El vi com a millor amic de l’home (segons Arnau de Vilanova)

“El vi no solament admet calor natural, ans clarifica la sang, eixampla les artèries, desobstrueix el fetge, alleuja el cor i reforça els membres. És una benedicció per al cos, però també per a l’ànima, la qual eleva conferint-li l’alegria que fa oblidar la tristesa.” No són paraules de cap estudi científic elaborat per una prestigiosa universitat i publicat a revistes mèdiques, tot i que en un moment en què la Unió Europea sospesava d’etiquetar el vi amb avisos sobre els riscs de càncer derivats del consum d’alcohol, sembla que al vi li calen elogis. Com ara que “el vi conforta l’esperit”, que “el vi va bé a totes les edats” o que “els investigadors que han estudiat els efectes medicinals del vi han arribat a la següent conclusió: el vi és el millor amic de l’home”.

Són paraules d’un metge, sí, però, que va viure entre els segles XIII i XIV, Arnau de Vilanova, i es poden llegir al Llibre dels vins, escrit originalment en llatí l’any 1310. Ara s’acaba publicar per primera vegada en català per Vibop, en una traducció anotada a cura de Patrick Gifreu. El llibre, que arriba avui a les llibreries, és una de les obres més singulars de la producció científica i mèdica del savi medieval nascut a València l’any 1240, en què s’ofereixen una cinquantena de receptes per a preparar vins medicinals indicats per a tota mena de malalties.

La presentació del llibre dels vins, dins la col·lecció Envinats de Vibop, ha tingut un padrí excepcional: el sommelier i savi Josep Roca, que ha acollit la premsa al restaurant familiar, el Celler de Can Roca. Un espai que ha volgut presentar com un lloc de cultura, especialment indicat per al diàleg entre l’agricultura, la gastronomia i l’alta cultura, “entre el cos, l’ànima i l’esperit” mitjançant el vi –ha dit–, que ha definit així: “És la més intel·lectual de les begudes i portadora d’una idea de bellesa, que pot fer-nos mal, però també encantar-nos de la vida.” Precisament ell, que va ser un dels primers autors de la col·lecció Envinats dedicada al maridatge de vi i cultura, ha volgut destacar la feina de Vibop, per fer possible aquest diàleg i recuperar aquests texts que ens permeten de fer un descobriment: “Tot allò que avui és tendència ja es va dir, tot el que està de moda ja ho va ser”, diu. I afegeix: “Tinguem de la humilitat de saber que hi va haver savis que ja ho van dir molt abans que nosaltres.”

Les receptes amb vi del metge de reis i papes

Com ha passat algunes altres vegades amb el nostre patrimoni de dimensió universal, l’editora Montserrat Serra, responsable de Vibop, va descobrir la primera referència al llibre d’Arnau de Vilanova en un llibre comprat a Berkeley, als Estats Units: “En un moment de bel·ligerància contra el vi, em va ajudar a veure que hi podem fer matisos.” A l’edat mitjana, Arnau de Vilanova defensava el vi d’una manera mèdica, ha recordat l’editora, i el considerava “el millor amic de l’home”.

Escrit en llatí, l’escriptor Patrick Gifreu en va publicar una edició en francès, i Serra li va proposar de traduir-lo al català. L’escriptor s’hi va engrescar i va enllestir en pocs dies un llibre erudit i de lectura amena, que, a més, ens serveix per a acostar-nos a la figura apassionant d’Arnau de Vilanova. Per a ajudar-hi, el medievalista Joan Santanach ha situat aquest científic i teòleg, diplomàtic i polític, conseller i metge de reis i papes, en molts aspectes paral·lel a la universalitat i fama del seu coetani Ramon Llull.

Santanach ha volgut destacar la transcendència de la publicació per primera vegada en català –la llengua del seu autor– d’un llibre de començament del segle XIV, escrit en llatí, però que va arribar a tenir trenta-quatre edicions en alemany, fins a esdevenir un clàssic de la literatura mèdica medieval.

Una vida de novel·la per a un autor conegut arreu del món

La figura de Vilanova, que va escriure De vinis abans de morir en una travessa marítima cap a Gènova, és apassionant i travessa una època medieval marcada per esdeveniments polítics i religiosos que van tenir una petjada en la seva biografia. Com a metge de confiança del rei Pere el Gran i els seus fills Jaume II i Frederic de Sicília, va escriure un bon grapat d’obres científiques i va ensenyar a la Universitat de Montpeller, en un temps marcat per la lluita entre el poder terrenal i l’espiritual que desencadenà el cisma d’occident.

Alhora, influït per la renovació espiritual que impulsaven ordes com els franciscans i els dominicans, la seva faceta de teòleg el va dur fins i tot a la garjola. La confiança que, com a metge, havia teixit amb reis i papes, a qui havia atès d’afeccions tan molestes com els càlculs renals o les morenes, va salvar-li la pell, tot i que al final de la seva vida la relació amb el rei el va allunyar de Catalunya i el va dur cap a Itàlia, on va escriure el Llibre dels vins i hi va morir l’any 1311.

Vilanova estructura el volum en una cinquantena de preparacions per a tota mena de xacres, amb ingredients com ara codonys, romaní, sàlvia, fonoll i anís. Fins i tot amb un or que, com ha explicat Santanach, ha fet que alguns experts dubtin de l’autoria de Vilanova. Com a exemple dels poders medicinals d’aquests preparats amb vi, a la recepta per a reforçar tot el cos, a base de cubeba, clau, gingebre, panses i aigua de roses, s’especifica que enforteix el cervell i la virtut natural. “Elimina un refredat crònic i va bé per a tota la gent gran. És vàlid contra síncope, lipotímia, defectes cardíacs, fredor de l’estómac, indigestió. Corregeix la calor ajudant a digerir els aliments i millora la sang.” Però no tan sols això. Vilanova diu més virtuts d’aquest preparat: “És bo per a la flatulència i la disfunció de la matriu per causa del fred o de la humitat, i evita així que sigui inapte per concebre. És indicat contra vòmits, mandra intestinal, indigestió. Enforteix els òrgans mentals. És útil per a pacients convalescents, crònics i frígids, els òrgans principals dels quals es refreden i fallen. Aquest és el remei indicat per a la tos de pit.”

La presentació del Llibre dels vins editat per Vibop, a més, ha permès als presents a l’acte de tastar de manera exclusiva un vi d’arrels preparat per Josep Roca a partir d’un vi pallarès aromatitzat amb diverses herbes, que hauria fet xalar Arnau de Vilanova.