09.10.2015 - 15:19
|
Actualització: 02.03.2017 - 10:59
L’ANC i Òmnium han activat una campanya contra l’encausament d’Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per haver posat les urnes el 9-N. Una de les accions que proposen consisteix a enviar, o a lliurar físicament, una carta de disconformitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però aquest tribunal no admet cap d’aquestes les cartes que li facin arribar els ciutadans de manera presencial, per més que la llei l’obligui a acceptar qualsevol documentació que se li faci arribar.
El tribunal ha acordat de no admetre cap carta que es presenti presencialment a la seva seu. I aquesta decisió s’ha pres avui justament avui, el mateix dia que l’ANC i Òmnium han presentat la campanya d’enviament de cartes al TSJC.
‘Hem rebut ordre que no agafem cap carta’
Segons que ha sabut VilaWeb, hi ha hagut alguns ciutadans que s’havien adreçat a la seu del TSJC, al passeig de Lluís Companys, i en arribar-hi no els han deixat lliurar la carta. Els han dit que només podien fer-ho a través de correu, i el personal de seguretat els ha impedit l’entrada. Aquesta decisió ha estat presa per la sala civil i penal del TSJC. VilaWeb s’hi ha posat en contacte, i han confirmat la decisió: ‘Hem rebut ordre que no agafem cap carta que se’ns vulgui entregar’. Ha afegit que els responsables que havien pres l’acord no podien donar explicacions perquè no es trobaven en horari laborable.
‘Una resolució una mica estranya’
L’advocat Pep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, es mostra rotund davant d’aquesta decisió: ‘És una resolució una mica estranya. Tota entitat pública té un registre i, per tant, s’hi han de poder presentar presencialment documents. Està establert per llei i no es pot modificar per un acord. El TSJC no té la potestat per fer-ho’.
Cruanyes es refereix a la llei 4/1999 de Règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú. L’article 36, que fa referència als registres, diu textualment: ‘Les sol·licituds, escrits i comunicacions que els ciutadans dirigeixin als òrgans de les administracions públiques es poden presentar en els registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanyi a l’administració general de l’estat i a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes’. I afegeix, que cada administració pública ha de ‘garantir’ el dret dels ciutadans a la presentació de documents.
Cruanyes recorda, tal com ja com proposa l’ANC, que la carta de disconformitat es pot enviar per correu certificat administratiu, que té el mateix efecte que si es presenta presencialment. Amb tot, la gestió és més complicada.
Campanya de les entitats sobiranistes
Ara és l’hora, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) impulsen a partir d’aquest vespre la campanya #9NSomTots, en suport a la democràcia i als encausats del 9-N: El president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau.
La campanya consistirà en accions concretes, entre elles enviar de forma massiva una carta al TSJC. Per això es demana la col·laboració dels ciutadans i així poder demostrar de forma clara la disconformitat amb la decisió. També es farà una difusió d’un manifest del Pacte Nacional pel Dret de Decidir que les entitats i ajuntaments poden firmar.
Per altra banda, també es contempla mobilitzar-se al carrer els dies 13 i 15 i congregar-se davant del TSJC a les 9:30 del matí. Seran els dies en els quals els encausats aniran a declarar. Des d’Ara és l’Hora es proposa compartir totes aquestes accions a la xarxa a través de l’etiqueta #9Nsomtots.
A més, una altra de les accions de suport previstes pel dijous vinent a les 9 del matí és una concentració de càrrecs electes del món local davant el monument al president Companys situat a l’Arc de Triomf de Barcelona.
