. Agrònom de professió, ha estat dues vegades vice-batlle de l’Alguer (2014-2016 i 2017-2018), on durant la darrera dècada ha ostentat diferents càrrecs com a assessor polític, i diputat al parlament de Sardenya (2018-2019).

Ambdós candidats mantenen les seves diferències ideològiques, si bé comparteixen una certa sensibilitat centrista que explica, entre més coses, per què un ha estat capaç de seduir els antics aliats de l’altre en aquesta campanya. En dues converses amb VilaWeb, ambdós coincideixen a assenyalar l’habitatge com una de les principals problemàtiques de l’Alguer, i reivindiquen el rol del català com a pont entre la ciutat i la resta del país. En el passat, ambdós s’han significat a favor de reivindicacions nacionals catalanes durant la seva carrera política: Tedde, per exemple, va ser instrumental en l’obertura de l’oficina de representació a l’Alguer de la Generalitat de Catalunya, i Cacciotto, com a diputat regional, ha votat repetidament a favor de resolucions en solidaritat amb Catalunya i ha exercit un rol important en l’aprovació de la llei 22/2018, que expandeix el rol del català en l’ensenyament a la ciutat.