18.09.2017 - 18:04
BRUSSEL·LES, 18 (EUROPA PRESS)
El Tribunal General de la Unió Europea (TUE) ha anul·lat aquest dilluns la resolució de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) que va declarar que no existia risc de confusió entre la marca figurativa Anna de Codorníu, registrada per a begudes alcohòliques excepte cerveses, i la marca Ana de Altún, que l’empresa Altún sol·licitava registrar per a vi blanc de Rioja.
Codorníu va recórrer davant la Justícia europea aquesta resolució, que va considerar que els productes designats per les marques eren idèntics però que els signes que constitueixen les marques era “escassament similars a nivell visual i fonètic” i “clarament diferents a nivell conceptual”, per la qual cosa no existia risc de confusió.
Així mateix, l’EUIPO va estimar que la diferència conceptual “contribuïa a compensar la similitud fonètica”, per la qual cosa va deduir que no existia similitud entre la marca de Codorníu i la marca de l’empresa alabesa.
En la sentència dictada aquest dilluns, el Tribunal General de la UE ha anul·lat aquesta resolució de l’EUIPO. En concret, reconeix que les marques “presenten escasses similituds a nivell gràfic”, que en el plànol fonètic” són “lleugerament similars” a causa de l’element comú “ana” i que els elements figuratius d’ambdues són “molt diferents des del punt de vista conceptual”, per la qual cosa està d’acord que “aquests elements contribueixen a diferenciar les marques conceptualment”.
No obstant això, el Tribunal General afirma que l’EUIPO es va equivocar en considerar que la diferència conceptual contribuïa a compensar la similitud fonètica, ja que, perquè això ocorri, es requereix que “almenys una de les marques tingui un significat clar i determinat per al públic al que van dirigides”.
En aquest cas concret, el tribunal assegura que l’expressió “ana de altún” no té un significat “clar i determinat” perquè “el públic pot suposar que el nom Ana de Altún és el nom d’una persona real, però desconeguda, o que és el nom d’una persona fictícia”.
Per això, conclou que el significat d’aquesta expressió “resulta vague i no és possible qualificar-ho de clar i determinat ni pensar que el públic pot captar-ho immediatament”.
A més, la Justícia europea ha subratllat que, encara que els noms propis Ana i Anna s’escriguin de manera diferent i els elements figuratius siguin diferents, les diferències al fet que donen lloc “no compensen les similituds visuals i fonètiques entre les marques fins al punt de neutralitzar-les”.
Per tant, estima que, en contra del que va afirmar l’EUIPO, les marques considerades íntegrament no són diferents, sinó que presenten “cert grau de similitud” a pesar que “aquest sigui escàs considerat globalment”.
