09.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 09.03.2016 - 23:49
El 26 de febrer de 2013 els diputats del PSC van votar al congrés espanyol en favor d’una resolució sobre el dret de decidir. Tots, llevat de Carme Chacón, que es va abstenir. Tres anys més tard ens trobem en una situació ben diferent. La direcció del PSC ha desat en un calaix la defensa del dret de decidir i ha acceptat –no pas sense incomoditat– el pacte del PSOE amb Ciutadans.
Aquest viratge ideològic en l’aspecte nacional ha tingut unes quantes etapes, que han acostat el discurs del PSC al del PP i Ciutadans en contra de l’opció de fer un referèndum sobre la independència. Una proposta que el PSC va arribar a defensar en una resolució presentada al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2012. En aquella resolució proposava una consulta que fos ‘legal’.
Un acord incòmode
En la consulta que el PSOE va fer a la militància el 27 de febrer passat sobre l’acord amb Ciutadans, el 79% dels militants del PSC i de les joventuts (JSC) van votar-hi a favor. La participació de la militància a Catalunya va ser força baixa, del 31%, allunyada del 50% que es va registrar de mitjana entre totes les federacions.
El primer secretari del partit, Miquel Iceta, no va dissimular la incomoditat d’un pacte amb Ciutadans, tot i que l’expressà de portes endins, en unes declaracions al comitè federal del PSOE que es van difondre per error als mitjans de comunicació. Iceta hi criticava Ciutadans amb aquestes paraules: ‘Són una força política d’un anticatalanisme i un antinacionalisme quasi primari.’ Així mateix, va recordar que l’acord havia tingut ‘una lectura diferent’ a Catalunya.
Una de les poques veus que han criticat públicament el pacte ha estat Núria Parlón, vice-primera secretària del partit i batllessa de Santa Coloma de Gramenet. Parlón considera que Pedro Sánchez ha fet ‘renúncies excessives’ amb Ciutadans i lamenta que l’entesa amb Rivera deixi en una situació ‘feble’ els socialistes catalans.
Ciutadans vol traslladar l’acord a Catalunya
Amb l’objectiu d’aprofitar el pacte d’investidura segellat entre Sánchez i Rivera, el portaveu de Ciutadans al parlament, Carlos Carrizosa, no es va estar de convidar el PSC a bastir-ne un altre a Catalunya. En una entrevista al 3/24, va dir que si els socialistes catalans avalaven el pacte a l’estat espanyol, l’acord s’hauria de traslladar també a les votacions a la cambra catalana.
Però el líder del PSC refusa un ‘front comú’ amb aquest partit, segons que va explicar després del darrer consell nacional. Iceta prefereix cercar acords transversals amb tots els grups de la cambra, incloent el primer grup de l’oposició, va assenyalar.
El pacte de Ros amb Ciutadans
En aquest viratge del PSC també cal destacar el paper del paer de Lleida, el socialista Àngel Ros. El juliol de l’any passat va tancar un acord de govern municipal amb Ciutadans, que inclou condicions per blindar la paeria contra el sobiranisme, com ara no donar cap mena de suport a l’AMI i no penjar símbols –estelades, per exemple– en espais públics, a més de canvis en el reglament d’usos lingüístics de l’ajuntament, que van en detriment del català.
Cal recordar que el batlle de Lleida formava part del sector crític del partit, que defensava les tesis més catalanistes, juntament amb ex-dirigents històrics com ara Marina Geli, Ernest Maragall i Antoni Castells. Quan Iceta es va disposar a encapçalar el PSC, el va temptar amb la presidència del partit i el discurs més catalanista de Ros va canviar. Fins al punt que va passar de donar suport des de la paeria a la declaració sobiranista del parlament –el febrer del 2013– a considerar ‘un pas endavant’ que el programa electoral pel 27-S no inclogués el dret de decidir.
Quan el PSC donava suport al dret d’autodeterminació
Si mirem més enrere, veiem que fa quasi quaranta anys els socialistes defensaven el dret d’autodeterminació. Era al Pacte d’Abril, l’acord signat el 1977 pel PSC, la federació catalana del PSOE i socialistes catalans independents amb l’objectiu d’unir el socialisme en una sola candidatura electoral. Aquell document incloïa un seguit de principis entre els quals hi ha ‘el reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l’estat espanyol’.
El Pacte d’Abril també assenyalava com una de les ‘finalitats indeclinables’ de la candidatura d’unitat socialista el següent punt: ‘L’exigència constitucional d’una estructura d’estat que garanteixi a Catalunya l’aprofundiment de la seva autonomia, més enllà dels nivells previstos en l’Estatut del 1932 i d’acord amb les necessitats reals d’aquest moment, i aboni el procés d’autonomia de les diferents nacionalitats i regions diferenciades de l’Estat espanyol.’
