El virus mata el federalisme

TEMA DEL DIA
Competències. L’arribada al govern espanyol de la coalició PSOE-Podem era una oportunitat per a demostrar que un govern d’esquerres i federalista podria gestionar una crisi com aquesta d’una manera descentralitzada, potenciant el paper dels governs autonòmics, respectant-ne la gestió i fomentant-ne la capacitat de decisió. Gairebé no calia tocar res, perquè les autonomies ja tenien transferida la competència de Salut. Però a la pràctica, el govern espanyol fa la contrària, ha optat per recentralitzar en tots els àmbits, en una dinàmica que va creixent a mesura que la crisi s’agreuja.

La decisió unilateral de retallar el 55% dels fons que rep la Generalitat per a les polítiques actives d’ocupació vol dir rebre 215 milions d’euros menys i confirma la tendència recentralitzadora del govern espanyol en una matèria essencial en temps de crisi econòmica com són els diners que es destinen per fer cursos formatius a persones que són a l’atur. La decisió la va prendre la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, amb l’excusa que l’estat necessitava diners per a fer front al pagament de l’atur, però poques hores abans, la vice-presidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, assegurava que l’estat no tenia problemes de liquiditat per allunyar el fantasma del rescat o del ‘corralito’. Una de les dues mentia. Díaz, coneguda, a més, com la ministra ‘comunista’ del govern espanyol, prové de les marees gallegues de Podem i, en teoria, hauria de ser una persona sensible a la plurinacionalitat de l’estat. La retallada dels fons unilateral per a les polítiques actives d’ocupació demostra que Podem comparteix l’estratègia centralista del PSOE en el govern i no té escrúpols a l’hora de deixar la Generalitat sense recursos en matèria d’atur en un moment que la desocupació es dispara.

La Generalitat només rebrà 173 milions d’euros per a impulsar polítiques actives d’ocupació en un moment que els ERTO ja afecten més de mig milió de treballadors. La conselleria creu que el ministeri espanyol vulnera drets dels treballadors perquè ‘fa que siguin ells els qui paguin les seves pròpies prestacions amb els diners de les quotes de formació’. Mentre Podem retalla la capacitat de la Generalitat de fer polítiques socials, els comuns acusen el govern català d’inacció, en un repartiment de papers similar entre el PSOE i el PSC. L’objectiu és tapar amb falses polèmiques la mala gestió del govern espanyol, que avui ha tornat a demostrar la seva incompetència. Després d’haver comprat un milió de proves per al coronavirus a la Xina que no estaven homologades, avui s’ha sabut que la segona remesa de proves tampoc fan un diagnòstic fiable, perquè es basen en els anticossos per a detectar la Covid-19 i no pas en el virus.

La barreja d’incompetència i centralisme imposat pel govern espanyol dilata la resposta sanitària al coronavirus 2019. No era necessàriament l’única estratègia a seguir. Als països federals de debò, com Alemanya, el govern federal no ha pres cap competència als länder, sinó que Angela Merkel s’hi ha anat reunint per consensuar les decisions. La lluita contra el virus no ha comportat cap recentralització, sinó que s’ha mantingut l’estructura federal, la qual ha resultat més eficient, perquè permet de prendre les decisions més a prop dels ciutadans. Quan Baviera va adoptar mesures més estrictes que altres regions, el seu president va ser respectat i no va rebre cap atac del govern federal. És evident que Espanya no és Alemanya, i aquells qui defensen el federalisme no l’apliquen, sinó que fan exactament la cosa contrària de la que prediquen. El virus també ha mort el federalisme. Descansi en pau.

MÉS QÜESTIONS
Compromís proposarà que els ajuntaments puguin usar els romanents de tresoreria. El diputat de Compromís Joan Baldoví ha explicat que la formació votarà a favor del reial decret del 31 de març del govern de Pedro Sánchez però intentarà de modificar-lo. Compromís vol que es tramiti com a projecte de llei per a poder-hi introduir esmenes que permetin als ajuntaments d’invertir els romanents de tresoreria per a pal·liar els efectes de la crisi sanitària. L’objectiu és introduir una esmena per a derogar el límit del 20% perquè els consistoris puguin gastar els recursos que ara tenen en els bancs. Baldoví ha recordat que els ajuntaments són l’administració més propera i la que coneix més bé els problemes dels veïns. Per això Compromís vol que els diners que tenen als bancs es destinin a resoldre els problemes dels municipis, perquè no té trellat que els consistoris tinguin milers de milions immobilitzats als bancs que podrien dedicar a ajudar els veïns en aquesta crisi. Baldoví ha afegit que, una vegada superada la situació, aquests fons podran servir per a ajudar empreses i particulars a tornar a la normalitat.

Baleària ha presentat un ERTO per al 30% dels treballadors. La crisi econòmica va avançant darrere la pandèmia del coronavirus. La naviliera de Dénia ha decidit d’aplicar un expedient de regulació temporal d’ocupació a partir del primer d’abril i complementarà el sou del personal afectat aquest mes perquè la retribució salarial sigui la mateixa que si treballés. La mesura implica la suspensió temporal de 334 contractes de treball i la suspensió temporal parcial de 210, corresponents a persones que teletreballaven. La companyia ha explicat en un comunicat que les restriccions normatives per l’alerta sanitària han deixat sense activitat i amb tripulacions mínimes de seguretat 20 embarcacions de les 32 de la companyia. Les 12 restants treballen amb tripulacions reduïdes, i transporten mercaderies i prou. Malgrat que la situació s’arrossega d’ençà que començà l’estat d’alarma, la companyia ha renunciat a aplicar l’ERTO amb efectes retroactius.

El copríncep francès donarà 200.000 euros a Andorra. Gest del copríncep francès cap a Andorra, mesurat però significatiu. Emmanuel Macron ha respost a la demanda d’ajuda de material mèdic que el cap de govern, Xavier Espot, li va fer la setmana passada. Macron explica, en una carta adreçada a Xavier Espot, que el ministre de Salut ha acceptat la seva sol·licitud i l’informa que enviarà material sanitari i també farà una donació de 200.000 euros al fons solidari del govern. El copríncep assegura ser conscient de les dificultats al país i referma el seu suport a la població andorrana. Tenint en compte el pressupost del govern francès, la xifra no és pas extraordinària.

El govern de les Illes injectarà 25 milions d’euros a les empreses. El govern destinarà 25 milions d’euros addicionals a interès zero per a les empreses afectades per la crisi derivada de la Covid-19. L’acord s’ha pres durant la reunió la Mesa de Diàleg Social, en què han participat la presidenta del govern, Francina Armengol; el vice-president i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes; la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela; la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, i els representants de CCOO, UGT, CAEB i PIMEB. En total, el govern haurà introduït 125 milions d’euros de liquiditat i crèdits per ajudar les petites i mitjanes empreses de les Illes Balears, a més dels autònoms. Fa dues setmanes que es va aprovar una línia de liquiditat dotada amb 50 milions d’euros per a empreses, 40 milions d’una línia ordinària per a pimes i autònoms i uns 10 milions més de la línia especifica industrial. La presidenta ha explicat que ja es van tramitant 600 peticions de liquiditat per un valor de 64 milions d’euros, per bé que l’esforç habitual és d’uns 800 crèdits l’any. Aquestes xifres creixen i s’atendran amb totes les ampliacions que s’executen. Armengol ha matisat que aquestes línies també donen suport als milers d’autònoms de les Illes Balears. Per això ha apuntat que el govern va demanar a l’estat espanyol que es fes un fons amb ajudes de suport a autònoms i amb moratòries en els pagaments de quotes a la seguretat social, propostes que va acceptar l’executiu espanyol.

LA XIFRA
El 20% de morts de tot el món per coronavirus. Aquest és el trist percentatge que té l’estat espanyol, que avui ha superat la barrera dels 10.000 morts

TAL DIA COM AVUI
El 2 d’abril de 1700, es va cometre el primer acte de repressió institucional contra la llengua catalana: el rei Lluís XIV va prohibir-ne l’ús oficial a Catalunya Nord. La prohibició no ha estat derogada.