23.11.2022 - 10:10
|
Actualització: 21.06.2024 - 12:48
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha absolt per majoria l’ex-president del parlament Roger Torrent, l’ex-vice-president Josep Costa i els membres de la mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, encausats per les resolucions que van tramitar la tardor del 2019. La fiscalia demanava una pena d’inhabilitació per desobediència d’un any i vuit mesos per haver tramitat unes resolucions polítiques de Junts, ERC i la CUP, aprovades al ple del 12 de novembre de 2019 per a reiterar la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació, d’una banda, i per a reprovar el rei espanyol, Felipe VI, per una altra. Un dels magistrats del tribunal ha emès un vot particular contra la sentència.
Segons la sentència, els membres de la mesa del parlament, jutjats els dies 5, 6 i 7 d’octubre, no van pas cometre cap delicte de desobediència per manca de mandat clar i específic en les providències del Tribunal Constitucional espanyol dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019 que els advertien de no tramitar iniciatives en favor de l’autodeterminació i contra el rei espanyol. La majoria del tribunal considera que aquelles providències permetien més d’una interpretació. I, d’una altra banda, la resolució diu que no hi va haver pas dol, que no es va acreditar que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional. I, en canvi, sí que van seguir les indicacions que els van fer el secretari general del parlament i del lletrat major.
Aquelles dues resolucions van ser tota la resposta política que va suscitar la sentència contra el procés que va dictar el Tribunal Suprem espanyol i que van encendre els carrers de Catalunya de protestes durant setmanes. I, de fet, la mesa va tenir cura de no caure en cap desobediència formal als requeriments del Tribunal Constitucional espanyol. Van fer cabal de tot allò que els van dir els lletrats, i així ho ha entès la majoria del tribunal.
L’ex-president Torrent, actualment conseller d’Empresa i Coneixement, ha reaccionat d’entrada amb aquest piulet:
La sentència del TSJC és una gran notícia per la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats. El Parlament ha de tenir autonomia per parlar de tot allò que interessi a la ciutadania, també sobre autodeterminació i monarquia.
— Roger Torrent i Ramió 🎗 (@rogertorrent) November 23, 2022
Josep Costa ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència, perquè l’absolució no reconeix la inviolabilitat parlamentària. “No reconec l’autoritat del tribunal per a jutjar-nos, i no el reconec per a absoldre’ns. No es pot criminalitzar allò que s’ha discutit i votat, això continua essent un atemptat contra la inviolabilitat parlamentària. A la sentència veig que no considera que la nostra activitat sigui emparada per la inviolabilitat i per això hi recorreré en contra. La lluita no era per una absolució personal sinó per la sobirania del parlament”, ha dit en declaracions a TV3.
Tampoc no reconec l’autoritat del TSJ per absoldre’ns. El mer fet d’haver promogut i celebrat el judici ja és un atemptat contra la democràcia i la separació de poders.
Per això recorreré la sentència i continuaré lluitant fins que es reconegui la inviolabilitat del Parlament.— Josep Costa (@josepcosta) November 23, 2022
Costa va deixar plantat el tribunal durant el judici, a la segona sessió, mentre denunciava que no tenia legitimitat per a jutjar-los i afirmava que no li reconeixia cap autoritat. Els magistrats van provar, debades, de fer-lo tornar.
El judici es va acabar fent, després d’ajornaments i incidents importants de recorregut. Perquè Josep Costa va forçar la recusació de qui havia de presidir-lo, Jesús María Barrientos, president també del TSJC i artífex d’algunes de les condemnes més destacades en els judicis contra l’independentisme d’aquests darrers anys. Barrientos fou apartat per manca d’imparcialitat, i també en va restar fora el magistrat Carlos Ramos, per la mateixa raó. Els magistrats Carlos Mir (president del tribunal d’aquest judici) i Francisco Segura han signat l’absolució. La magistrada Marta Pesqueira és qui ha signat el vot particular, perquè considera que sí que hi va haver desobediència, i proposava penes de multa de cinc a deu mesos i d’inhabilitació d’un any i quatre mesos a un any i vuit mesos.
