El TSJ tomba dos articles més que regulen l’ús del català a l’administració valenciana

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha tombat dos articles més del decret de la Generalitat que regula l’ús del català en l’administració: el que el considera ‘llengua destacada’ i el que regula la redacció de les escriptures notarials. El tribunal els anul·la ara malgrat que no formaven part del recurs presentat per dos diputats del grup popular, pel qual en primera sentència va deixar sense efecte onze articles que donaven prioritat al català en les notificacions, la retolació dels edificis i les comunicacions entre treballadors públics i ciutadans.

La primera sentència conclou que el decret ‘ignora la realitat plurilingüe’ del País Valencià i considera contrari al dret l’article que estableix que el personal de la Generalitat que atén la ciutadania té l’obligació de començar la conversa amb particulars en català. ‘Essent les dues llengües oficials –diu– imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda l’ús d’una contravé l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional.’

A més, els magistrats creuen que els documents o expedients emesos per la Generalitat en català només tenen validesa dins del País Valencià, i que perquè tinguin eficàcia en més comunitats autònomes han de ser traduïts al castellà. I afegeix que fins i tot s’han de traduir tot els adreçats a Catalunya i a les Illes, per més que formin part, tal com diu el tribunal, ‘del mateix àmbit lingüístic’.

El Consell recorrerà la decisió
La Generalitat ha anunciat que estudia la possibilitat de recórrer contra la sentència, encara no ferma. Tal com explica en un comunicat, el Consell no comparteix els preceptes pels quals la secció 4 de l’alt tribunal valencià anul·la alguns apartats d’onze articles del decret en qüestió. Recorda que l’article 4, que no s’ha anul·lat, conté aquests punts: ‘El valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat i, com a tal, en serà la llengua destacada d’ús normal i general sense que es pugui entendre d’aquesta declaració cap limitació respecte al castellà’.

Per això, segons la Generalitat, tots els articles del decret assumeixen la premissa assenyalada a l’article 4 i que, per tant, ‘en cap cas no s’exclou una llengua oficial respecte a l’altra’. A més, matisa que les referències detallades a la normativa d’usos es fan sense marginar el castellà en les institucions.