El VIH, un malson amb els dies comptats?

Al món occidental, sovint hom pensa que la sida és un problema del passat, però les dades demostren que no: entre el 2003 i el 2016 se n’han diagnosticat 10.713 nou casos a Catalunya, 1.953 al País Valencià i 2.273 a les Illes Balears, on la mitjana d’infecció és notablement superior a la de l’estat espanyol.

Gràcies als avenços de la medicina, al primer món contreure el VIH ja no duu la mort –o, si més no, de manera directa–, però continua essent una malaltia crònica que obliga a seguir tractaments força cars i que, a més, disminueix l’esperança de vida. Així doncs, els objectius dels investigadors són prevenir-ne el contagi, millorar-ne els tractaments i trobar-ne, d’una vegada per totes, un guariment  definitiu.

La PrEP, l’oportunitat de convertir el VIH en ‘anècdota’
La profilaxi pre-expositiva (PrEP), que ha estat notícia aquests darrers mesos, és una medicació que impedeix el contagi del virus. A l’estat espanyol no és disponible, però a Barcelona hi ha el PrEP Point, el primer centre especialitzat en aquest medicament. Compta amb consultes mèdiques, laboratori propi i assistència sanitària per als usuaris que han decidit de fer-la servir pel seu compte, amb l’objectiu d’avançar feina abans no s’autoritzi l’ús de la PrEP.

Ferran Pujol, director del BCN CheckPoint –un centre comunitari de detecció del VIH associat al PrEP Point–, explica que només poden assessorar unes cinc-centes persones fins al gener, en el marc d’un estudi. També diu que el seguiment a les persones que compren el fàrmac pel seu compte és important per a garantir-ne un tractament segur. Per una banda, és vital que la persona que pren aquesta medicació no estigui infectada –n’hi ha que ho estan i no ho saben– i, per una altra, cal que tingui una bona funció renal, perquè la PrEP pot afectar el ronyó.

A l’estat espanyol només es pot accedir a la PrEP per compte propi o formant part d’estudis experimentals. Però aquests estudis interrompen el tractament al cap d’un any i el pacient es queda una altra vegada sense medicació. ‘És una vergonya que aquest tractament no sigui disponible perquè l’efectivitat de la PrEP és demostrada’, diu Pujol. A Londres les infeccions han caigut d’un 90% en menys de dos anys després de la implantació de les pastilles. ‘Tenim eines per a convertir les infeccions de VIH en anècdota, però no les fem servir’, lamenta.

Segons Pujol, ni el cost del fàrmac ni el fet que la malaltia es pugui prevenir no són raons suficients per a justificar que no s’apliqui el tractament al col·lectiu de risc, format per homes que tenen relacions sexuals amb altres homes i dones transsexuals. ‘El govern espanyol va demanar al Comitè de Bioètica si seria adequat de finançar aquesta medicació, i el comitè va dir que sí –explica–. Que es pugui evitar el contagi amb l’ús del condom no vol dir res. Seria com si no tractéssim els malalts de càncer de pulmó perquè l’haurien pogut evitar sense fumar.’

Aquesta reivindicació és especialment important per al col·lectiu de risc. A Catalunya, de cada 10.000 persones que formen part d’aquest col·lectiu, se n’infecten 230 cada any, mentre que de cada 10.000 del col·lectiu general, se n’infecten 2. El contagi, doncs, es redueix, en la majoria dels casos, a un grup minoritari –representa el 4% de la població sexualment activa– i tancat. Així doncs, el risc de contagi és notablement més alt en els qui formen part d’aquest grup, encara que prenguin les mateixes mesures preventives que els qui no en formen part.

Un vaccí per a eliminar els antiretrovirals
Més enllà de la prevenció, les investigacions encapçalades pel doctor Bonaventura Clotet han fet grans avenços en la línia de millorar el tractament del virus. Perquè els malalts de sida puguin fer una vida normal i no es trobin obligats a prendre medicació antiretroviral periòdicament, hom cerca la manera de controlar la malaltia sense tractament o amb tractaments que facin la vida més fàcil al pacient. És per això que IrsiCaixa i la Fundació Lluita contra la sida proven una teràpia experimental que combina el vaccí MVA.HIVconsv, desenvolupat per investigadors de la Universitat d’Oxford, amb la Romidepsina, un fàrmac que desperta el virus latent en l’organisme.

Malgrat que aquest assaig clínic no s’ha acabat, el mes de febrer passat els investigadors van concloure que el sistema immunitari de les persones amb VIH es pot reeducar per controlar el virus durant llargs períodes sense prendre antiretrovirals. Dels tretze pacients que van participar en l’estudi, cinc van poder controlar el virus sense necessitat de tractament antiretroviral durant unes quantes setmanes.

Aquests resultats signifiquen un gran avenç per a una investigació que resulta especialment complexa a causa de la naturalesa del virus. ‘Algunes cèl·lules infectades pel VIH tenen el virus inactiu, com adormit –explica Júlia García Prado, investigadora Miguel Servet i cap del Grup Virievac de l’Irsicaixa–. Per tant, l’única manera d’eliminar la malaltia és despertar el virus per a detectar on s’amaga i destruir aquestes cèl·lules.’

De les VLP a la nanotecnologia
Però aquest no és pas l’únic avenç d’aquests darrers temps sobre la cura i el guariment del VIH. Les VLP, ‘virus-like particle’, també conformen una teràpia innovadora. Són retrats robot del virus de la sida que ensenyen al sistema immunitari a generar una resposta per a evitar la infecció. ‘Consisteix a intentar fer un virus fals, que sigui molt semblant al VIH, però sense ser infecciós, i injectar-lo al pacient’, explica García. Aquesta estratègia suscita una resposta que prepara el sistema immunològic per quan topi amb el virus real i pugui resistir-lo.

L’IrsiCaixa també treballa amb nanotecnologies que viatgen a l’interior de les cèl·lules per a mimetitzar el virus emprant el mateix mecanisme que fa servir el virus per a infectar les cèl·lules, però en lloc de material infecciós porten eines per a combatre el VIH. ‘La nanotecnologia permet de dur les partícules de la medicació a les cèl·lules on sabem que hi ha el virus amagat, però no hi arriben els fàrmacs normals’, explica García, que també destaca la millora en els tractaments antiretrovirals. Se’n desenvolupen de nous per tal que siguin més efectius, durin més i, per tant, es pugui prolongar l’espai entre dosi de medicació i dosi de medicació.

El diagnòstic precoç, una de les claus per a combatre el virus
Tots els experts coincideixen que diagnosticar el virus de manera prematura és molt important per a tractar-lo. De fet, els pacients que fa poc que estan infectats responen millor als tractaments experimentals. El Departament de Salut Català ha creat enguany el Programa de Prevenció, Control i Atenció del VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques, que desplegarà estratègies en què, per exemple, s’augmentarà la freqüència de la prova del VIH.

Centres com el BCN CheckPoint, que fan la prova ràpida de diagnòstic del VIH, han detectat un descens d’infeccions gràcies al diagnòstic precoç. Actualment, el 60% dels nous infectats han agafat el virus els darrers tres mesos, un percentatge que anys enrere era del 8%.

El guariment definitiu, cada vegada més a prop
Els darrers avenços en les investigacions fan que tant científics com pacients mirin amb un cert optimisme la possibilitat de trobar un guariment definitiu. ‘El VIH és un desafiament perquè es queda a les cèl·lules com una part del genoma i a sobre ataca el sistema immunitari –lamenta García–. Però és possible arribar a trobar un guariment definitiu, tot i que marcar terminis seria precipitat.’

El fet important, segons els experts, és continuar les investigacions i conscienciar la població sobre una malaltia encara desconeguda, estigmatitzada i sovint menystinguda per la gent més jove.