El TSJC obre la via del TJUE contra l’amnistia, que porta també al Tribunal Constitucional

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol (TC) contra la llei d’amnistia, seguint així els passos del Tribunal Suprem, i també una pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El tribunal fa aquestes peticions al TC i al TJUE en relació amb la causa contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó –acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons pels preparatius del referèndum del Primer d’Octubre– i Natàlia Garriga –acusada de desobediència. També ha decidit de recórrer al Constitucional en les causes contra el president Quim Torra, Bernat Solé i Pau Juvillà. En tots els casos se suspèn la tramitació de les causes mentre s’admetin i es resolguin les qüestions plantejades.

La sala civil i penal del TSJC, presidida per Jesús María Barrientos, un dels magistrats més hostils amb l’independentisme, ha trobat necessari de fer una consulta al TJUE sobre la compatibilitat amb el dret de la Unió de l’amnistia de la malversació; “especialment les disposicions vigents sobre la lluita contra el frau en els interessos de la Unió Europea”, diu la resolució.

Tot i remarcar que “cap de les acusacions ha plantejat com a tesi acusatòria que els acusats s’haguessin beneficiat personalment” de les conductes de malversació que haurien de ser jutjades, demana que el TJUE ho examini en el cas del delicte de malversació.

I també planteja qüestió d’inconstitucionalitat al TC. El TSJC considera que hi ha una manca d’habilitació constitucional per a l’amnistia, i de fet, ho compara amb uns altres països europeus, que “preveuen i regulen positivament” aquest mecanisme. I diu que “de la no-prohibició expressa de l’amnistia en el nou ordenament democràtic, no es pot interpretar en absolut una habilitació positiva”.

El tribunal també creu que l’amnistia “debilita fins a fer inefectiu el principi de seguretat jurídica de la constitució”, perquè deixa el dret “a l’atzar dels equilibris polítics que siguin necessaris en cada conjuntura”.