14.02.2024 - 21:40
Els socis del Consell de la República són cridats a les urnes per a les eleccions a la presidència de l’entitat que han començat avui, 15 de febrer. El govern del Consell considera que l’elecció del nou president és una oportunitat perquè tots els registrats participin activament en el reforçament del lideratge de la institució, que té per objectiu culminar el mandat del Primer d’Octubre.
El procés electoral començà el 15 de gener i la campanya electoral va acabar ahir. En les eleccions, s’hi presenten tres candidats: Carles Puigdemont, actual president de l’entitat; Jordi Castellà i Lluís Felipe Lorenzo. Tots tres s’hi presenten amb programes diferents. Què defensen, els candidats? Amb qui programa es presenten a les eleccions? Quins objectius tenen? Fins quan es pot votar? Us en donem tota la informació.
Quan seran les eleccions? Fins quan es pot votar?
Les eleccions al Consell de la República han començat avui, 15 de febrer, a les 9.00. Els socis podran participar-hi fins dilluns, 19 de febrer, a les 9.00. La votació serà telemàtica per l’aplicació mòbil del Consell o la pàgina web.
Quan se’n sabran els resultats?
És previst que els resultats es facin públics el 20 de febrer, tan bon punt la sindicatura electoral hagi acabat de fer l’escrutini general.
Del dimecres 21 al dijous 22 de febrer, els candidats podran presentar reclamacions a la sindicatura electoral sobre els resultats. La sindicatura ha de resoldre les reclamacions en els dos dies posteriors i ha de proclamar definitivament el president de l’entitat el dissabte 24 de febrer.
Qui s’hi presenta?
En les eleccions, s’hi presenten tres candidats: Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat de Catalunya i actual president de l’entitat; Jordi Castellà, advocat, informàtic i regidor a l’Ajuntament de Canet de Mar, especialitzat en la història del dret, dret públic i internacional; i Lluís Felipe Lozano, llicenciat en periodisme i postgraduat en Informació Internacional i Països del Sud.
Què defensen, els candidats? Quins objectius tenen?
Els tres candidats es presenten a les eleccions amb uns objectius i un programa d’acció política ben diferents.
Per una banda, Puigdemont defensa que la nova etapa del Consell no pot desvincular-se de les etapes anteriors i que ha de significar un avenç per a fer possible la independència. A parer seu, el Consell ha d’aprofundir més en l’anàlisi de la situació per poder formular propostes que ajudin el conjunt del moviment a sortir de la paràlisi estratègica i de la divisió interna, i per preparar el país per a la culminació del procés d’independència iniciat amb el referèndum del primer d’octubre de 2017. “Tot allò que no fem nosaltres, no ho farà ningú. Tot allò que els catalans deixem de fer, no ens ho farà ningú en el nostre lloc. Ja sigui si parlem de la llengua, com si parlem de la defensa de les nostres institucions”, diu.
Quant a l’acció política, Puigdemont defensa de preservar el mandat del Primer d’Octubre; treballar per ampliar i consolidar la Xarxa Diplomàtica del Consell a fi d’establir relacions amb altres nacions i organismes; treballar per desplegar els Consells Locals i Territorials; treballar en el desenvolupament d’eines que facilitin la desconnexió de l’estat espanyol; i la defensa de la llengua catalana i la cultura.
Castellà considera que la declaració d’independència no va prosperar a causa de l’hostilitat i la repressió de l’estat espanyol. “Una hostilitat que no ha canviat respecte de qualsevol reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya. La prova, Pegasus”, diu. Atesa la negativa de l’estat a facilitar el dret d’autodeterminació, el candidat defensa que l’única solució, legal, pacífica i democràtica possible serà sol·licitar el reconeixement previ del dret d’autodeterminació i la independència a les Nacions Unides (ONU), seguint l’exemple d’altres nacions, com ara Guinea Equatorial, Palestina i el Sàhara Occidental. D’aquesta manera, diu que es disposaria de l’empara internacional necessària que permetés de fer efectiva la independència.
Per a l’acció política, entre més qüestions, Castellà preveu de presentar el govern del Consell de la República davant organismes internacionals com ara l’ONU, la UNESCO, l’OMS, la UE, la NFTA; continuar el desplegament d’ambaixadors del govern del Consell de la República en països estratègics; recuperar l’Assemblea de Representants; confeccionar el DNI i el passaport de la república catalana per a tots els ciutadans que el requereixin i sol·licitar formalment a l’estat espanyol el reconeixement del dret d’autodeterminació i la independència de Catalunya.
El darrer candidat, Felipe Lorenzo, té un programa ben peculiar. Defensa que s’ha de negociar amb Algèria la creació d’un microestat a Bab-El-Oued, un barri popular de la ciutat d’Alger on fa unes dècades es parlava català arran de l’arribada de ciutadans dels Països Catalans. Diu que s’hauria d’establir amb l’únic requisit del Consell que la llengua catalana fos l’única llengua llatina oficial i hi haguésla llibertat religiosa. A partir d’aquí, diu que la defensa militar del microestat aniria a càrrec d’Algèria i que el pressupost vindria determinat pel cost de la negociació amb Algèria.
“Si s’hi crea una ciutat autònoma o microestat, s’hi podria generar activitat per a recaptar imposts. Que sigui fora de la UE i de l’OTAN és un avantatge perquè no dependrà dels socis més propers del Regne d’Espanya”, diu. I afegeix que, a llarg termini, l’objectiu seria reunificar els Països Catalans i una confederació amb Occitània i un tractat de cooperació amb el Principat de Mònegue.
