El vertigen de Macron

El resultat de la primera volta de les presidencials franceses ha canviat la situació de la segona. El president actual, Emmanuel Macron, esperava una reelecció còmoda, basada en la repetició del clàssic front republicà. El càlcul era que a la segona volta s’hauria d’enfrontar a Le Pen i que tots els partits de dreta i esquerra li regalarien els vots per impedir una victòria de l’extrema dreta.

El càlcul li ha funcionat, però tan sols en part. Efectivament, a la segona volta Macron s’enfrontarà a Le Pen, però el resultat de la primera volta és molt més complicat que no s’esperava. La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon va ser a punt de colar-se a la segona volta, atès que va acabar a tan sols mig milió de vots de Le Pen. I això redibuixa els límits d’unes eleccions en què, per l’escàs pes demogràfic de les nostres circumscripcions, els catalans i els bascs pintem molt poc.

Perquè ara l’inconvenient que té Macron és l’abstenció. La possible abstenció de l’esquerra. La seua situació ideal no s’ha produït i ha emergit un pol important que agrupa un vot d’esquerres molt opositor a les seues polítiques i poc donat a demanar de manera entusiasta el vot. Mélenchon la nit electoral va dir i va repetir que cap vot no havia d’anar a Le Pen, però no va demanar-lo per a Macron. És un matís tan sols, però que explica moltes coses. A la Sorbona i en unes altres universitats franceses, grups d’estudiants s’han tancat demanant a l’esquerra que no vote ni Le Pen ni Macron.

I això passa perquè en realitat en aquestes presidencials dos de cada tres votants, els de l’extrema dreta, per una banda, i els de la França Insubmisa, per una altra, han anat a les urnes a intentar de trencar amb tot, d’enviar Macron a la paperera de la història. I ara el president haurà de fer números, molts números. Els partits de sempre, per dir-ho així, han desaparegut: els gaullistes, el partit socialista i el partit comunista, tots junts, no arriben ni al deu per cent dels vots. I la suma de l’extrema dreta empata amb Macron. Per tant, si algú li ha de donar la victòria, són els votants de Mélenchon. Ho faran?