El xantatge del PSOE a ERC

TEMA DEL DIA
Marxisme. El plàcid congrés del PSC d’aquest cap de setmana va acabar amb els dirigents cantant ‘La internacional’ amb el puny alçat. Una imatge insòlita per a un partit socialdemòcrata i que de revolucionari en té ben poc. Poca estona abans, la vice-presidenta Carmen Calvo havia afirmat que la millor manera de fer la revolució era complir les normes, una afirmació de dubtosa ortodòxia marxista. Calvo es va encarregar de renyar els barons del PSOE que no volen pactar amb ERC i l’altre ministre espanyol present, José Luís Ábalos, es va encarregar de renyar ERC per no haver arribat a un acord encara. Un repartiment de papers ben estudiat, però que no ha ajudat a millorar el clima de les converses, si és que n’era el propòsit.

Ábalos va advertir ERC que sense investidura no hi hauria diàleg. Però per als republicans és exactament a l’inrevés. Sense diàleg no hi ha investidura, com ha recordat la vice-secretària general Marta Vilalta, que no ha amagat el malestar del seu partit i no ha dubtat a qualificar de ‘xantatge’ les paraules del ministre de Foment espanyol. Malgrat les reunions oficials i les secretes que han tingut republicans i socialistes, les negociacions continuen encallades. El PSOE creu que amb un compromís ambigu sobre el diàleg n’hi hauria d’haver prou perquè ERC s’abstingués. En canvi, els republicans volen compromís per escrit, calendari i una reunió bilateral de govern a govern abans de la investidura. Saben que tota la força que tenen per a negociar l’han d’exercir ara, perquè no hi confien, en Pedro Sánchez, i temen que després no compleixi els compromisos, cosa que podria significar un desgast polític i electoral molt important d’ERC. Tot allò que no s’acordi abans de la investidura, el PSOE probablement no ho complirà, suposant que compleixi res.

ERC avui ha guanyat capacitat de negociació perquè Pedro Sánchez ha pogut constatar la seva solitud, arran de la negativa del PP i Ciutadans a donar-li suport mentre vulgui fer un govern amb Podem. Sánchez s’ha fet una fotografia amb Pablo Casado i Inés Arrimadas, cosa que no ha fet amb ERC encara, però no ha aconseguit que ni PP ni Ciutadans s’abstinguin a la investidura. Només li queda l’abstenció d’ERC si no vol evitar les terceres eleccions, en què probablement ja no seria candidat. El to d’Ábalos no és el més adequat per a aconseguir la investidura. Ja és la segona relliscada del PSOE. La primera la va fer Sánchez donant l’acord per fet quan no hi havia res tancat. La prepotència amb què el PSOE tracta ERC se li gira en contra i si continua per aquesta línia es pot endur una sorpresa. El problema el té Sánchez, no ERC. I això el PSOE no ho entén.

El problema és que el PSOE negocia només una investidura i ERC vol negociar una sortida política del conflicte català. La distància entre l’una cosa i l’altra és sideral, perquè la investidura, a tot estirar, és un acord programàtic més o menys ambigu, com el que ha signat amb Podem. En canvi, per a resoldre conflicte el català cal abordar canvis estructurals a l’estat espanyol. Tot això mentre el màxim dirigent d’ERC, Oriol Junqueras, és a la presó amb una condemna de tretze anys, al costat de diversos membres del govern i dos dirigents civils. Naturalment, Pere Aragonès ha demanat que les converses incloguin solucions per als presos. Les tensions no han trencat les converses, que continuen, però amb incertesa i no pas amb la velocitat que voldria el PSOE.

MÉS QÜESTIONS
El PP indigna el Botànic demanant la intervenció de les finances del govern. Intervenir les finances d’una comunitat autònoma és una de les competències del govern espanyol, que es va estrenar amb Catalunya, amb l’excusa del procés. Ara li ha tocat a Andalusia, on governen el PP, Ciutadans i Vox, i el PP també vol que s’intervinguin els comptes del Consell. El president del PP, Pablo Casado, ha demanat al govern espanyol que els intervingui per haver incomplert l’objectiu d’estabilitat pressupostària, com ha fet amb Andalusia. El ministeri d’Hisenda espanyol ha comunicat per carta al govern andalús que haurà de recórrer al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i haurà de fer ajusts en el pressupost perquè té un dèficit superior al previst. I aquest dèficit el va originar el govern socialista anterior, que presidia Susana Díaz. El document d’Hisenda és el mateix que envia a totes les comunitats autònomes en la mateixa situació. Arran d’aquesta situació, Casado ha avançat que sol·licitaria la compareixença de la ministra María Jesús Montero, perquè expliqués per què el govern en funcions demana ajusts a la Junta d’Andalusia per haver incomplert els objectius d’estabilitat del 2018 i que actuï amb coherència i també en sol·liciti a comunitats com el País Valencià. Les paraules de Casado han indignat els tres partits del Botànic, que han recordat que la solució dels comptes valencians és una millora del finançament. A més, el president, Ximo Puig, ha acusat Casado de dirigir un partit ‘antivalencià’ i de cercar la confrontació entre territoris en lloc de proposar solucions.

La Sareb ofereix nou mil pisos al govern valencià per l’emergència d’habitatge. Pas important per a reduir la manca d’habitatge social al País Valencià. La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) posarà els seus habitatges, locals comercials i solars a la disposició de la Generalitat per a atendre a l’emergència d’habitatge, després d’estudiar les necessitats i l’encaix dels seus vint mil immobles disponibles al País Valencià, entre els quals hi ha nou mil pisos. L’acord ha estat signat en una reunió entre el president Ximo Puig, el vice-president segon Rubén Martínez Dalmau i el president del ‘banc dolent’, Jaime Echegoyen. Abans s’havia signat un primer conveni per a la cessió de vora cent habitatges per als afectats pel temporal del setembre al Baix Segura. A partir d’aquesta experiència, la Sareb i el Consell volen diagnosticar l’emergència d’habitatge del País Valencià i acordar la cessió d’immobles allà on en calgui.

El complement de residència esquerda el govern balear. La decisió de compensar els membres del govern que treballen a Mallorca però no hi resideixen ha tornat a obrir esquerdes en el govern balear. La presidenta, Francina Armengol, l’ha defensat per als polítics que resideixen a Menorca, Eivissa i Formentera i ha evitat de pronunciar-se sobre el dels qui resideixen a la península, que Podem diu que ha de ser d’un import de 12.000 euros. Però els socis de govern, Més per Mallorca, han anunciat que votarien a favor de l’esmena de Més per Menorca, que rebutja el plus per residència. El portaveu al parlament, Miquel Ensenyat, ha explicat que no discuteixen el plus d’insularitat per a menorquins, eivissencs i formenterers, perquè, si no, estarien en inferioritat de condicions, però que són contraris a obrir-lo a persones d’unes altres comunitats. Ensenyat ha recordat que no hi ha precedents de ‘plusos universals’ en les altres comunitats. Podem vol rebaixar el plus de 22.000 euros a 12.000, però estendre’l a membres del govern de fora de les Illes.

El català continua essent la llengua més utilitzada a Andorra. El català i el castellà són les llengües habituals de la majoria de la població d’Andorra, parlades de manera exclusiva o combinada. El català continua essent la llengua més utilitzada, amb un indicador de 3,2 sobre 5, seguida de prop pel castellà (3) i, ja a més distància, pel portuguès (1,4) i el francès (1,3). Així es desprèn de l’estudi ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ presentat avui. En canvi, el castellà és la llengua més coneguda entre els entrevistats, amb un 9,3 sobre 10, una dècima més que en l’onada anterior. El català és conegut amb un 8 de mitjana, una xifra similar a la del 2014 (8,1). El coneixement de la resta de llengües a Andorra augmenta: el francès és la tercera més coneguda; l’anglès, la quarta; i el portuguès, la cinquena. El coneixement del català és més alt entre els joves de 15 a 24 anys. La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, acompanyada del director de Política Lingüística, Joan Sans, i el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, ha presentat avui els resultats de l’estudi, elaborat pel CRES. La mostra ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ és una de les més antigues que es fan a Andorra i exposa la fotografia de la situació actual i l’evolució del 1995 i al 2018.

LA XIFRA
164 autobusos deixaran de circular demà a Catalunya Nord per les vagues contra la reforma del sistema de pensions.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de desembre de 1981 es va morir el filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis Guarner, que fou cronista oficial de València i persona compromesa amb la recuperació de la llengua. És autor d’una vasta obra que comprèn estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta de l’antiga Corona d’Aragó i la península Ibèrica.