El TSJC reconeix que no troba jutges per al judici contra l’antiga mesa del parlament

El judici contra l’ex-president del parlament, Roger Torrent, i els altres membres independentistes de la mesa del parlament de la legislatura, és a la corda fluixa. El TSJC ha emès una nota de premsa en què reconeix que no té magistrats disponibles pel 5, 6 i 7 d’octubre, dies en què està previst que es faci. També jutjaran l’ex-vice-president Josep Costa i els ex-secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

Aquest judici ha patit diferents ajornaments. Primer es va suspendre per la recusació al magistrat Jesús Maria Barrientos, president del TSJC. El motiu pel qual se’l va deixar fora del judici es remunta el 2018. Durant un discurs de l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, Barrientos es va aixecar i va marxar en senyal de protesta.

Posteriorment el TSJC va acceptar la recusació del jutge Carlos Ramos presentada també per Costa i el va apartar del judici. En l’escrit de recusació, s’argumentava una manca d’imparcialitat de Ramos tot fonamentant-se en expressions emprades pel jutge en interlocutòries prèvies. El tribunal que va valorar el recurs no compartia els arguments de l’ex-vice-president de la mesa i considerava que les expressions usades per Ramos eren fruit d’un “apassionament personal”, però que no afectaven pas la seva imparcialitat. Amb tot, va ser apartat.

Finalment, va establir que el judici es faria els dies 26, 27 i 28 d’octubre. Però era incompatible amb un altre judici l’advocat Jordi Pina. És per això que la nova data va fixar la data pel 5, 6 i 7 d’octubre.

Prohibit debatre sobre autodeterminació i sobre la monarquia

La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós, i un any i quatre mesos i 24.000 euros de multa per a Delgado, per desobediència greu al Tribunal Constitucional espanyol.

Tot plegat, per dues resolucions debatudes al parlament el 2019, poc després de la sentència contra els presos polítics. En la primera resolució, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l’exercici del dret d’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del rei espanyol.