19.01.2021 - 21:50
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) manté ara com ara la convocatòria de les eleccions del 14-F, després d’estimar les mesures cautelaríssimes demanades. El govern ha tornat a activar la maquinària electoral i la major part dels partits, que havien acordat la suspensió de les eleccions fins al 30 de maig, han criticat la decisió judicial.
Els magistrats que componen la sala són Javier Aguayo Mejía –president–, José Manuel de Soler Bigas, Francisco José Sospedra Navas, Pedro Luis García Muñoz, Eduardo Paricio Rallo, Elsa Puig Muñoz i Rosa María Muñoz Rodón. Tot seguit, responem catorze preguntes sobre les eleccions i el paper del TSJC, que encara ha de dir-hi l’última paraula.
Què va decidir exactament ahir el TSJC?
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC va concedir les mesures cautelaríssimes sol·licitades en dos dels recursos que va rebre contra la suspensió del 14-F. Això vol dir que va suspendre preventivament l’anul·lació de les eleccions i que ara per ara es manté la convocatòria, però encara s’ha de pronunciar sobre el fons dels recursos. En relació amb això, ha donat poc més d’un dia a la fiscalia i a la Generalitat –fins dijous a les 10.00– perquè hi presentin al·legacions. Si acabés donant la raó al govern abans del 14 de febrer, es podria mantenir la data del 30 de maig.
Per què s’ha suspès el decret que ajornava el 14-F?
El TSJC considera que l’admissió a tràmit de les cautelaríssimes és necessari perquè es mantingui el procés electoral i s’acompleixin tots els tràmits a fi que, si tomba el decret de suspensió del govern, es puguin fer les eleccions el 14 de febrer. La sala argumenta que cal preservar la finalitat del recurs, però encara no ha fet cap valoració sobre el decret impugnat.
Qui ha recorregut contra la suspensió del 14-F?
L’advocat Josep Asensio, ex-agent dels Mossos, és l’autor del recurs amb petició de cautelaríssimes que ha paralitzat, de moment, la suspensió de les eleccions. Al cap d’una estona, el TSJC també va estimar les cautelaríssimes de la formació extraparlamentària Esquerra en Positiu, en la mateixa direcció. També hi van anunciar recursos el PACMA, la Lliga Democràtica, Federalistes d’Esquerres i Impulso Ciudadano.
Quan prendrà una decisió definitiva el TSJC?
És probable que divendres, hores després de rebre les al·legacions de la Generalitat i de la fiscalia, decideixi si manté la mesura cautelaríssima que va prendre ahir. La lògica fa pensar que el TSJC hauria de resoldre els recursos abans del 14 de febrer, fins i tot abans que comencés la campanya electoral, el 29 de gener. Per tant, en un termini de set dies, de manera urgent. Tanmateix, no hi està obligat, i també podria passar que es mantinguessin i es fessin les eleccions i que el TSJC no es pronunciés fins d’ací a uns quants mesos. Si fos el cas, el fet de mantenir vigent la convocatòria amb la mesura cautelaríssima seria una estimació de facto dels recursos que han impugnat la suspensió del 14-F, independentment de si la sentència els dóna la raó o no.
S’ha aturat el procés electoral o continua viu?
La Generalitat ha tornat a engegar la maquinària electoral una volta s’ha sabut la decisió del TSJC. La Junta Electoral espanyola (JEC) ha confirmat que el procés s’ha reiniciat en el punt que s’havia aturat. S’ha de fer el sorteig per als membres de les meses, s’hauran de proclamar les candidatures i imprimir les butlletes, i continua actiu el vot per correu, entre més tràmits.
Ja s’han proclamat les candidatures?
Encara no. Seguint els terminis establerts s’havien d’haver proclamat abans-d’ahir, però l’aturada del procés electoral ho ha endarrerit. Tanmateix, la publicació de les candidatures per les juntes electorals és imminent.
Es pot demanar el vot per correu ara mateix?
Sí. El vot per correu es pot demanar fins el divendres 5 de febrer a les 14.00 i les sol·licituds que hi havia hagut fins ara continuen vigents. Quant al vot des de l’estranger, en canvi, s’ha exhaurit el termini per a sol·licitar-lo. Si el TSJC avalés la suspensió de les eleccions, probablement tot s’anul·laria fins a la pròxima convocatòria.
En què es pot basar el TSJC per a mantenir el 14-F?
A la sentència sobre el fons dels recursos, el TSJC pot argumentar que no hi ha cap base legal per a ajornar les eleccions. Catalunya no té una llei electoral pròpia per la falta de consens dels partits i es regeix per la LOREG, que no preveu de suspendre unes eleccions una volta convocades. La sala ha de ponderar el dret de salut pública amb els drets de sufragi i de participació política, atès que el Síndic de Greuges calcula que unes 200.000 persones no podrien votar el 14-F a causa de la pandèmia, cosa que alteraria el resultat de les eleccions. A més, la greu situació sanitària pot perjudicar el dret de sufragi actiu i el govern creu que pot restar legitimitat a les eleccions.
Quins arguments té el govern per a defensar la suspensió del 14-F?
La Generalitat argumenta la suspensió a causa de l’excepcionalitat de la pandèmia i la necessitat de vetllar per la salut pública, a més del consens dels partits polítics. A més, en un informe del Departament d’Acció Exterior i de Relacions Institucionals i Transparència considera que les eleccions no tindrien legitimitat perquè els votants podrien no rebre tota la informació durant la campanya o pel risc que no es constitueixin algunes meses electorals, per exemple. En l’informe del gabinet jurídic del govern, fet públic ahir, s’admet que no hi ha un marc legal per a aquesta situació inèdita, però recorda els precedents de la suspensió electoral al País Basc i Galícia l’any passat i conclou que l’ajornament del 14-F s’ha de justificar per la inexistència d’alternatives “menys costoses” i de “proporcionalitat estricta” per garantir les “màximes condicions” de sufragi universal en situació de pandèmia. També remarca la necessitat d’aconseguir la “credibilitat” del procés electoral per dotar de “legitimitat” els càrrecs electes amb una participació “àmplia” de la ciutadania, i destaca que suspendre les eleccions és “la millor opció possible” i la més “garantista”, entre més arguments.
Quin paper hi fa la JEC?
A l’estat espanyol hi ha el precedent recent de l’ajornament de les eleccions al País Basc i Galícia. S’havien de fer el 5 d’abril, però van fer-se finalment el 12 de juliol. En aquell cas, les juntes electorals d’ambdós països, consultades per sengles governs, van avalar la suspensió de l’abril, que a més va reunir el consens de tots els partits polítics a causa del confinament de la població durant la primera sacsejada de la pandèmia. La JEC, que és un organisme administratiu, ha deixat la decisió a les mans del TSJC. De fet, l’informe jurídic del govern recollia que les impugnacions del decret que suspenia el 14-F només es podien presentar al TSJC.
Aragonès té competència per a signar el decret de convocatòria del 30 de maig?
És un dels principals dubtes jurídics que hi ha damunt la taula. La convocatòria del 14-F era un procés amb els terminis reglats, i Aragonès, com a vice-president amb funcions de president, era l’encarregat de signar el decret. Tanmateix, el vice-president no té competència per a convocar unes eleccions, malgrat que el parlament romandrà dissolt. A més, no hi ha cap regulació que estableixi els terminis i la data pot tornar a ajornar-se. És una situació inèdita, als llimbs jurídics, i un decret de convocatòria signat cinquanta-quatre dies abans del 30 de maig probablement podria impugnar-se.
El govern pot fer canvis per garantir el dret de vot?
La Generalitat no té marge per a fer canvis legals, atès que les eleccions es regulen per la LOREG. A més, el Parlament de Catalunya ja s’ha dissolt. El 30 de maig, doncs, la situació seria pràcticament la mateixa, independentment de la situació sanitària, perquè la normativa electoral no es pot tocar. Propostes com ara ampliar la jornada electoral a dos dies per a espaiar l’assistència dels votants, l’urna mòbil o la introducció del vot electrònic són impossibles d’aplicar sense una reforma legal.
Per què no s’ha canviat la llei electoral?
La LOREG només es pot canviar al congrés espanyol. Malgrat la suspensió i ajornament de les eleccions al País Basc i Galícia l’any passat, no s’ha modificat la llei electoral amb caràcter extraordinari per a preveure situacions de risc com la pandèmia. A Catalunya, durant quaranta anys d’autonomia els partits polítics han estat incapaços d’acordar una llei electoral pròpia, malgrat tenir les competències per a fer-ho. Durant dècades, CiU i el PSC han estat els dos grups majoritaris al parlament i no han acordat una llei catalana pròpia de resultes dels seus interessos i càlculs electorals.
Com es garantiria la seguretat el 14-F?
La situació de la pandèmia no garanteix una seguretat absoluta per a una jornada electoral d’ací a un mes, però tampoc el 30 de maig. El govern havia previst la contractació de serveis de desinfecció dels col·legis electorals i la compra de gel hidroalcohòlic i màscares, l’establiment de franges horàries i de dues cues per a votar per a separar els col·lectius vulnerables de la resta de la població i el trasllat d’escoles a pavellons més grans perquè hi hagués més distància entre les persones, entre més mesures. No hi ha marge de temps per a vaccinar els membres de les meses electorals amb les dues dosis abans del 14 de febrer, però es podrien sotmetre a proves PCR o d’antígens abans del dia de les eleccions i després. Si es manté la convocatòria, caldrà veure si es pot prendre cap mesura addicional per a reforçar la seguretat dels membres de les meses electorals i de tots els votants.
