21.11.2023 - 11:26
|
Actualització: 21.11.2023 - 13:44
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fixat les dates del judici contra el diputat d’ERC Josep Maria Jové, ex-secretari general de la Vice-presidència; contra l’ex-secretari d’Hisenda i ara president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i contra la consellera de Cultura actual, Natàlia Garriga, tots ells acusats d’haver preparat el referèndum del Primer d’Octubre i d’haver planificat la creació de les estructures d’estat. El TSJC ha fixat el començament del judici el 10 d’abril de l’any vinent, i l’acabament, el 29 de maig. En total hi ha programades vint-i-una sessions d’un judici en què la fiscalia demana set anys per a Jové i sis per a Salvadó per malversació, malgrat la reforma del codi penal que modificava la malversació. Tots dos són acusats, a més, de prevaricació i desobediència. A la consellera Garriga, la fiscalia demana un any d’inhabilitació i una multa de divuit mil euros per desobediència.
Ara, l’assenyalament del judici arriba poc després d’haver-se registrat al congrés la proposició de llei d’amnistia, que, en cas de ser aprovada, afectaria aquesta causa judicial: Jové, Salvadó i Garriga se’n beneficiarien i el jutge l’hauria d’arxivar. De fet, la tramitació de la llei que ara comença es podria allargar, a tot estirar, fins al mes de març vinent, de manera que l’amnistia entraria en vigor abans no comencés aquest judici.
El relat de la fiscalia
La fiscalia demana mà dura contra Jové i Salvadó. Jové era durant el Primer d’Octubre secretari general del Departament d’Economia, i tenia a càrrec seu Salvadó com a secretari d’Hisenda i Garriga com a directora de Serveis. En el seu escrit, la fiscalia remarca que Jové va ser peça clau en els acords amb la CUP per mantenir la continuïtat del govern i aprovar el pressupost del 2017. També va procedir a redactar el document ‘EnfocCATs’, sobre els següents passos a donar en el procés i on no es descartava la unilateralitat.
De les reunions amb la CUP, Jové prenia notes en una agenda marca ‘Moleskine’ que va ser intervinguda per la policia el 20 de setembre del 2017. S’hi parlava de l’expressió del president Carles Puigdemont “referèndum o referèndum”, diu l’escrit del fiscal.
La fiscalia subratlla també que als pressupostos del 2017 hi havia partides per a processos electorals i participatius i per a estructures d’estat, amb 57,4 milions per a desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya. Unes partides que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol, que va notificar personalment les autoritats, incloent Jové, que havien de paralitzar qualsevol iniciativa que signifiqués ignorar aquesta suspensió.
L’escrit continua cronològicament amb el seu relat amb l’acte de compromís amb el referèndum celebrat el 21 d’abril del 2017, amb tots els consellers i alts càrrecs de la Generalitat, incloent els tres processats.
Prèviament a l’acte, Garriga, sota la direcció de Jové, va adjudicar diversos contractes menors dirigits a l’execució d’obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), on s’havia d’instal·lar un centre de premsa per a recollir dades de participació i el resultat del referèndum. Sempre segons la fiscalia, entre Garriga i Jové van coordinar l’elecció del lloc i l’adjudicació dels contractes per adequar-lo. Garriga també va fer d’enllaç per aconseguir la cessió d’unes naus a Bigues i Riells.
Jové va passar a tenir el control de les competències sobre processos electorals, fins ara al Departament de Governació. El govern va aprovar llavors el decret de convocatòria del referèndum i les normes complementàries, i el TC va tornar a notificar Jové alertant de la seva obligació d’aturar qualsevol iniciativa que suposés ignorar les providències de l’alt tribunal. El secretari general, segueix el ministeri públic, havia mantingut contactes amb responsables de municipis catalans perquè cedissin locals per a la votació.
Per la seva part, l’escrit remarca que Garriga va demanar una contrasenya al responsable del CTTI per accedir a la web ‘referèndum.cat’, indicant-li que després havia de retirar l’exigència d’usuari i contranseya perquè l’accés pogués ser universal per a la població.
La malversació agreujada
Pel que fa a la malversació, la fiscalia diu que l’estratègia del govern va ser la de comptar amb l’actuació de diversos departaments de la Generalitat “per diluir la responsabilitat individual pel que fa a les resolucions, actuacions i expedients administratius tramitats per autoritzar la despesa, i per dificultar qualsevol tipus d’obstaculització que pogués provenir de l’estat”. La Generalitat havia d’enviar cada dimecres un certificat al Ministeri d’Hisenda, on s’afirmava que no s’havien iniciat i tramitat modificacions pressupostàries ni expedients de despesa que poguessin estar destinats a la realització d’un referèndum. El mes de setembre del 2017 ja no es va enviar aquest certificat.
La fiscalia diu que, malgrat els advertiments del TC, els òrgans executius del govern “van continuar amb les activitats programades tant per a la celebració del mateix com per divulgar el projecte i impulsar el seu suport per part de la comunitat internacional i de la ciutadania, a més de desplegar l’actuació administrativa que van considerar necessària per portar a terme la votació”.
Les despeses derivades d’això, continua, “no es van imputar a una partida pressupostària concreta destinada a despeses electorals, sinó a diverses partides pressupostàries en els diferents departaments involucrats”.
AJové li atribueix per exemple la publicitat institucional relacionada amb el referèndum, la campanya Civisme, així com les despeses corresponents al subministrament de paperetes, al cens electoral i a les citacions a persones integrants de les meses electorals.
El cens
Pel que fa al cens, la fiscalia destaca un acord signat per Jové i altres secretaris generals amb l’Idescat. També desgrana l’enviament de cartes dirigides als membres de les meses electorals amb el segell oficial de la Generalitat i sota el títol de ‘Referèndum d’autodeterminació de Catalunya 2017’ i l’intent d’introduir les dades dels potencials votants en diverses bases de dades a les quals es tenia accés des de diverses pàgines web que es van publicar en premsa i a les xarxes per conèixer els punts de votació.
En el capítol d’estructures d’estat, la fiscalia recull el paper destacat de Lluís Salvadó en el desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya.
