15.11.2018 - 10:38
|
Actualització: 16.11.2018 - 09:24
Els pros i els contres de la dieta macrobiòtica, una nova forma de vida cada vegada més popular a la societat actual
“La macrobiòtica per mi va molt més enllà que una dieta, és una forma de saber com alimentar-me.” Així confessa en Daniel Mayor, el fundador i SEO de l’Escola Macrobiòtica de Catalunya, els seus inicis ara fa 20 anys a la macrobiòtica. Es tracta d’una forma d’alimentar-se que se centra a buscar l’equilibri entre els aliments, sempre atenent a les necessitats de cada persona per trobar el benestar espiritual. Però, com funciona? Quins beneficis aporta? Hi ha riscos per a la salut?
En què consisteix la macrobiòtica?
Més que una “dieta”, la macrobiòtica és un estil de vida. Una filosofia que agrupa el “macro”, la grandesa i “bio” la vida. D’origen oriental, la premissa d’aquest estil de vida rau en la filosofia d’Hipòcrates, pare de la medicina moderna: “Que la medicina sigui el teu aliment, i l’aliment la teva medicina”.
Però la macrobiòtica no només es limita a una qüestió de la salut, la seva complexitat va més enllà i recull diversos factors. Un d’ells es troba en el yin i el yang, dues forces que s’equilibren per arribar a una proporció determinada de cadascuna d’elles. En definitiva, busquen l’equilibri i físic i emocional a través de la nutrició.
Els aliments: el poder del yin i el yang
Així doncs, també és un estil de vida recurrent per a la connexió entre esperit i cos, per conèixer-nos a nosaltres mateixos i per trobar un equilibri emocional. Concretament, el japonès Georges Ohsawa va ser el creador de la macrobiòtica com l’entenem avui dia, qui va publicar un llibre l’any 1931 on parlava d’aquesta forma de vida, anomenat: Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d’Extrême-Orient. Ohsawa va establir set lleis de la salut i la felicitat a partir de la macrobiòtica. Aquesta filosofia ha estat subjecta tant a crítiques com a adulacions, partint de la base que els aliments tenen la potestat suficient per influir al nostre dia a dia i a la manera de viure i pensar.
“A diferència d’altres règims alimentaris, que molts cops et diuen el que has de menjar per sentir-te millor, la macrobiòtica t’ensenya a saber quin és l’efecte de cada aliment i a utilitzar-lo a cada moment. A la teva vida canvien moltes coses: les teves necessitats, el temps que fa… i ho hem d’adequar la nostra dieta”, explica Mayor.
La dieta macrobiòtica en comparació amb la convencional
La dieta macrobiòtica es caracteritza per tenir una piràmide alimentària molt concreta, on potencia el consum de cereals integrals, olis, algues, tofu, etc. Aquesta, doncs, es diferencia substancialment de la dieta convencional, basada principalment en el consum de carn, peix, greixos, etc. La filosofia macrobiòtica i la piràmide alimentària moderna elaborada per estudiosos de la Universitat Harvard comparteixen una premissa bàsica: el consum de cereals ha de ser diari. La macrobiòtica, però, afegeix que aquests cereals han de ser integrals i d’origen biològic preferiblement. A continuació, doncs, es pot observar com és la piràmide alimentària de cada dieta.
A la recerca d’un canvi d’estil de vida
De vegades la gent necessita un canvi: alguns marxen de viatge, altres es converteixen a una religió i d’altres simplement canvien la seva manera d’alimentar-se. La Clara Otín necessitava un canvi, i a base de lectures per internet va topar amb la macrobiòtica. Tanmateix, aquest estil de vida va ser finalment abandonat per la jove, ja que va determinar que “era pobre en nutrients”. A més a més, confessa que és una dieta que abusa dels hidrats de carboni. El consum de pasta i arròs va provocar que augmentés de pes considerablement. “Els valors que desprèn aquest estil de vida em semblen excel·lents: equilibri, respecte a la naturalesa…, però els aliments bàsics no concorden amb el meu metabolisme”, assegura Otín.
No obstant això, els canvis també s’hi donen en positiu. L’estil de vida que seguia Daniel Mayor, fundador de l’ESMACA no era saludable, no se sentia bé amb el que menjava. Mai podia continuar amb cap règim, es veia incapaç, fins i tot havent provat la dieta vegetariana. Al mateix temps s’adonava que la carn i productes d’origen animal no li queien bé. Amb la macrobiòtica finalment va descobrir que podia menjar realment el que volia, sent possible nodrir-se sense sentir la necessitat de menjar carn. Les digestions pesades van desaparèixer.
Sovint la gent desconeix la dieta macrobiòtica i fins i tot, van a restaurants sense saber realment on s’estan posant. Així ho declara el xef del restaurant 2Y especialitzat en cuina vegana i macrobiòtica. Ell practica aquest tipus de dieta des de fa molt temps perquè ha observat que li funciona pel seu benestar físic i mental, però no descarta provar altres tipus d’estils de vida en un futur.
https://youtu.be/EqwcnwPx0Zg
Els pros i els contres
En diverses ocasions s’ha considerat com una forma de vida perillosa per no proporcionar els nutrients suficients que una persona necessita per sobreviure. Cunningham i Marcason varen publicar l’any 2001 un article on posaven en evidència els principals riscos derivats de la dieta macrobiòtica. D’acord amb aquesta publicació, el nutricionista i antropometrista per la ISAK (Societat Internacional per l’estudi de Cineantropometria avançada), Marcos Mataix, opina que aquest tipus de dieta no és perillosa a curt termini “però exclou certs grups d’aliments, i en certes persones amb patologies no és interessant donat que hi ha risc de deficiència de vitamina B12, calci, proteïnes i deshidratació en alguns casos”.
Tanmateix, Adriana Ortemberg, naturòpata i nutricionista, afirma que la dieta macrobiòtica no ha de suposar cap manca de nutrients, molt menys de proteïnes. “Una excel·lent font proteica són els llegums ben combinats amb segons quins carbohidrats (arròs i llenties, per exemple), i fins i tot les verdures tenen proteïna -en petita quantitat-”, afirma la naturòpata. A més a més, la nutricionista aclareix un aspecte fonamental: la macrobiòtica no és una dieta restringible, és a dir, no es prohibeix la ingesta d’aliments com per exemple el peix.
https://youtu.be/u5DYPpWrzo0
Aliments d’origen vegetal com el tofu, les llenties, la soja contenen alts percentatges de proteïna. La soja, per exemple, aporta 34 grams d’aquest nutrient per cada 100 grams. Daniel Mayor també dóna el seu punt de vista sobre els avantatges i inconvenients:
Pel que fa a les malalties greus com el càncer, han sorgit testimonis que han mitificat la macrobiòtica elevant-la a “dieta miraculosa”. Un cas és el d’Alfredo Bataller, supervivent d’un càncer i que atribueix la seva recuperació a un canvi en la seva alimentació i estil de vida. Tot i així, diversos estudiosos no consideren que la macrobiòtica sigui la clau per a la cura d’una malaltia tan greu com el càncer: no hi ha evidències científiques que sustentin les afirmacions de Bataller.
Però el nutricionista Marcos Giner afirma que la dieta macrobiòtica pot ser útil en segons quines patologies, “ja que basa la seva alimentació en productes d’origen vegetal no processats i en un consum elevat d’hortalisses. Sempre que el consum de proteïnes sigui el correcte, no hi ha cap problema. De fet, en pacients amb diabetis tipus II sembla que té efectes beneficiosos en la reducció i control de la glucosa en sang”.
A més a més, davant la reticència que mostra aquesta dieta vers els aliments amb un índex glucèmic alt (és a dir, rics en sucres) Giner indica que l’organisme té altres mecanismes per seguir funcionant. Per exemple, el cervell no funciona només amb “sucre”: “en absència de glucosa es nodreix de cossos cetònics o cetones”, és a dir, àcids grassos. “Aquests greixos no tenen per què afectar els ronyons, ja que no s’emmagatzemen sinó que es reutilitzen per complir altres funcions”.
Així la dieta macrobiòtica pot ser tan previsible com imprevisible: tot depèn de la persona. És com un plat degustació del Restaurant 2Y Macrobiòtic: divers, amb adeptes a la combinació de sabors, però amb escèptics amb la tria d’aliments.
