16.11.2020 - 19:35
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha presentat la primera guia de pràctica clínica per a tractar a pacients amb covid-19 persistent. L’entitat exposa que entre el 10 i el 20% dels pacients presenten símptomes de la infecció més enllà de les quatre setmanes, però que en tractar-se d’una patologia nova, no hi ha recomanacions ni guies basades en l’evidència.
Sota la direcció d’Antoni Sisó, 52 metges especialistes en Medicina Familiar i Comunitària han elaborat i revisat el document, que ha comptat també amb la participació d’especialistes en Medicina Interna, Malalties Auoimmunes, Matemàtiques i Estadística i la consultoria d’Antoni Trilla.
La guia s’ha fet amb un “enfocament pragmàtic basat en els pocs estudis publicats sobre sèries de pacients amb infecció per SARS-Cov-2, editorials i opinions d’experts, així com l’experiència clínica dels autors i revisors”, exposa CAMFiC. Els autors consideren que des de l’atenció primària cal fer una avaluació integral del conjunt de la simptomatologia, i una avaluació específica de cada un dels símptomes persistents.
La primera visita
Per això apunten que en la primera visita a l’atenció primària d’una persona sospitosa de covid-19 persistent es recomana aplicar el protocol d’atenció integral que passa valorar antecedents, fer analítiques de sang, i realitzar exploracions complementàries. Després, en funció dels símptomes que pugui presentar cada pacient, caldrà fer altres tipus d’exploracions complementàries.
Seguidament, la guia planteja fer l’avaluació específica orientada al símptoma. I els principals símptomes pels quals s’estableix un protocol d’avaluació són fatiga persistent, dolor articular persistent, dolor muscular persistent, dolor toràcic persistent, tos persistent, dispnea persistent, anòsmia o disgèusia persistent, i cefalea o símptomes digestius persistents.
Per a cada símptoma s’especifica quines dades cal recollir a la història clínica, quines són les exploracions que cal fer, i quin és el procés diagnòstic a seguir. També es recullen altres manifestacions persistents que es poden presentar com febrícula, calfreds, intolerància als canvis de temperatura, rinitis, congestió nasal, confusió o boira mental, trastorns de la concentració o de la son, vertigen, conjuntivitis o, fins i tot, caiguda del cabell.
Més enllà de la simptomatologia, s’exposen altres escenaris patològics que, tot i ser menys freqüents, també s’estan observant com seqüeles pulmonars, afectació pleural, afectació cardíaca, o problemes de salut mental.
La guia també enumera un conjunt de símptomes que no formen part de la presentació clínica de la infecció aguda per covid-19, però que apareixen en la fase post-viral un cop resolta la infecció aguda. Es tracta de trombosis, pneumònia organitzativa, afectacions dermatològiques com perniosi, encefalitis, paràlisis flàccida, insuficiència renal aguda, anèmia, tiroïditis o malalties autoimmunes sistèmiques.
El seguiment
La guia també estableix un seguiment estructurat del pacient en funció de l’impacte o gravetat de la malaltia en la fase aguda i de la presència de seqüeles. Així, diferencia entre casos que han requerit hospitalització en unitats de cures intensives, casos que han requerit hospitalització convencional, i casos que no han requerit hospitalització i que han estat atesos des de l’atenció primària, i que representen el 80% del total de pacients amb covid-19.
Finalment, planteja un seguit de reptes de futur en el tractament i atenció a aquests pacients, com tractar d’estructurar la varietat de símptomes i alteracions que alguns pacients poden presentar o disposar d’informació respecte a possibles factors que puguin ajudar a identificar les poblacions de més risc.
