El TSJC obliga una escola de Girona a fer en castellà una assignatura troncal o més

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a fer servir la nova legislació educativa, que impedia l’aplicació de percentatges d’idiomes en el currículum educatiu, per obligar una escola de primària de Girona a fer en castellà una assignatura o més que, “per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, puguin ser considerades com a principals”. La sala presidida per Javier Aguayo Mejías ho dicta com a mesura cautelar davant la petició de la família, en una interlocutòria amb María Luisa Pérez Borrat com a ponent.

La nova legislació deixava fora els percentatges, però definia el castellà com a llengua d’ús curricular i educativa. Ara el TSJC torna a agafar-se a aquesta definició per imposar el castellà a una escola d’una manera que no preveia aquest ús de les llengües a l’aula, i requereix a la direcció del centre que abans del 5 de setembre informi el tribunal dels canvis del pla d’usos lingüístics per a complir l’ordre judicial. La docència en castellà d’una assignatura troncal o més afecta el fill de la família que ho ha demanat judicialment, però també tots els seus companys de classe.

Consideren que la presència del castellà a l’escola és insuficient perquè de les vint-i-cinc hores setmanals, tretze i mitja són en català, una i mitja en castellà i una en anglès. A banda, diu el text, fan uns tallers que són tres en català, un en castellà i un en anglès. El tribunal ho altera de manera que a la classe d’aquest alumne es faci, com a mínim, una assignatura troncal en castellà, i precisa tres punts que l’escola ha de tenir en compte.

En primer lloc, diu que aquesta assignatura serà íntegrament en castellà, de manera que no es podria combinar amb altres idiomes. A més, diu que el material docent que es faci servir també haurà de ser en castellà. Per últim, diu que l’ordre de fer una assignatura en castellà s’haurà de complir durant els cursos següents de l’alumne, fins que no hi hagi una sentència ferma que decideixi de manera definitiva com actuar.

La interlocutòria judicial reconeix que la nova legislació educativa “no desplaça completament el castellà, des del moment que es contempla el seu ús educatiu i curricular, i se’n garanteix el coneixement a la fi de l’ensenyament obligatori”. Això, diu el tribunal, els permet de “prendre les mesures oportunes, siguin cautelars o en la sentència definitiva, per a garantir la presència mínima de la llengua castellana, d’acord amb el que estableix al marc constitucional i legal, estatal i autonòmic”.