Un informe del govern alerta que si les eleccions es fessin el 14-F no tindrien legitimitat

Que les eleccions el Parlament de Catalunya es facin el 14 de febrer posa en risc “la legitimitat del procés electoral en pràcticament la seva totalitat”. Així ho conclou l’informe de la direcció general de Processos Electorals de la Generalitat amb què es va basar el govern per a l’ajornament dels comicis, juntament amb els informes jurídic i de Salut. La situació de pandèmia per la covid-19, diu aquest informe, “fa preveure un greu impacte en les garanties democràtiques del procés”, i ho detalla en diversos àmbits: en la possibilitat dels ciutadans de poder obtenir una informació electoral durant la campanya en condicions, i perquè les candidatures els puguin fer arribar els missatges en condicions de normalitat; en el risc sanitari que hi hauria perquè els votants anessin amb tranquil·litat i normalitat als col·legis, i en l’alt risc que no es poguessin constituir totes les meses electorals per la por dels contagis.

Per tot plegat, aquest informe del Departament d’Acció Exterior i de Relacions Institucionals i Transparència, afirma que les eleccions no poden tenir la legitimitat necessària si es fan el 14-F. “Amb un especial impacte i de forma transversal en la deliberació, el sufragi actiu i el sufragi passiu”.

Arriba a aquesta conclusió després d’haver analitzat els cinc àmbits “que contribueixen a la legitimitat democràtica d’unes eleccions lliures”: el de la deliberació, el del sufragi passiu (és a dir, l’activitat dels candidats en campanya per a fer arribar els seus missatges), el sufragi actiu (les votacions), l’organització i la implantació. “Dels cinc àmbits que contribueixen a la legitimitat democràtica d’unes eleccions lliures, malgrat que la ciutadania pogués exercir el seu dret de vot actiu, malgrat que les eleccions poguessin organitzar-se a nivell operatiu, considerem que no hi ha suficients oportunitats per presentar els seus programes i candidats i que, en conseqüència, el resultat de les eleccions que pugui implantar-se podria no tenir prou fonaments per ser legítim”.

Malgrat les mesures organitzatives que es puguin dur a terme per a garantir més seguretat, com ara la recomanació d’uns franges horàries per a la gent gran i els col·lectius vulnerables, la definició de les entrades i sortides dels col·legis, l’habilitació de pavellons, etc., el factor de la por del contagi en un moment pròxim al pic d’aquesta onada de l’epidèmica té un pes determinant a l’hora de desvirtuar les eleccions, segons que es desprèn d’aquest informe. “Al marge de si les pors són més o menys fonamentades, l’efecte d’aquesta percepció pot tenir greus conseqüències a diferents nivells, essent-ne la més greu, en termes democràtics, el desconfiar de tot el sistema i el seu resultat.”

Continua així: “Al marge de la qüestió de l’abstenció, el vot amb por és tradicionalment un vector de biaixos electorals de diferent naturalesa que poden alterar substancialment el resultat del procés electoral deslegitimant-lo. L’impacte diferencial de la crisi de la covid-19 segons el nivell socio-econòmic no fa més que accentuar aquesta qüestió, actuant

d’efecte multiplicador d’altres biaixos inherents a diferents classes socials. De major gravetat, però, és la possibilitat que aquesta por es pugui traslladar al cas dels membres de les meses. En l’extrem, això pot acabar comportant comportaments d’insubmissió respecte el deure de participar en el procés electoral si així ho estableix el sorteig. En cas de ser massius, pot donar-se el cas que les desercions comportin la no constitució de les meses, ni tan sols en la segona ronda. Tal i com marca la llei, en aquests casos cal ajornar el procés de votació 48h. El problema, en termes de legitimitat, és que als dubtes ja inherents al procés s’hi suma votar coneixent –perquè és impossible que no es difonguin– els resultats provisionals, amb el que això suposa de devaluació del propi vot”.

Indica també un problema a l’hora de fer campanya: En un entorn on l’agreujament de les condicions socio-sanitàries es fa hegemònic el missatge de les candidatures sense cap mena de dubte tindria dificultats en arribar, veient-se greument vulnerada la capacitat dels partits per exercir el seu dret al sufragi passiu i així la legitimitat del procés. I no només per la menor capacitat d’organitzar i participar en esdeveniments de campanya. També en coherència amb el que s’ha dit anteriorment, és difícil pensar que els mitjans de comunicació no desviarien gran part de la seva programació vers la pandèmia, per no parlar de la informació i converses que es mantindrien a les xarxes socials. Això indubtablement dificulta la formació d’una opinió per part dels ciutadans.”