28.04.2020 - 22:00
|
Actualització: 29.04.2020 - 07:29
L’autoproclamada autoritat competent va continuar demostrant ahir que la seua gestió de la pandèmia és marcada pels interessos polítics. Sánchez ha ordenat ara, ni més ni menys, de fer el desconfinament basant-se en les províncies, una barbaritat monumental que no és que desafie el criteri científic sinó que desafia la raó més bàsica i elemental.
Per ordre del govern PSOE-Podem, per exemple, els veïns d’Igualada, malgrat la situació especial de la conca d’Òdena, es desconfinaran de la mateixa manera i seguint el mateix ritme que els de Barcelona o els del Garraf. Tot i tenir taxes crues de defunció per cada deu mil habitants de 35,79, 18,57 i 8,81 respectivament. O es desconfinaran de la mateixa manera els veïns dels Ports, on la Covid-19 ha tingut la incidència més baixa del País Valencià, que els de la Plana Alta i Baixa, dues de les zones amb més casos. I què en direm, de les Illes? Amb l’excepció de Formentera, tot passarà a ser un mateix garbuix i a funcionar igual malgrat les abismals diferències que hi ha entre cadascuna i dins cadascuna.
La gravetat de la decisió és més gran encara si parem esment en el disseny i la capacitat del sistema sanitari i la lògica que hi ha al darrere. A cap dels Països Catalans les províncies no existeixen a l’efecte de la gestió dels problemes sanitaris. La ‘província’ de Castelló, per continuar amb l’exemple anterior, la Generalitat Valenciana la divideix en els departaments sanitaris de Vinaròs, Castelló, la Plana i Sagunt. Sagunt és a la ‘província’ de València però és des de Sagunt que es gestionen sanitàriament àrees, per exemple, de l’Alt Millars i l’Alt Palància, que oficialment formen part de la província de Castelló. El centre de Salut de Viver és a la ‘província’ de Castelló, però depèn de l’Hospital de Sagunt que és a la de València. Almenara, Xilxes i la Llosa són oficialment de la ‘província’ de Castelló, però comparteixen àrea de salut amb Sagunt. I si Sánchez decideix que a Castelló es desconfina d’una manera i a un ritme i a València d’una altra, què caram faran els professionals sanitaris? Com s’hauran d’organitzar per atendre la crisi?
L’organització territorial de la sanitat valenciana, de la del Principat o de la de les Illes és el resultat d’un esforç de racionalització dels recursos a la recerca d’una millor atenció als pacients que ha durat moltes dècades. Ha costat molt d’adaptar el sistema d’assistència primària i hospitalària. Sobre el terreny s’ha optat, detall a detall i experiència rere experiència, per prioritzar el servei i l’atenció a tota la ciutadania, per sobre d’una geografia oficial completament obsoleta i fora de lloc. I el president del govern espanyol engega a rodar tota aquesta feina ara, just quan hi ha l’emergència sanitària més gran de la història. Quina irresponsabilitat!
Però no ens enganyem. Tots sabem perfectament per què Sánchez l’engega a rodar. Amb aquesta decisió no vol sinó evitar que les comunitats autònomes recuperen finalment el paper que havien d’haver tingut durant tota la crisi. Per no haver de reconèixer que es va equivocar imposant l’estat d’alarma i la recentralització i quines conseqüències més greus ha tingut el seu error.
Això és l’única cosa que explica per què desconfina per províncies i renuncia insistentment a reconèixer el paper de les comunitats autònomes, que són les que estan preparades i poden encarar la crisi de la millor manera. Sánchez, al final, no fa res més que recuperar un ordenament territorial, desaparegut en la pràctica diària de la gent, buidat de continguts i de capacitats i que no està preparat per a fer res, només per a no retornar a les Generalitats la gestió d’una crisi que no els havia d’haver retirat mai. En definitiva, perquè no es faça més visible encara l’enorme desastre de la seua gestió i no es palese quina insensatesa més enorme era allò de dir que el virus no entén en territoris.
I els morts? Doncs qualsevol diria que no li importen ni a ell ni a tota la col·lecció de personatges de la cort que dia a dia intenten de posar el debat en el lloc on no toca. Perquè, segons les dades oficials d’ahir, ja hi ha hagut 23.822 morts a l’estat espanyol. Això vol dir tan sols 1.600 baixes menys que a la primera guerra del Golf Pèrsic, la de la invasió de Kuwait.
PS. Demà, de sis a set de la vesprada, us oferirem un nou debat des del confinament, aquesta vegada amb l’arqueòleg Eudald Carbonell, a qui Andreu Barnils va fer fa pocs dies aquesta entrevista. Els subscriptors de VilaWeb, com cada setmana, poden enviar les preguntes al convidat i tots els lectors podran seguir el debat en directe a VilaWeb, YouTube i Facebook.
