20.06.2016 - 22:00
Les eleccions al senat espanyol són, cada quatre anys, el germà petit de la campanya electoral. El paper polític i legislatiu del senat és secundari, però la constitució li reserva la competència de validar lleis i d’autoritzar decisions que exigeixen majories qualificades. Actualment, té una folgada majoria absoluta del PP. I això no és cap novetat perquè el sistema d’elecció dels senadors –per votació popular i per representació dels parlaments autonòmics– afavoreix aquestes majories.
Per exemple, en aquestes eleccions, cada circumscripció –província– elegirà quatre senadors –cinc a les Illes–, tingui la població que tingui. Com que cada elector pot emetre tres vots d’una llista oberta de candidats, quan hi ha un partit dominant en una circumscripció determinada s’emporta tres dels quatre senadors. Això li passa al PP en una gran quantitat de províncies. Aleshores, l’estratègia més intel·ligent dels partits no tan forts és unir-se i compartir candidats per acumular vot i pugnar amb el partit dominant.
Un exemple d’aquesta estratègia fou la que van seguir el PSC i ICV a les eleccions del 2011 (ja ho havien fet en algunes convocatòries anteriors). En aquelles eleccions, els candidats de PSC – ICV-EUiA van aconseguir 7 senadors dels 16 que pertoquen a Catalunya. La resta foren tots per a Convergència i Unió.
El vot encreuat independentista al Principat
Aquest cap de setmana, el candidat al senat espanyol de Convergència per Barcelona, Miquel Calçada, va sorprendre anunciant que votaria el candidat d’ERC, el jutge Santi Vidal. En correspondència, Vidal va dir que el suport era mutu, però no pas que votaria el seu contrincant independentista. L’anunci de Calçada ha posat damunt la taula una estratègia de vot independentista per a millorar la presència al senat. Aquest vot encreuat tan sols tindria sentit a les circumscripcions de Barcelona i Tarragona.
Els senadors del Principat van quedar repartits el 20-D de la següent manera: 6 ERC, 6 Democràcia i Llibertat (la marca de CDC fa sis mesos) i 4 En Comú Podem. A Girona, n’obtingueren 2 DiL i 2 ERC. A Lleida, 3 DiL i 1 ERC. A Tarragona, 2 ERC, 1 ECP i 1 DiL. A Barcelona, 3 van ser per a En Comú Podem i 1 per a ERC. Com que a Lleida i Girona tots vuit senadors són dels partits independentistes, no cal impulsar-hi el vot encreuat.
Si Convergència i Esquerra –i sobretot els seus electors– s’avinguessin a proposar una estratègia de vot encreuat a Barcelona i Tarragona, podrien esgarrapar un diputat a cada circumscripció a En Comú Podem. A Barcelona, caldria que els electors independentistes votessin tots Santi Vidal (ERC) i Miquel Calçada (CDC). D’aquesta manera, aconseguirien que el quart senador fos independentista en detriment dels ‘comuns’. A Tarragona, el vot encreuat hauria d’afavorir en correspondència ERC –de manera que tots dos partits guanyessin un senador– i caldria que els electors de Convergència votessin el seu primer candidat (Carles Pellicer, que ja fou elegit el 20-D) i també la republicana Laura Castel (que fa sis mesos li va anar de pocs vots que no fou la quarta senadora). I els electors republicans haurien de desviar alguns vots dels seus primers candidats a Pellicer per a poder desbancar la candidata d’En Comú Podem, Celia Cánovas. Tanmateix, aquest equilibri a Tarragona és una mica arriscat perquè la diferència de vots en les primeres posicions és petita i es podria acabar afavorint algun quart partit.
Si es fes aquest vot encreuat a Barcelona i Tarragona, ERC obtindria 7 senadors a Catalunya, CDC en tindria 7 més i En comú Podem es quedaria amb els 2 de Barcelona.
Contra el PP i el PSPV al País Valencià
Al País Valencià, l’estratègia de la unitat de les esquerres al senat es va considerar als preludis de la campanya del 26-J. La coalició A la Valenciana (Compromís-Podem-EUPV) ho va proposar al PSPV, però el PSOE s’hi va oposar –contra la voluntat de Ximo Puig, que hi era favorable. Amb tot, els resultats del 20-D poden canviar sensiblement arran de l’aliança de les formacions d’A la Valenciana. A diferència del desembre, ara Esquerra Unida es presenta amb Compromís-Podem i això pot alterar els resultats al senat.
El 20-D van ser escollits 9 senadors del PP, 2 del PSPV i 1 de Compromís-Podem. La coalició d’esquerres havia esgarrapat el quart senador per València que el 2011 tenien els socialistes. A les circumscripcions d’Alacant, Castelló i València, el PP s’ha endut en les dues últimes ocasions els tres primers senadors. Si el comportament electoral del 20-D es mantingués diumenge i els qui van votar candidats d’Esquerra Unida i de Podem-Compromís separadament votessin ara els candidats conjunts, la coalició podria esgarrapar un segon senador per València al PP i els del PSPV per Alacant i Castelló. Per tant, el resultat final serien 8 senadors del PP i 4 de la coalició A la Valenciana.
Objectiu: desbancar el PP a les Illes
Aquesta mateixa estratègia portada a terme a les Illes Balears per l’aliança de Podem amb Més i Esquerra Unida pot alterar també el resultat del 20-D. Aleshores, els cinc senadors que pertoquen a les Illes –tres a Mallorca, un a Menorca i un a Eivissa i Formentera– van quedar repartits així: 4 el PP i 1 Podem. Si sumem els vots de les formacions que ara es presenten juntes a Menorca –Podem, Som Menorca (Més i EU)–, diumenge superaran el candidat del PP per uns dos mil vots (13.789). A Eivissa-Formentera, el diputat del PP no sembla que perilli per la unió de Podem amb Esquerra Unida, que encara necessitarien dos mil vots més per a arribar a la primera posició. A Mallorca, l’aliança Units Podem Més pot desbancar el primer senador del PP, però hi pot haver un frec a frec pel tercer senador.
Amb aquests canvis, el resultat pot ser de 3 diputats per al PP i 2 per a Units Podem Més o de 2 pel PP i 3 per a la coalició, segons de qui sigui el tercer senador de Mallorca. Amb tot, caldrà veure com hi influeix la irrupció de la candidatura Sobirania per a les Illes –que presenta candidats al senat per Mallorca i Eivissa-Formentera–, una formació que vol ocupar l’espai d’obediència exclusivament balear que ha deixat Més coalitzant-se amb Podem.
