El Bulli reobrirà el 15 de juny convertit en un museu

Dotze anys després d’haver servit l’últim àpat, el Bulli tornarà a obrir el 15 de juny convertit en un museu. Els fogons de la cuina del considerat durant anys millor restaurant del món no es tornaran a encendre, però sí que s’hi podrà visitar la cuina com a part de l’itinerari per les instal·lacions del cèlebre establiment, i més zones emblemàtiques, com ara el menjador i la terrassa. El Bulli 1846 neix per mantenir i reivindicar el llegat d’un restaurant que va canviar el paradigma de la gastronomia. Estarà obert tres mesos, fins el 16 de setembre, i la resta de l’any continuarà funcionant com a centre d’investigació. Les entrades per a veure la reconversió, una experiència pionera al món, es podran comparar a partir de dilluns.

Amb una inversió d’11 milions d’euros, les obres de rehabilitació i adaptació de l’espai de la cala Montjoi, a Roses (Alt Empordà) fan créixer d’un 30% la superfície del Bulli original i arriben als 4.000 metres quadrats. A més de salvaguardar el llegat del restaurant, el museu vol promoure la innovació i crear contingut de qualitat per a l’educació i l’autoaprenentatge de la restauració.

En la primera temporada de reobertura, que el xef Ferran Adrià i el director de la Bulli Foundation, Lluís García, que consideren un període d’aprenentatge i experimentació, calculen que unes dues-centes persones podran visitar l’equipament alhora, en una visita que es calcula que s’allargui unes dues hores i mitja.

Per a l’equip creatiu, el Bulli 1846 és un tancament del cercle del restaurant, que interessarà no solament els gurmets, sinó el públic mogut pel coneixement i la innovació. Adrià creu que hi haurà dues menes de públic, el d’antics comensals que volen tornar a un espai per fer memòria i emocionar-se, i uns altres que el visitaran per primera vegada i descobriran un món del qual han sentit a parlar, però que no coneixien. “Volem que s’hi mengi coneixement”, diu el xef.

Una setantena d’instal·lacions exteriors i interiors

En total hi ha 69 instal·lacions artístiques, conceptuals i audiovisuals, 13 d’exteriors i 56 d’interiors, que es podran seguir amb una audioguia en quatre idiomes –català, castellà, anglès i francès–, que serà inclosa en el preu de l’entrada. Els tiquets valdran 27,5 euros (col·lectius com ara els jubilats, els estudiants, els joves, les persones amb discapacitat i els ciutadans de Roses disposaran de tiquets a un preu reduït de 20,5 euros). Les entrades inclouran el pàrquing a Roses i el trasllat del poble a la cala Montjoi, un recorregut que es farà en autobús. El museu obrirà de dilluns a dissabte.

L’itinerari pel Bulli 1846 –xifra que fa referència al nombre de receptes que es van servir i a la data de naixement d’August Escoffier, pare de la cuina moderna– versa sobre la innovació gastronòmica. El visitant començarà per la part exterior del recinte, on trobarà diverses instal·lacions que endinsen i interpel·len el públic sobre qüestions relacionades amb la cuina i la seva metodologia. Per exemple, s’exposen dibuixos fets per Ferran Adrià amb pintura i bastonets sobre factures antigues del restaurant que es demanen sobre l’origen de la cuina, distribuïdes en dues èpoques: el paleolític i el neolític.

L’espai també inclou reflexions sobre els elements que intervenen en el procés de cuinar i estructures per a receptes i un diagrama sistèmic sobre la gastronomia. Previsiblement, un dels espais més fotogènics del Bulli 1846 és un homenatge a les generacions “bullinianes”, fet amb unes estàtues amb caps de buldog francès –imatge icònica del restaurant– i en què es detallen amb noms i cognoms els professionals vinculats a l’equipament al llarg de la història. El recorregut exterior s’acaba a la biblioteca Bullipèdia, que incorpora la vintena de volums de la col·lecció publicats fins ara.

La cuina, el menjador i la terrassa, espais emblemàtics

L’itinerari interior reivindica alguns dels espais més reconeguts popularment. Així, el visitant passarà per la terrassa, on podrà seure a la cobejada taula 25, en una zona que ret homenatge a cares conegudes del Bulli, com ara la seva fundadora, Marketta Schilling, que va donar nom al restaurant a partir de la seva passió pels buldogs francesos; i Juli Soler, Ferran Adrià i Albert Adrià, que van convertir el restaurant en la meca de la gastronomia contemporània.

El menjador, que es manté tal com era, situa sobre les taules plats amb menjar i gots i copes mig plens, com si el públic irrompés a la sala enmig del servei. La paret principal és plena de xifres que pretenen evidenciar la complexitat del seu funcionament: quants cuiners hi treballaven o el nombre de coberts que tenien. També s’hi projecta un curtmetratge protagonitzat pels gurmets Bob Noto i Antonella Fassio degustant un menú.

A la cuina, l’equip creatiu ha volgut aprofundir en la comprensió del sistema de planificació, organització i funcionament de l’espai gastronòmic. Per això, hi ha una mostra d’una trentena de plats que van configurar el menú, imatges de l’evolució gastronòmica del Bulli, la gestió de les reserves i motlles utilitzats. De fons, es projecta una filmació de quatre hores a temps real dins la cuina durant un servei. El popular cap de toro continua presidint el tauler principal.

Curiositats com nòmines, cartes i fotografies històriques

En els passadissos hi ha vitrines amb documents curiosos de la història de l’espai, com ara les primeres nòmines dels treballadors, algunes de les cartes més emblemàtiques i un recull cronològic amb 3.612 fotografies per la història del restaurant d’ençà del seu naixement, el 1961, fins al final de la seva trajectòria, cinquanta anys després. La part més pròpiament expositiva aborda les relacions de la gastronomia del Bulli amb unes altres disciplines, com ara el periodisme, el món editorial, el de la moda i l’art.

Així, es mostren desenes de portades protagonitzades pel restaurant durant les més de dues dècades d’història o esquemes i mapes reals que van servir per a elaborar la carta. També s’han reproduït algunes de les 160 llibretes originals dels processos creatius de plats i part de les 15.000 fitxes, notes i gràfics per a poder-les consultar lliurement durant la visita. S’hi exposen uniformes, distincions, acreditacions per a congressos, testimonis de la presència en certàmens internacionals, com ara el Documenta XII Kassel, de l’any 2007, i estris de cuina.

L’itinerari s’acaba en un espai polivalent anomenat el Bulli DNA, que mostra en vídeos els projectes que desenvolupa la fundació d’ençà del 2011 en una cova que imita la roca del cap de Creus, amb acabats d’un dels arquitectes d’RCR.

Un magatzem reconvertit en un rebost-capella

Una de les parts que és fora de la visita, però que també s’ha modificat d’ençà que es va tancar el Bulli, és el magatzem, que l’artista Antoni Miralda ha reconvertit en un rebost-capella dedicat a Sant Stomak.

L’espai inclou un altar per a ofrenes i consagració del vi, vitrines amb begudes de llauna personalitzades i desenes de caganers. Com a banda sonora, Miralda hi incorpora el so de les onades de la cala Montjoi, la imitació del soroll de les papil·les gustatives i una pregària.