El vaccí contra el coronavirus i les patents farmacèutiques: serà accessible a tothom?

Els perills i els perjudicis per als pacients que poden causar les patents farmacèutiques ronden el coronavirus. La recerca d’un vaccí i d’un tractament efectiu contra la Covid-19 mou el món, però no s’ha esvaït el risc que una gran empresa en tingui la llicència exclusiva i això dificulti que els medicaments arribin a tots els estats amb un preu raonable. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), que assegura que treballa per garantir que siguin accessibles a tot arreu, ha xifrat en un centenar les investigacions que hi ha en marxa per a descobrir un vaccí, i ha esmentat el possible èxit de ‘set o vuit’ candidats principals que són en una fase més avançada de la investigació. Tot i l’esforç inversor de governs de tot arreu, més d’un 70% dels grups que són al capdavant dels esforços mundials per a la recerca d’un vaccí els encapçalen empreses privades, segons dades publicades per la revista Nature. La resta, l’encapçalen universitats i centres de recerca i iniciatives públiques. ‘Serà un desastre si només una companyia farmacèutica té l’exclusivitat de proveir el tractament o les vacunes arreu del món’, vaticina Yuanqiong Hu, assessora legal de la campanya d’Accés de Metge sense Fronteres (MSF). Ara bé, és possible evitar que això passi amb el sistema de patents actuals?

MSF recorda que els estats poden suspendre els efectes de les patents com a mesura extraordinària en casos d’emergència sanitària, i estendre la producció del vaccí a un preu assequible. Són les anomenades llicències obligatòries, regulades en un acord internacional de l’Organització Mundial del Comerç de 1994, l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC), i protegides també per la Declaració de Doha del 2001, un cop constatades les dificultats per a l’extensió dels medicaments contra la sida, especialment a l’Àfrica. Aquesta declaració reblava que els estats poden adoptar mesures per a protegir la salut pública i permetre l’accés universal dels medicaments en situacions d’emergència nacional o d’extrema urgència com ho són les epidèmies. Les llicències obligatòries suspenen durant un temps el dret d’exclusivitat sobre una patent perquè les explotin uns altres, a canvi d’una remuneració, amb l’objectiu que el producte sigui accessible per a tota la població.

A la pràctica, tal com recorda MSF, aquest sistema ha estat ‘una via per a incrementar l’accessibilitat de medicaments per als tractaments del virus de la sida, l’hepatitis C i el càncer’, i alguns estats ja s’han preparat per a fer-les servir en el cas que es desenvolupi un vaccí, tractaments efectius o dispositius mèdics imprescindibles per a lluitar contra el SARS-CoV-2. Ho han fet Xile, l’Equador, el Canadà, Alemanya, el Brasil i el govern israelià. La legislació espanyola preveu que el govern concedeixi llicències obligatòries per decret sobre les patents si hi ha un motiu d’interès públic, com ho seria una situació ‘de primordial importància per a la salut pública’, o per a la defensa, o per necessitats d’abastiment. Ho estableix la darrera llei que ho regula, del 2015. En aquest decret, el govern espanyol ha d’establir l’abast, les condicions, el cànon de llicència i les condicions de l’explotació del producte. A més, d’acord amb un reglament europeu del 2006, les llicències obligatòries també es poden destinar a la fabricació de medicaments per a l’exportació a estats que tinguin problemes de salut pública. Però és una via que a l’estat espanyol no s’ha emprat mai.

El darrer intent ciutadà perquè el govern espanyol ho fes va ser el 2015 amb un medicament per a l’hepatitis C. El Tribunal Suprem va arxivar una querella contra la ministra de Sanitat aleshores, Ana Mato, per homicidi per omissió de socors, entre més delictes, presentada per la Plataforma d’Afectats per l’hepatitis C, que denunciaven que s’havia deixat morir 4.000 pacients. En aquell context, Podem i UPyD, amb el suport d’organitzacions com Farmamundi, van defensar l’expropiació de la patent del sofosbuvir, de la farmacèutica Gilead i comercialitzat amb el nom de Sovaldi. No es va aplicar la llicència obligatòria i el govern espanyol va optar per dialogar amb la farmacèutica. Finalment, va negociar amb Gilead una rebaixa del preu inicial de 60.000 euros per tractament, tot i que només hi podien accedir els pacients que es trobessin en un estat més greu.

Precisament, Gilead torna a ser ara en el punt de mira mundial perquè té la propietat del remdesivir, un medicament experimental antiviral contra l’Ebola que ressorgeix en múltiples investigacions amb l’esperança que sigui un tractament útil contra la Covid-19. Mentre continuen els assaigs clínics, el fàrmac es guanya un nom com a possible tractament efectiu apadrinat pels Estats Units i els titulars positius afavoreixen la cotització de Gilead en borsa.

La fitxa que ha mogut l’OMS

MSF i altres organitzacions com Salud por Derecho segueixen de prop el projecte de l’OMS per a aconseguir que hi hagi un accés equitatiu als medicaments i al vaccí contra el coronavirus. L’OMS ha impulsat una aliança mundial publico-privada, anomenada ACT Accelerator, amb el suport dels principals estats europeus, la Comissió Europea, el Canadà, el Japó, Noruega, el Regne Unit, Ruanda, Malàisia i l’Aràbia Saudita, entre més. També hi són la Fundació Bill i Melinda Gates, la Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Pandèmies (CEPI), l’Aliança per als Vaccins (Gavi) i indústries farmacèutiques. Però no hi participen ni la Xina ni els EUA. Donald Trump va retallar les aportacions nord-americanes a l’OMS amb acusacions de mala gestió de la pandèmia i d’haver encobert les males pràctiques del gegant xinès.

És en aquest context que la Unió Europea va recaptar 7.400 milions d’euros en una conferència virtual de donants per a desenvolupar mitjans de diagnòstic, tractament i vaccins contra el coronavirus, a més de donar suport als estats en situació de vulnerabilitat. L’estat espanyol va donar 125 milions, i la Comissió Europea, 1.400. ‘Anem seguint aquest procés important i esperem que es donin més detalls dels plans concrets i de les accions aviat’, diu Yuanqiong Hu. MSF subratlla que els medicaments contra la Covid-19 han de ser considerats ‘béns públics globals’ i han de ser ‘abastables, segurs, efectius, administrats amb facilitat i universalment disponibles per a tothom a tot arreu’. També demana transparència en els acords entre els interessats, les condicions amb què es lliguen les aportacions públiques, els costos i preus de tots els estadis de desenvolupament, la producció i distribució dels medicaments, i que, a més, es comparteixi tot el coneixement i les tecnologies.

‘El finançament públic no pot consistir a distribuir xecs en blanc i no podem confiar en mesures voluntàries per a assegurar que les tecnologies que salven vides es comparteixin d’una manera equitativa’, va advertir MSF en un comunicat. L’organització alerta de les possibles ombres del projecte: no queda clar qui vetllarà per l’accés global dels recursos i demana a l’OMS quan i com establirà un sistema per a garantir-ho i com es resoldran els conflictes que sorgeixin entre els sectors privats involucrats en la iniciativa. També demana com es fixaran els preus i qui ho farà, i com s’evitaran els monopolis perquè siguin diversos els productors que fabriquin els fàrmacs.

Salud por Derecho també qüestiona a qui pertanyerà la propietat intel·lectual de les investigacions que en resultin, com es garantirà la producció a escala global dels medicaments i els vaccins i quins mecanismes de rendiment de comptes i transparència hi haurà. ‘No n’hi ha prou de recaptar importants sumes de diners’, argumenten. L’organització advoca perquè els governs donants introdueixin condicionants legals a les aportacions i els acords amb els actors públics i privats que siguin finançats per assegurar que els productes que en resultin siguin efectivament tractats com a béns públics globals, i tinguin preus justos i assequibles. Avisen que ‘encara s’han de fer molts passos i moltes preguntes’ perquè es garanteixi que ningú no es queda enrere amb el coronavirus.