El xantatge permanent del PSOE

TEMA DEL DIA
Condició. La capacitat del PSOE per a incomplir compromisos i afegir-ne de nous que no s’havien pactat per començar el diàleg amb el govern català sembla que no té aturador. Poques hores abans de començar la reunió entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, que en teoria ha de servir per a encarrilar la taula de diàleg entre els dos governs, l’executiu espanyol ha afegit una condició per a garantir l’avenç d’aquest diàleg: que ERC i Junts per Catalunya donin suport al pressupost de l’estat espanyol. L’argument, exposat per la ministra portaveu Maria Jesús Montero, és que sense pressupost no hi ha estabilitat i sense estabilitat no hi ha diàleg.

Aquesta condició no formava part del pacte d’investidura que van signar el PSOE i ERC, i que va permetre a Pedro Sánchez de convertir-se en president –amb el vot contrari de Junts per Catalunya. A l’acord s’establia que, en canvi de l’abstenció dels republicans, es crearia una taula de negociació entre els dos governs que s’havia de formar quinze dies després de la constitució del govern espanyol. Un compromís que el PSOE ja no va complir. Després va provar d’ajornar la taula fins passades les eleccions catalanes, convocades per Torra però que encara no tenen data. La reacció indignada d’ERC va fer que Sánchez rectifiqués el mateix dia, comprometent-se a fer una reunió abans de les eleccions, tot i que sense data. El vice-president Aragonès va trucar al president espanyol queixant-se que l’anul·lació de la taula de diàleg era un revés que ERC no podia assumir a les portes d’unes eleccions. I quan semblava que tot era a punt, ara el govern espanyol afegeix la condició del pressupost.

De moment, a Pedro Sánchez la investidura li ha sortit gairebé de franc i deu voler repetir la jugada amb el pressupost. Condicionar el diàleg a l’aprovació dels comptes és fer xantatge a ERC i a Junts per Catalunya i reflecteix el caràcter instrumental que dóna Sánchez a aquest diàleg que en teoria hauria d’abordar a fons el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Un diàleg, per a ser efectiu, no ha de tenir límits ni condicions. Si és simplement una contrapartida per a la investidura o per al pressupost, es convertirà en un intercanvi d’impressions per a anar allargant la legislatura. D’una altra banda, la condició anunciada per Montero es contradiu amb les declaracions que va fer diumenge la vice-presidenta Carmen Calvo, que va demanar de separar la negociació del pressupost del diàleg amb Catalunya. Tot això demostra la desorientació que hi ha dins l’executiu de Sánchez a l’hora d’abordar la qüestió catalana.

La convocatòria d’eleccions a Catalunya dificulta l’aprovació del pressupost a Pedro Sánchez perquè ERC, en campanya electoral, no pot tornar a pagar per endavant. Sense uns compromisos molt clars i amb garanties de compliment, els republicans no poden pas donar suport als comptes d’un president que no ha complert el pacte d’investidura. I Junts per Catalunya difícilment variarà la posició de rebuig al govern espanyol, perquè durant aquests primers mesos no tan solament no ha canviat res, sinó que a més ja s’ha demostrat que Sánchez incompleix els compromisos.

La Moncloa ha rebaixat les expectatives sobre la reunió amb Torra. El president de la Generalitat ja ha avançat que vol parlar de l’autodeterminació i de l’amnistia, dues reivindicacions que tenen al darrere el suport del 80% de la societat catalana, com ha recordat Òmnium avui. Però la visita de Sánchez serà de dos dies, per a dissoldre la reunió amb Torra en una agenda farcida de reunions: una amb la batllessa Ada Colau, una altra amb la presidenta de la Diputació, Núria Marín, una visita de cortesia a la seu del PSC i reunions diverses amb sindicats i patronals. Sánchez ha transmès a la Generalitat que està molt interessat a parlar dels efectes del temporal Glòria, cosa que al govern català l’ha sorprès, perquè durant les inundacions del delta de l’Ebre es va limitar a sobrevolar-lo amb avió.

MÉS QÜESTIONS
Puig crea una comissió mixta entre el Consell i les Corts pel finançament. El president de la Generalitat, Ximo Puig, vol que la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de divendres sigui el primer pas per a encarar un finançament just del País Valencià. Per aquest motiu ha demanat que es convoqui una comissió mixta entre el Consell i les Corts per a preparar la posició valenciana. Puig ha explicat que en aquest Consell de Política Fiscal el conseller Vicent Soler hi anirà a defensar els drets valencians, no solament pel que fa a la devolució de l’IVA de 2017, sinó també en la reclamació d’un finançament just per al País Valencià. El president confia que el govern espanyol complirà els seus compromisos fiscals, tant en la liquidació de l’IVA com en el canvi del model de finançament autonòmic. Sobre la liquidació de l’IVA del 2017, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha advertit que el 2020 ja no és possible d’aprovar-la. Però ha dit que estava disposada a estudiar mesures pal·liatives al Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest incompliment no agrada al govern valencià, que s’aferra al compromís de Pedro Sánchez de presentar una proposta de nou model de finançament en vuit mesos.

El Consell i el govern espanyol analitzaran la transferència de Rodalia a partir del 14 de febrer. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que el 14 de febrer es reuniria a València la comissió mixta de la Generalitat  i el Ministeri de Transports espanyol sobre la Rodalia ferroviària. En la primera sessió de control de l’any a les Corts, també ha anunciat la creació d’un ‘bo-Falles’, que serà vàlid per a viatjar il·limitadament durant la setmana de les Falles, i també per la Magdalena i les Fogueres. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha dit que els valencians havien de suportar ‘el pitjor servei de Rodalia’ de l’estat espanyol i ha recordat que l’any passat es van anul·lar una mitjana de vint-i-un trens per dia. Així mateix, ha exigit la transferència de les competències del servei: ‘A Madrid no volen gestionar-lo bé o no en saben’, ha dit. Puig ha respost que exigirien al govern espanyol que se’n comencés a parlar a la comissió del dia 14, però que no acceptarien mai la transferència si no anava acompanyada dels recursos necessaris.

Trump veta l’entrada del responsable de Melià Hotels als EUA. El govern de Donald Trump ha vetat l’entrada de Gabriel Escarrer Jaume, vice-president executiu de Melià Hotels International, als Estats Units. Escarrer va rebre el mes d’octubre una carta del Departament d’Estat dels Estats Units per la qual, en aplicació del títol IV del Liberty Act (anomenada també ‘Llei Helms Burton’) i en cas de no acceptar un seguit de condicions relacionades amb l’activitat d’empreses filials a Cuba, li prohibirien l’entrada als Estats Units d’Amèrica en un termini de quaranta-cinc dies. En un comunicat, Melià explica que l’administració nord-americana vinculava aquesta notificació a l’activitat que determinades empreses filials mantenen amb entitats públiques cubanes per a la gestió de dos hotels situats a la regió d’Holguín, situats en una parcel·la d’una propietat expropiada a la família Sanchez Hill a la fi dels anys cinquanta del segle passat. La nota recorda que la demanda iniciada a l’estat espanyol pels suposats representants de la família va ser desestimada íntegrament pels tribunals espanyols en primera instància. Pel que fa a les condicions imposades per Washington, Melià Hotels International explica que no eren assumibles per la companyia. El comunicat reitera ‘el respecte i confiança en la implicació i impuls cap a una solució positiva per part de les autoritats espanyoles i comunitàries, com també en els tribunals’, i insisteix ‘en la lleialtat, legalitat i responsabilitat’ amb què les filials de l’empresa ‘han exercit sempre la seva gestió empresarial a Cuba’. I acaba dient: ‘Esperem que la present controvèrsia produïda per l’activació dels títols III i IV de la Llei Helms Burton sigui resolta de manera favorable als interessos del nostre grup.’

La patronal andorrana vol deixar els fluxos migratoris fora de l’acord d’associació amb la UE. La patronal andorrana vol buidar de continguts clau l’acord d’associació amb la UE. Concretament, la Confederació Empresarial, l’Empresa Familiar i la Cambra de Comerç han fet arribar a l’executiu un document conjunt en què demanen que es continuïn controlant els fluxos migratoris, que la fiscalitat sigui apartada de la negociació i que hi hagi salvaguardes i mecanismes de sortida en cas que el país no pugui assumir totes les obligacions. El president de la CEA, Gerard Cadena, diu: ‘Nosaltres voldríem que Andorra continués controlant els fluxos migratoris i que es pogués continuar vinculant la residència amb el treball perquè és la base de la nostra cohesió social.’ Tot i que el govern ha dit que la qüestió fiscal no es negocia en l’acord, la patronal insisteix que Andorra resti al marge d’unes regles conjuntes per als estats comunitaris. Una de les preocupacions de l’empresariat és que el gruix de la normativa a aplicar sobrepassi les capacitats del país. Les entitats comparteixen amb l’executiu que es faci un referèndum previ a la ratificació de l’acord per part del Consell General i ara esperen que el govern els enviï una valoració del document. Quant als terminis, deixen entreveure que fets com el Brexit poden originar un cert alentiment del procés de negociació.

LA XIFRA
200 personalitats de la societat civil catalana, entre les quals Josep Guardiola, Bonaventura Clotet, Llucia Ramis, Jaume Roures, Jordi Savall i Oriol Bohigas donen suport a la campanya d’Òmnium Cultural que reivindica l’amnistia per als presos.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de gener de 1919 començava la vaga de la Canadenca a Barcelona, que s’allargà 44 dies i paralitzà el 70% de la indústria catalana. Es considera l’origen de la jornada laboral de vuit hores.