‘El vet del govern espanyol a les cinc-centes places de mossos és un acte mesquí’

La setmana passada, els Mossos d’Esquadra van ser l’ase dels cops del govern espanyol. En un mateix dia, es va saber que l’executiu de Rajoy prohibia la convocatòria de cinc-centes noves places de mossos –fet que havia estat pressupostat de feia temps– i blocava l’accés del cos de la policia catalana als fòrums estatals de policies i a les bases de dades de l’Europol, qüestió primordial en la lluita antigihadista. El Departament d’Interior i els sindicats de mossos, amb el Sindicat Autònom de Policia (SAP) al capdavant, van posar el crit al cel i van queixar-se’n als quatre vents, però això no ha servit pas per a obtenir cap resposta positiva des de Madrid. Arran d’aquests incidents, entrevistem la portaveu del SAP, Imma Viudes.

—Recentment, el cos dels Mossos ha estat notícia per dos fets. El primer, que el Ministeri d’Hisenda espanyol ha impedit a la conselleria d’Interior de convocar cinc-centes noves places. Com la interpreta, aquesta reacció, el sindicat?
—Ho considerem absolutament irresponsable. Això tindrà un greuge, tant per als agents que hi ha al carrer com per a la ciutadania, i nosaltres exigim que la policia no formi part d’aquesta pugna política. Demanem una mica de responsabilitat a tots els actors polítics. I generositat per part del ministre espanyol, evidentment. Considerem que això és un acte absolutament mesquí i irresponsable.

—I premeditat?
—Sí, perquè si tenim en compte que aquestes places ja havien estat pressupostades i aprovades, han tingut molt temps per a preveure que eren a punt de sortir.

—Per tant, creieu que darrere la decisió del govern espanyol hi ha una motivació política.
—Sí. De fet, el ministre va dir que no confiava en el govern. I nosaltres ens demanem quines accions de deslleialtat ha pogut fer la conselleria d’Interior. Considerem que no hi ha hagut cap acte deslleial per part del govern català. Per això, només ho podem interpretar com una resposta política.

—El conseller Jané ha anunciat que convocaria 500 places aquest any, 500 més l’any vinent i 500 el 2019. Us en sentiu satisfets?
—No únicament per a nosaltres, sinó per a la ciutadania. Celebrem la decisió del govern perquè hem de recordar que, el setembre, vam engegar la campanya ‘Sota mínims’ amb què denunciem aquesta manca d’efectius. No falten efectius únicament perquè no hi ha convocatòries d’accés des del 2011, sinó també perquè tenim un degoteig constant d’efectius que deixen el cos. I això no ho hem de passar per alt.

—Arran de què?
—Companys que agafen excedències, que es jubilen, i també perquè, malauradament, sigui per motius de feina o per malalties, es moren. Cada any tenim menys agents al carrer. I això és un greuge tant per a la seguretat pública com per al nivell d’alerta antiterrorista que hi ha actualment. Això fa encara molt més greu la decisió que ha pres el govern espanyol. Ara al cos hi ha 16.700 agents, i fa quatre anys érem més de 17.000.

—La Junta de Seguretat va estipular, el 2006, que hi hauria d’haver 19.000 mossos. El fet de no tenir aquests efectius, com afecta el dia a dia dels agents?
—Afecta la seguretat de cada agent, perquè ens trobem amb pocs efectius al carrer. Tampoc no podem donar resposta als requeriments ciutadans, molt sovint. La seguretat és coberta en certa manera. Si tenim un cas de violència masclista, s’hi adrecen les patrulles del districte que calgui. Vull dir que casos com aquests es cobriran. Però la falta d’efectius sí que fa créixer el temps de resposta en les actuacions i, a més, afecta la conciliació de la vida laboral i familiar. Tinguem en compte que, si som en una comissaria amb el nombre mínim d’agents, la gent que tingui un assumpte urgent personal no podrà encaixar-ho amb la feina. No ens poden concedir permisos. Això causa la síndrome de Burnout, que tenen altres col·lectius i que comença a aparèixer dins el cos.

—Però, actualment, les operacions es fan amb tots els efectius que es requereixen?
—Sí, això sí. Però, per exemple, tenim una bossa d’hores destinada a cobrir hores extres per a vigilar els punts més calents que són sensibles a actes terroristes. Doncs, ja no podem assumir més hores extres amb els efectius que tenim ara mateix. Necessitem més efectius per a reforçar aquests punts. De manera que no afecta solament la seguretat ciutadana del dia a dia, sinó que també afecta el nivell d’alerta antiterrorista actual. Hem de tenir en compte que la situació d’ara no és la mateixa de fa cinc anys. Ara tenim l’amenaça de l’autoanomenat Estat Islàmic, que és una realitat present i que no podem deixar de banda. No la podem passar per alt, per això demanem al ministre que sigui responsable.

—De fet, de moment, encara no us permeten d’accedir als fòrums policíacs estatals ni als bancs de dades de l’Europol. En canvi, a l’Ertzaintza sí. Ja feia temps que ho havíeu demanat?
—Fa bastants anys que ho demanem, tant els Mossos com Interior. Com ja deveu saber, fa nou anys que no es convoca la Junta de Seguretat i, insisteixo, fa nou anys no existia Estat Islàmic. Ara es fa més necessari que mai tenir accés directe a aquestes bases de dades, i més si tenim en compte que Catalunya és un estat fronterer i que un terç de les operacions antiterroristes es fan aquí. No entenem aquesta manca de col·laboració. Ens afecta a nosaltres i a escala europea. Per això l’Eurocop també ho ha denunciat. Accedir a aquestes dades és importantíssim en la lluita contra el gihadisme. No voldríem lamentar cap mena d’incident en el qual els Mossos no hagin pogut tenir accés directe a bases de dades que són fonamentals.

—Què vol dir tenir accés directe als bancs de dades?
—Bases de dades de sospitosos i comunicacions europees. Nosaltres hem de demanar permís, no hi tenim accés directe. Sí que és cert que col·laborem amb el cos de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que hi tenen accés directe. No ens quedaríem descoberts en cas d’una amenaça, però ens complica molt la feina perquè no formem part, per exemple, del Centre d’Intel·ligència sobre Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO). Per això volem que es convoqui la Junta de Seguretat, perquè totes aquestes qüestions s’han de concretar en una junta. Aquesta col·laboració és molt necessària tenint en compte el nivell d’alerta actual. A banda que nosaltres també tenim bancs de dades que els poden ser necessàries a ells.

—Ells tampoc no poden accedir a les vostres dades?
—No. Però hi ha més problemes. En alguna actuació de la policia, si sortim del territori, perdem competències. Aquestes diferències competencials també s’han de resoldre.

—Si els mossos surten del Principat, no poden actuar?
—Sí. Per exemple, en una persecució en calent, perdem competències. Si trepitgem l’Aragó, hem de demanar permís per a actuar i això dificulta i alenteix qualsevol investigació. Tot això forma part d’una pugna política que avui dia no entenem i que considerem irresponsable.

—Ara som en un nivell d’alerta antiterrorista 4, i el màxim és 5. Què vol dir, això?
—Que s’augmenten els dispositius antiterroristes, que veurem al carrer armes llargues. Ens hem d’acostumar a aquesta situació.

—Encara es fa estrany veure aquesta mena d’armament en llocs públics.
—Hem de pensar que és per la nostra protecció, no n’hem de tenir una visió repressiva. Estem acostumats a veure una policia de més proximitat, que hi continua essent i és fonamental per a detectar possibles casos de radicalització. Però ens hem d’acostumar que també hem de tenir efectius al carrer amb armes llargues que l’única cosa que fan és garantir la nostra protecció. El nivell 4 reflecteix una possibilitat elevada d’atac.

—Darrerament, hem vist atemptats al Regne Unit, França i Brussel·les. Teniu proves fefaents que pugui haver-n’hi cap al nostre territori?
—A banda les operacions antiterroristes que ens demostren clarament que aquí hi ha un índex creixent pel que fa a la radicalització, les últimes comunicacions d’Estat Islàmic ens diuen que han posat Espanya en el punt de mira. Si bé fa un temps no l’esmentaven, ara sí.

—Quina mena de comunicacions són?
—Són comunicacions que fan cada cert temps per a difondre el seu missatge. També han criticat i denunciat el paper de la dona policia a Occident i sabem que l’han posat en el punt de mira.

—Us heu trobat amb preparatius molt a punt de cometre un atemptat?
—Sí. De fet, fa poques setmanes, n’hi va haver un cas. I això serà un degoteig constant de detencions i d’operacions antiterroristes. Hem de canviar el xip. La realitat d’avui és molt diferent de la de fa anys. I en aquest context hem de tenir especial sensibilitat i, sobretot, més reforços policíacs urgentment.